"Macbeth": la veu de les tenebres

Foto: Web Gran Teatre del Liceu

Per Rosa Maria Carbonell

El Gran Teatre del Liceu inicia la temporada 2016/2017 amb una obra de Giuseppe Verdi, Macbeth, la qual també suposa la clausura de l’any Shakespeare al teatre barcelonès. L’obra, una majestuosa producció del Théatre de Ginebra, es podrà veure al Liceu del 7 al 23 d’octubre.

Sense ser de les més populars del compositor, Macbeth sempre va tenir una bona acollida entre el públic aficionat a l’òpera. Però, tot i que al Liceu s’ha representat 106 vegades (la primera, el 1848, només un any després de l’estrena absolut a Florència), el teatre la va ignorar durant un llarg període de 75 anys. La darrera vegada que es va poder veure a l’escenari barcelonès va ser l’any 2004.

El drama, en quatre actes, és la primera òpera de Verdi sobre Shakespeare. El compositor, qui sentia una gran admiració pel treball del dramaturg anglès, sempre va voler treballar més les seves obres.  Anys després de Macbeth (1847), compondria Otello (1887) i, cap al final de la seva vida, Falstaff (1893).

La duresa de l’argument de Macbeth és magníficament interpretada a través d’una música que ja des dels inicis reflecteix perfectament una atmosfera de terror i de por. La música és capaç d’ajudar a explicitar la història i retratar a uns personatges malvats i ambiciosos. De fet, Verdi, en totes les seves òperes, ja utilitza la música per a explicar la història i, a Macbeth, aquest recurs està sàviament dosificat per mostrar la maldat.

Verdi volia definir les seves personalitats amb la conjunció de les veus i, per aquest motiu, va insistir tant en que la veu de la soprano fos una veu lletja, dura, gens angelical. Les dues sopranos dels dos repartiments de l’obra del Liceu, Martina Serafin i Tatiana Serjan, coincideixen en la dificultat de la partitura i en el treball que suposa trobar un to adequat de veu, “amb una entonació maligna.”

La posada en escena, elegant i fantasmagòrica, és a càrrec del director Christof Loy, qui trasllada l’acció a un univers cinematogràfic, en blanc i negre, semblant a un castell sinistre. L’ambientació també ajuda a entendre més aquest passat que tortura constantment als dos protagonistes, alhora que reforça i fa molt més evident la foscor interior que viuen.

La direcció musical és a càrrec de Giampolo Bisanti, qui, en la presentació de Macbeth als mitjans a Barcelona, va remarcar la seva passió per aquesta obra mestra de joventut de Verdi, plena de moments sublims i molt potents. Bisante també va assegurar que treballar amb les quatre veus principals, totes molt diferents, ha estat "un repte meravellós".

Els dos repartiments els encapçalen respectivament Ludovic Tézier i Luca Salsi en el paper de Macbeth i Martina Serafin i Tatiana Serjan en el personatge de la pèrfida Lady Macbeth.