Barcelona Clàssica: Els 10 secrets que John Rutter va desvetllar a Barcelona

dimecres, 25 de novembre de 2015

Els 10 secrets que John Rutter va desvetllar a Barcelona

Sobre el paper és el concert de la setmana, però nosaltres, fans declarats de la música coral, diríem que és gairebé el concert de la temporada. El Palau de la Música acull el dijous 26 el monogràfic sobre John Rutter, dirigit pel mateix compositor en persona.

Es tracta d'una autèntica fita per al Palau. John Rutter és tota una celebritat al Regne Unit, amb encàrrecs des de les més altes instàncies, inclosa la Família Reial. Però, sobretot, Rutter és una llegenda viva de la música contemporània. Corals de tot el món i de tots els nivells interpreten les seves peces, i el seu Requiem sol tenir tanta presència en les programacions com els altres grans Requiems dels compositors clàssics i romàntics.

Aquest dijous, John Rutter dirigeix a l'Orquestra Camera Musicae, al Cor Jove i al Cor de Noies de l'Orfeó Català en un programa en el qual destaca el celebèrrim Magnificat. A més, durant la setmana hem pogut veure-li participant en un col·loqui amb Albert Torrens sobre la seva obra i la seva forma d'entendre la música.

Barcelona Clàssica va estar en aquest interessant acte, en el qual Rutter va ser interrogat repetides vegades sobre el secret del seu èxit. Això va ser el que ens va explicar sobre la fórmula màgica perquè la seva música agradi a tothom:



  1. Per què la gent recorda una melodia i oblida una altra? Rutter es va mostrar molt franc: "Doncs jo no ho sé. Els compositors són com nens que intenten obrir una aixeta: fent el mateix, de vegades surt i altres, no. A vegades surt una melodia universal que aconsegueix agradar a persones de tot el món; altres, no és així".

  2. Rutter sí que va donar algunes petites pistes de la seva forma de treballar: "Per regla general, començo a compondre amb una idea petita. Per exemple, amb el baix. El baix és el fonament de l'obra. La melodia, en realitat, és la peça final que ho culmina tot".

  3. És partidari de treballar amb pressió: "Els terminis són bons pel treball del compositor. Ajuden a enfocar les idees", assegura. Rutter va posar com a exemple la famosa obra The Lord bless you and keep you (el seu número 1 en reproduccions de Spotify), que va ser composta en només una setmana, amb motiu de l'homenatge al seu difunt professor de música a l'escola.

  4.  El que Rutter va recomanar va ser organitzar bé el temps: "Cal treballar de valent i de forma regular". Compositors: a treballar.

  5. I què passa si no sempre estem sempre inspirats? "No podem controlar el flux de les idees, però sí preguntar contínuament si el que estem desenvolupant té la qualitat necessària", assegura John Rutter. "El que cal fer és respondre sincerament: ¿Ho puc fer millor?"
  6.  
  7. I un cop composta la peça, quin és el pas definitiu? Per Rutter, aquest va ser la publicació de la seva obra: "Va suposar passar de ser un adolescent aspirant a compositor a un compositor publicat". A més, Rutter va reconèixer que aquesta fase, ara, gràcies a Internet, és molt més accessible per als joves compositors que en la seva època, quan depenia íntegrament de les editorials.
     
  8. No obstant això, Rutter assegura que la fortuna pot venir pels camins més inesperats, i el compositor ha d'estar preparat per a això: "Publicar l'obra, però és com llançar una barca al mar: no se sap on anirà a parar". Ell mateix va explicar que, per la seva sorpresa, sent encara era un desconegut al seu país, la seva música es va fer famosa als Estats Units i el Japó.

  9. Rutter va reivindicar el caràcter absolutament vocacional de la música: "Si encara us esteu preguntant si la composició és la vostra vocació, deixeu de fer-ho. La composició t'escull com a forma de vida. No la tries tu. "
     
  10. Quin és el millor consell per a un jove compositor? Rutter va ser així de contundent: "Escriu la música en què creus".
     
  11. Potser només sigui una broma truculenta, però Rutter va especular amb idees pel seu epitafi. Per exemple, li agrada: "Va escriure com els àngels". No obstant això, creu que aquesta fórmula se centra excessivament en els aspectes tècnics i ell defensa que, abans de res, la música és comunicació. Per això es queda amb aquesta altra frase: "La seva música va arribar al cor de la gent."

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada