Barcelona Clàssica: Josep-Ramon Olivé: "Amb el cicle de les Residències Musicals de La Pedrera vull demostrar versatilitat"

dissabte, 19 de març del 2016

Josep-Ramon Olivé: "Amb el cicle de les Residències Musicals de La Pedrera vull demostrar versatilitat"

Josep-Ramon Olivé
Un dels noms emergents a l’escena musical de Barcelona és, sense dubte, el del baríton Josep-Ramon Olivé. L’hem vist, per exemple, inaugurant la temporada de l’OBC al concert dirigit per Kazushi Ono a la Sagrada Família.

Ha rebut importants premis internacionals i pròximament hi participarà al 125 aniversari de l’Orfeó Català, en monogràfic amb composicions de director, Josep Vila. És freqüent veure’l en múltiples concerts de la temporada musical amb diverses formacions. I tot això ho ha aconseguit quan encara ni tan sols ha acabat els seus estudis, ja que cursa un màster d’òpera a Londres.

La Pedrera l’ha triat com un dels artistes residents de la temporada 2015/2016, amb una sèrie de tres recitals. Així ens explica el mateix Josep-Ramon Olivé la seva trajectòria.

Barcelona Clàssica: Començant  pel principi, vas formar part de l’Escolania de Montserrat. La vocació musical, va ser la causa o la conseqüència de ser "escolà"?
Josep-Ramon Olivé: Vaig entrar a l’Escolania amb 10 anys perquè tenia facilitat per a la música. Els meus pares van pensar que aquesta podia ser una bona opció per a mi. Allà em vaig formar no només cant, sinó també en piano, i vaig sortir amb la idea clara de continuar amb la música.

B.C. Amb el cant?
J-R. O.
No era la meva primera vocació i, de fet, ho vaig deixar durant un temps. Si cantava en cors joves. Però, quan vaig entrar a estudiar direcció de cor a l’ESMUC, vaig començar les classes de cant i se’m va despertar l’interès.

B.C. A partir d’aquell moment, vas enfocar tota la teva formació en el cant?
J-R. O.
Vaig seguir amb les classes de cant i, quan vaig acabar Direcció de Cor, vaig estudiar l’especialitat de cant clàssic. I després vaig decidir anar a Londres a fer un màster d’interpretació a la Guildhall School of Music & Drama. Actualment estic fent un màster en òpera a la mateixa escola.

B.C. Per què tries Londres?
J-R. O.
Ho vaig estar parlant amb professors a l’ESMUC i a més vaig tenir l’oportunitat de conèixer Rudolf Piernay a un curs d’estiu a Viena. Ell és professor de la Guildhall School i ara faig classe amb ell.

B.C. Al teu currículum hi figuren molts premis, però potser un dels més importants és el recent primer premi i premi del públic a la Händel Singing Competition de Londres. Què ha suposat aquest guardó per a la teva carrera?
J-R. O.
Ha sigut un reconeixement important i, quan ho parlo amb alguns professors, si ho consideren una gran fita. El que m’ha aportat, fonamentalment, és que enguany tinc la possibilitat de participar al London Händel Festival, un dels més importants al món de la música antiga. Actuaré a l’últim concert del Festival. També m'ha ajudat a donar-me a conèixer més en el món musical anglès i fer que el meu nom soni als directors musicals. De fet, han contactat amb mi agències i altres festivals.

B.C. Com t’ho fas per a compaginar els estudis a Londres amb una intensa agenda de concerts a Barcelona? Enguany t’hem vist a tot arreu, fins i tot al Liceu.
J-R. O.
Diria que el 75% de la meva activitat és a Barcelona, tot i que també tinc compromisos al Regne Unit. Recentment, per exemple, he rebut un premi Oxford [la nominació a Young Artist 2015 per Oxford Lieder, juntament amb el pianista Ben-San Lau]. Tinc possibilitat de combinar les feines i tot són experiències. La veritat és que estic molt content.

B.C. Què destaques de la teva participació en les Residències de la Pedrera?
J-R. O.
El més atractiu és que el cicle de Residències Musicals em permet muntar concerts diferents, tant pel que fa al repertori com al fet que estan compartits amb gent de diversos mons. Són tres concerts, un al novembre, un al març i un altre a l’abril, i volia demostrar versatilitat, amb la qual cosa cada concert aborda un tema diferent.

El concert del març està dedicat al lied i el faig amb Jordi Armengol, un pianista especialitzat en acompanyaments amb el que ja havia treballat abans. Crec que el gènere de la cançó la compenetració amb el cantant és molt important. La veritat és que el lied és un dels terrenys on m’hi sento més còmode.

Pel que fa al concert d’abril, he triat el tema de l’òpera. Serà un recital amb la mezzosoprano Katarzyna Balejko, qui està estudiant amb mi, i el pianista Ben-San Lau, amb experiència a la National Opera Studio.





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada