Ekaterina Zaytseva, guitarrista: "La música no hauria d'entendre de gènere"

El diumenge 12 de febrer, al Palau de la Música Catalana acull un concert del Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana dirigit pel prestigiós director britànic Simon Carrington, cofundador de l'agrupació vocal The King 's Singers i professor emèrit de la Universitat de Yale. L'esdeveniment presenta un programa de música sacra, amb la participació solista de dos instrumentistes: Joan Seguí a l'orgue i Ekaterina Zaytseva a la guitarra.

No és habitual un concert de cor acompanyat de guitarra, i menys a l'alt nivell que caracteritza el Cor de Cambra del Palau; d'aquí l'interessant de parlar amb la guitarrista, amb un perfil veritablement extraordinari. Nascuda a Ginebra i formada entre Rússia, Catalunya i Holanda, Ekaterina Zaytseva està assentada avui a Barcelona, ​​on és una reconeguda concertista. Actua amb freqüència en el cicle "Mestres de la guitarra", una de les iniciatives musicals més actives de la ciutat, en solitari i també com a integrant del Duo del Mar.

Així ens explica Ekaterina Zaytseva la seva pròpia història.

Barcelona Clàssica: Com van ser els teus inicis amb la música?

Ekaterina Zaytseva: Els meus pares no eren músics, però tenien estudis musicals i, per aquesta raó, la música va formar part de la meva educació de forma natural. Quan tenia cinc anys, vaig començar a estudiar piano. També teníem una guitarra a casa, que la meva germana havia començat a tocar. Quan em vaig fer una mica més gran, jo també vaig començar a estudiar-la. Des de llavors he tocat els dos instruments, si bé la meva relació amb la guitarra és més propera i personal.

B.C. Per què?

E.Z. Per mi, la guitarra ocupa un espai especial entre els instruments clàssics. Té moltes possibilitats tímbriques, una immensitat de colors i permet crear un discurs íntim i expressiu alhora. També és l'enllaç entre la música acadèmica i popular i és perfectament autònoma com a solista i en la música de cambra. Potser hi ha instruments que guanyen en volum, però, sens dubte, la guitarra és un dels més complets i apreciats.

B.C. T'has format com a guitarrista clàssica en diversos llocs, dins i fora de Catalunya. Què t'ha aportat cada un dels llocs on has estudiat?

E.Z. Crec que, al llarg de tot procés formatiu, hi ha molts factors que són importants. En primer lloc, hi ha el paper que juga el teu professor d'instrument, ja que és un referent directe, font i guia alhora. Però també és molt important el concepte de classe i l'atmosfera que es respira al centre.

He estudiat a Moscou, a Barcelona i a La Haia. El Conservatori Txaikovski de Moscou és un lloc centenari i encara m'emociono quan recordo les proves per entrar al grau professional. Sempre ha estat un lloc "sagrat" per a mi, on s'oferia una formació de base molt sòlida i completa. L'ESMUC també ha jugat un paper determinant en la meva formació. El recordo com un centre singular, amb un professorat fantàstic no només d'instrument, sinó també en altres assignatures que són molt importants, com la música de cambra, la improvisació o la pedagogia.

A La Haia vaig completar els meus estudis al Koninklijk Conservatorium, on vaig obtenir el màster en música. Allà em va sorprendre el gran ambient d'estudi: tothom estava treballant molt fort, estudiant sense parar. Els estudiants, els professors i l'equip directiu del centre interactuaven de manera molt activa, creant una dinàmica que propiciava la formació de grups, que els estudiants escoltessin les classes dels altres... Això incitava a estudiar i al final, et contagiabas d'aquesta atmosfera i rendías al màxim cada dia.

B.C. Per què vas decidir instal·lar-te a Barcelona?

E.Z. Quan vaig decidir cursar el grau superior, havia de triar entre diversos conservatoris de diferents països europeus, però finalment em vaig decidir per l'ESMUC i per això vaig venir a Barcelona. Després, em vaig passar dos anys fent el màster a Holanda, però m'he quedat a Barcelona per motius personals. M'agrada molt aquesta ciutat. Barcelona i Moscou són les meves ciutats preferides, però Barcelona és especial per la seva gent, per la seva arquitectura, pel seu clima i perquè tota ella respira amor per la cultura.

B.C. No hi ha moltes dones guitarristes (o no sol ser el tòpic més habitual) Per què creus que passa això?

E.Z. És una pregunta que em fan sovint i que mai no sé molt bé com contestar. He tingut professores que, a més, eren concertistes. He participat en diferents projectes musicals com quartets de guitarres compostos o només per dones o amb una àmplia representació d'elles. I ara hem creat el Duo del Mar, al costat de la gran guitarrista i compositora Marta Robles ... Per això per a mi és difícil constatar l'absència de dones en aquesta professió. És cert que, històricament, hi ha hagut poques dones concertistes en tots els instruments, però ara la situació està molt més equilibrada. Queda molt camí per recórrer i molts prejudicis i barreres que superar, però sóc optimista. La música hauria de ser un art que no entengués de gènere, on el més important sigui com es toca i no qui ho fa.

B.C. Habitualment actues en el cicle "Maestros de la guitarra". Com planteges aquests concerts?

E.Z. És un privilegi participar en aquest cicle, perquè està compost de grans professionals i em permet fer concerts a la ciutat on visc sense deixar la meva llar per molt temps. Sigui com a solista o amb el [grup] Barcelona4guitars, en una església meravellosa amb una acústica excepcional [Santa Maria del Pi] i al Palau de la Música, una de les sales més boniques d'Europa, sempre és una alegria sortir a l'escenari i compartir la música amb el públic.

El públic, a més, sol estar format per amants de la guitarra clàssica, el que ajuda a crear un ambient especial. Una bona part dels espectadors són d'aquí, però, gràcies a l'atractiu turístic de Barcelona, ​​un alt percentatge el conformen visitants procedents de tots els racons del món. Això m'encanta, ja que, d'alguna manera, és com anar de gira sense sortir de la meva ciutat. Molts tornen als concerts diverses vegades.

B.C. Quin tipus de repertori ofereixes dins d'aquest cicle?

E.Z. És curiós, però, quan toques, sembla perdre importància la llengua que parla cadascú. La música és un idioma universal que ens uneix a tots i per això és fonamental confeccionar amb cura el repertori. En el meu cas, està format per obres que abasten diferents èpoques i estils, però que tenen un significat especial per a mi. Penso que, per poder transmetre un missatge musical, ha d'haver-hi alguna cosa més que idees o control tècnic: ha d'existir un vincle entre el músic i la peça, una mena d' història d'amor. A més, cal ser sincer amb l'obra, i també amb el públic i amb un mateix, en l'actuació. Això no sempre és fàcil, però és el que intento aconseguir en cada concert.

B.C. Sobre el concert amb el Cor de Cambra, quin paper compleix la guitarra solista en un concert amb cor? No és un format molt comú.

E.Z. Tens raó. No és un format gens habitual i hi ha poca música escrita per aquesta formació. Per a mi, és un gran honor participar en aquest projecte tan interessant, amb el Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana i Simon Carrington com a director. L'obra que anem a tocar es diu Via Crucis i està composta pel compositor català Carles Suriñac. És una peça molt profunda, de molt sentiment, composta per quinze "saetes" que corresponen a les Catorze Estacions del Via Crucis. La guitarra té una gran importància tímbrica i rítmica, reforçant el sentit de la música amb acords estripats, en referència a l'origen popular andalús de la saeta, ostinatos i efectes de gran força expressiva.

B.C. Quins altres projectes destacats tens per 2017?

E.Z. Els meus projectes immediats són continuar desenvolupant la meva activitat concertística i pedagògica. Tinc previst concerts en diverses ciutats europees i també ocuparan un paper molt important els projectes amb el Duo del Mar i Barcelona4guitars, amb els qui tornarem a l'abril per presentar un nou programa.

B.C. Coneixes molt bé al Palau de la Música, però, hi ha altres auditoris de música emblemàtics en els que t'agradaria actuar?

E.Z. M'encantaria tocar a l'Auditori de Barcelona, ​​sola o amb orquestra. És un lloc fantàstic i amb una acústica estupenda, però, per desgràcia, la guitarra clàssica no es programa molt. Per descomptat, somnio amb tocar en llocs emblemàtics com el Concertgebouw o la Filharmònica de Sant Petersburg - on ja he actuat -, ja que aquest tipus de sales, amb la seva llarga història, posseeixen una ànima pròpia. No són simplement llocs amb una bona acústica; són espais que permeten crear un diàleg emocional a través de la música. Com més antiga és la sala i més grans intèrprets ha acollit, més intensa és la seva màgia i més possibilitats hi haurà que la comparteixi amb tu quan surtis a l'escenari a tocar.