Barcelona Clàssica: 'Werther' i el romanticisme total: l'amor que porta a la mort

divendres, 13 de gener del 2017

'Werther' i el romanticisme total: l'amor que porta a la mort

Producció de Werther en el Teatro Alla Scala. Foto: Brescia e Amisano
Per Xavier Llisà

El diumenge 15 de gener s’estrena en el Gran Teatre del Liceu de Barcelona l’òpera Werther, de Jules Massenet. Les representacions duraran fins el dia 4 de febrer.

Es tracta d´una òpera en quatre actes basada en la novel·la Els sofriments del jove Werther, de Johann Wolfgang von Goethe. L´obra va ser l´inici del moviment romàntic centreeuropeu, que va generar tal moda entre els seus joves i deprimits seguidors que el nombre de suïcidis a Alemanya es va incrementar notablement i l’església va prohibir el llibre.

Pel que fa a l’òpera, Werther és  l’obra mestra de Massenet (juntament amb la també famosa Manon) i una de les creacions més belles i encisadores del repertori operístic romàntic i de la història de la música francesa. 



Tot i així, l’estrena es va haver de fer en alemany, donat el rebuig inicial de l´Opera Comique per acceptar la representació a París. Finalment, Werther es va estrenar el 16 de febrer de 1892 al Teatre Hofoper Imperial de Viena i, set anys més tard, el 29 d’abril de 1899, arribava al Gran Teatre del Liceu en la seva versió en italià. 

L´estrena en llengua francesa va ser a Ginebra el 27 de desembre de 1892 i la primera representació  a França va tenir lloc al Théâtre Lyrique a la Place Châtelet a París el 16 de gener de 1893. Com a curiositat diguem que també hi ha una versió per a baríton estrenada en italià a Sant Petersburg el 16 de gener de 1899. La darrera representació a Barcelona va ser un 19 de juliol de 1992 i en total s’ha pogut veure 51 vegades al Gran Teatre.

Foto: Brescia e Amisano
argument d´aquesta ópera és senzill: el personatge protagonista, el jove poeta Werther, està enamorat de Charlotte, filla del batlle de la vila de Wezlar, però és un amor impossible, perquè ella, arran del jurament fet a la seva mare poc abans de la seva mort ja està promesa amb un altre home, Albert. Un cop casada, Charlotte aparta Werther del seu costat i la desesperació per aquest amor impossible porta Werther al suïcidi.

Especialment recordada és l’ària Pourquoi me réveiller de l’acte tercer, la qual el gran Alfredo Kraus va immortalitzar al Liceu ara fa 25 anys per darrera vegada i amb un èxit aclaparador.

Aquest Werther és una producció de l’Oper Frankfurt que ha aconseguit un gran èxit per teatres d’arreu del món, com el Teatro Real o el Teatro dell'Opera di Roma. Els intèrprets del rol protagonista són dos bons coneixedors del personatge de Werther: un dels millors tenors actuals del món, Piotr Beczala, i el tenor català més internacional, alhora que un dels intèrprets belcantistes més destacats actualment, Josep Bros, que a sobre enguany celebra el 25è aniversari del seu debut lliceista. Anna Caterina Antonacci, una de les mezzosopranos més importants de la seva generació debuta el paper de Charlotte, rol que alterna amb Nora Gubisch.  Tots ells estan sota la direcció musical de Alain Altinoglu i la direcció d´escena de Willy Decker.

Com podem veure, és una òpera perfecta pels romàntics de soca-rel: un gran amor – punt imprescindible – i, a més, impossible, cosa que el fa més rotundament romàntic, tot rematat pel suïcidi del protagonista. O sigui, el que hem dit en l´encapçalament d´aquest article: l´amor que porta a la mort.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada