Enric Martínez-Castignani, director del Festival de “lied” LIFE Victoria: “No conec a cap jove que hagi vingut a un dels nostres concerts i no vulgui repetir”

Enric Martínez-Castignani és un baríton amb una carrera artística més que notable que hi inclou, entre d’altres èxits, una nominació als Premis Grammy. Però, ara està d’actualitat per la seva faceta com a director del Festival LIFE Victoria de lied, que se celebra aquesta setmana a Barcelona.

Segons ens explica el mateix Enric, la idea de crear a la ciutat de Barcelona una sèrie de concerts de lied va ser seva i li va proposar a la Fundació Victoria de los Ángeles, ja que la soprano barcelonina va ser una destacada intèrpret del gènere a nivell mundial. “I van cometre la bogeria de dir-me que sí”, confessa.

Amb aquesta anècdota va començar una intensa etapa de treball en equip que ha cristal·litzat en tres edicions d’un Festival que va camí de fer-se un lloc propi en el especialitzadíssim i hiperexigent panorama liederístic europeu. I tota aquesta feina es fa buscant no només als espectadors habituals de “lied”, sinó també a nous públics, no necessàriament iniciats en la música clàssica. Enric Martínez-Castignani ens dóna les claus de com afronten uns reptes tan ambiciosos.


Barcelona Clàssica: LIFE Victoria celebra la seva tercera edició. Com valoreu les dues edicions anteriors?
Enric Martínez-Castignani: El més difícil va ser aconseguir fer la primera edició, però, un cop es va celebrar, amb una sèrie de concerts a l’església de Santa Àgata, la resposta del públic va ser tan bona que els mateixos espectadors van demanar una segona edició.

I així ho vam fer, amb un canvi d’espai, ja que es va passar a la seu actual: el recinte modernista de Sant Pau. Per a nosaltres, aquest lloc mostra l’esperit transversal que té el festival, que aplega una part de totes les arts: és música, però també arquitectura, amb la celebració a un espai modernista bellíssim; pintura, amb un logo dissenyat per un pintor; un toc culinari com a acompanyament d’alguns concerts...

Enric Martínez-Castignani, a la inauguració del Festival

B.C. I què s’ha intentat aportar amb aquesta tercera edició?
E. M-C.: La segona edició va funcionar tan bé que el mateix recinte ens va demanar repetir. Ja teníem l’embolcall general. Ara li hem donat una volta i ens marquem com a repte la internacionalització.

La veritat és que els cantants ja coneixen el festival. Ara mateix, aproximadament el 50% dels artistes del programa són catalans i espanyols i l’altre 50%, d’altres països, i és un percentatge que veig bé perquè ens permet tenir intèrprets de renom i, a la vegada, donar suport als artistes locals. Però, m’agradaria que el Festival LIFE Victoria es conegués també entre el públic europeu. Per això, intentem fer aliances amb altres festivals de lied i una de les activitats del programa és una taula rodona sobre “El treball de les audiències als festivals de lied”, on intervenen els directors d’alguns dels festivals del gènere més prestigiosos d’Europa.
 

B.C. Quines novetats s’han introduït al programa?
E.M-C.- A la segona edició del LIFE Victoria ja vam fixar l’estructura actual, amb un concert d’inauguració, un concert aperitiu en diumenge que té molta tirada, concerts importants en dijous i diumenge tarda i una “acadèmia” per a joves cantants amb classes a partir de les 19 hores i un concert final el divendres. Hem volgut mantenir aquesta mateixa estructura perquè volem que es consolidi.

B.C. A tota l’organització, tant pel que fa a la confecció del programa com a la intensa presència a Internet i xarxes socials, es percep l’interès per atraure públic jove, cosa que sorprèn perquè el “lied” no és precisament el gènere clàssic més conegut per a públic no iniciat...

E.M-C.  Precisament per això. Penso que als joves tampoc no se’ls ha fet una oferta atractiva per a què s’apropin a un festival de lied. Però, a més d’oferir un nivell de qualitat espectacular, amb els millors cantants del gènere, volem que venir al festival sigui tota una experiència. El públic pot gaudir de la música en un recinte arquitectònic com Sant Pau i, quan acaba el concert, es poden prendre una copa de cava al costat del cantant que han vist actuar. A les classes de l’Acadèmia els hi expliquem el que després veuran al concert. El diumenge al matí tenen la possibilitat de fer, per un preu molt baix, el concert i, després, un aperitiu. No conec a cap jove que hagi vingut i no s’hagi quedat amb ganes de repetir.

Concert de Christianne Stotjin al LIFE Victoria

B.C. S’han explorat innovacions també al format mateix dels concerts?
E.M-C.: Al concert del pròxim dijous 26, es presenta un programa que podríem definir com a una obra de teatre amb música. Explora la relació entre Clara Schumann i Johannes Brahms, amb un repertori clàssic de lieds combinada amb una narració dramàtica: una actriu anirà llegint textos del film inspirat per aquesta història.

Pel que fa al concert de diumenge 29, la intèrpret escollida és Ángeles Blancas, la soprano amb més projecció internacional que Espanya té ara mateix. L’esdeveniment es titula “concert cabaret”, no tant pel repertori com per l’ambient que hi generem amb la llum i la posada en escena. Fins i tot hem posat una trompeta a l’acompanyament per a què sembli més un cabaret.

B.C. Com heu aconseguit en només tres edicions atraure a artistes del nivell d’Ángeles Blancas o Christianne Stotjin?
E.M-C.: És cert que les nostres possibilitats econòmiques són limitades i això és un desavantatge per poder presentar-nos davant certs artistes a porta freda. Però, jo sóc cantant i puc aprofitar l’accés directe a intèrprets de nivell per a començar a negociar. El procés és llarg, però, un cop venen, sé que estan guanyats per tota l’estima i la cura que perceben aquí, tant a l’organització com al públic.