Barcelona Clàssica: "Quartett", l'òpera per a "voyeurs": sexe, blasfèmia i música electrònica

dimarts, 21 de febrer del 2017

"Quartett", l'òpera per a "voyeurs": sexe, blasfèmia i música electrònica

Allison Cook   Foto: A. Bofill
Per Xavier Llisà

No sabem si serà coincidència això de programar l'obra més tecnològica i trencadora de la temporada coincidint amb el Mobile World Congress. El cert és que del 22 de febrer fins al 3 de març, en cinc úniques funcions, el Gran Teatre del Liceu ens ofereix la possibilitat d'escoltar i, especialment, veure Quartett, una òpera del compositor i llibretista italià Luca Francesconi, nascut a Milà el 1956. O sigui, un compositor viu i en actiu. Ell mateix serà present al Gran Teatre el dia 22, data de l'estrena.

Quartett és una producció del Teatre alla Scala de Milà, on va tenir lloc l'estrena mundial el 26 d'abril de 2011. Després de Milà, l'obra ha recorregut, amb notable èxit, els teatres operístics de Viena, Amsterdam, Lilla, Lisboa i Buenos Aires. A Espanya, la primera representació té lloc a Barcelona, ​​cosa que sembla lògica, ja que l'obra es va gestar en aquesta ciutat, arran d'uns contactes inicials que van tenir, en el mateix Liceu, Luca Francesconi i el director d'escena Àlex Ollé, de La Fura dels Baus, a propòsit d'unes jornades d'Opera Europa. Francesconi es va interessar pel treball escènic d'Ollé en una altra producció contemporània: Le Grand Macabre, de Ligeti, que havia vist feia poc temps a Roma.


La trama central de Quartett és la història de dos examants que es troben atrapats en un perillós joc de seducció, que acabarà portant-los inexorablement a la mort. Es basa en l'obra publicada en 1782 de Pierre Choderlos de Laclos, Les amistats perilloses, reinterpretada al teatre pel dramaturg Heine Müller i portada al cinema amb força èxit per Stephen Frears. En resum, la marquesa de Metteuil proposa al vescomte de Valmont seduir Cécile, la seva ingènua i virginal neboda. Però ell prefereix un repte superior: captivar Madame de Tourvel, una esposa religiosa i fidel.

Robin Adams i Allison Cook  Foto: A. Bofill
En totes les produccions (també ara al Liceu), els personatges han estat interpretats per dos cantants escocesos: el baríton Robin Adams (en el paper de vescomte de Valmont encara que també es transmuta en Madame de Tourvel) i la mezzosoprano Allison Cook (en el paper de marquesa de Merteuil, i també es transforma en Valmont i en la ingènua Cécile de Volanges). El muntatge correspon a La Fura dels Baus: Fran Aleu és responsable del vídeo; Lluc Castells, del vestuari i Alfons Flores, de l'escenografia.

Com indicàvem al principi del text, en aquesta òpera és més important la imatge i el text que la música. Els cantants interpreten tota l'obra ficats dins d'una caixa metàl·lica suspesa al centre de l'escenari, que pesa dues tones i se sosté mitjançant uns 600 cables d'acer de 3 mil·límetres. L'espai té unes dimensions aproximades de 28 metres quadrats. L'escenografia busca contínuament crear una atmosfera d'aïllament de la parella / quartet protagonista respecte al món real, de manera que la caixa esdevé el marc, cada vegada més claustrofòbic i angoixant, d'unes complexes relacions plenes de sexe explícit i al·lusions religioses més enllà de la irreverència.

Inside i Outside  Foto: A. Bofill
Però hi ha més. La caixa metàl·lica en la qual hi són els protagonistes, representant a una burgesia decadent i aïllada de la realitat, la denominen els escenògrafs de l'obra "INSIDE". Mentrestant, a la resta de l'escenari se succeeixen les imatges de vídeo, que serien l'OUTSIDE o subconscient. Per sobre de tot això està l'OUT, la natura, que segueix el seu curs, prescindint del temps i de les situacions particulars dels protagonistes.

Per si tot el que s'ha dit fins ara no fos suficient novetat, Quartett es presenta amb més elements trencadors. Per exemple, en aquesta ocasió sentirem dues orquestres. La clàssica està situada, com és habitual, a la fossa; l'altra és un enregistrament fet el dia de la seva estrena absoluta a la Scala de Milà, amb uns cent músics, i acompanya totes les representacions que s'han fet fins ara. Per això, el director musical Peter Rundel està obligat a un esforç suplementari per combinar les dues orquestres: la del directe de l'Orquestra del Liceu i la musica pregravada a Milà i tractada electrònicament per l'IRCAM de París (Institut de Recherche et Coordination Acoustique / musique)

D'altra banda, l'òpera Quartett serà també la prova pilot per a un nou servei, Opera Touch, una iniciativa pionera a Espanya que permet al públic viure una experiència més completa i interactiva durant la funció. Es tracta d'unes ulleres intel·ligents que faciliten tenir en un mateix camp de visió dels subtítols, el resum argumental en temps real i la informació sobre els artistes.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada