Barcelona Clàssica: Eva Requena, directora orquestral i soprano: "Els músics d'ara hem de somiar ben alt i treballar per portar-ho a terme"

dissabte, 22 d’octubre de 2016

Eva Requena, directora orquestral i soprano: "Els músics d'ara hem de somiar ben alt i treballar per portar-ho a terme"

Eva Requena  Foto: Anna Esplandiu
Eva Requena està d'actualitat perquè és la directora musical dels Amics de la Sarsuela de Gràcia, una associació que promou la seva pròpia temporada de sarsuela i òpera a la Sala Montseny, un teatre annex al Col·legi Sant Josep, al barri de Gràcia. La temporada 2016/2017 s'inicia amb una òpera, Marina, i té programats durant el curs diversos títols emblemàtics de la sarsuela, com ara La Rosa del Azafrán, La del Manojo de Rosas o La Leyenda del Beso.

En un món on les dones directores continuen essent una excepció, Eva Requena destaca encara més pel seu perfil multidisciplinar: també és soprano professional (Montserrat Caballé va descobrir el seu talent per casualitat a L'Auditori), ha portat a terme projectes didàctics sobre música, dirigeix el programa artístic del recentment creat Festival de la Torre de Claramunt i, molt aviat, estrenarà per primera vegada composicions seves.

Amb ella parlem de la seva intensa trajectòria.


Barcelona Clàssica: Com van ser els teus inicis amb la música? Per tradició familiar?
Eva Requena:
A casa meva no hi havia antecedents de músics. Els meus inicis a la música van ser a l´escola. Quan tenia cinc anys vaig tenir una professora de música, la senyoreta Francina, que era cantant d´òpera. Recordo que  el primer dia de classe ens va cantar el Ninghe de Xavier Montsalvatge, del Cicle de les cançons negres, i també ens va posar Les quatre estacions de Vivaldi. Vaig quedar totalment trasbalsada, com si alguna cosa molt gran s’hagués despertat en el meu interior. Encara puc reviure aquest fet...  Vaig arribar a casa i ja tenia clar que volia ser músic. Li vaig cantar la cançó a la meva mare i ja vaig demanar que m’apuntés a classes.

B.C. Doncs vas ser molt precoç...
E.R. No tant, perquè, inicialment, no em van fer cas. Però jo vaig convertir la meva habitació en una sala de concerts, amb una ràdio i una flauta de bec. Sempre estava ballant i cantant. Als 14 anys, finalment, van cedir al meu desig i vaig començar classes de música i de cant més seriosament.

B.C. Què et va fer decidir ser professional? La passió per la música o les aptituds pel cant?
E.R. No sé si en algun moment vaig decidir ser professional o la vida m’hi ha portat. La veritat és que no puc viure sense música. Sempre hi ha música al meu cap. Cada vegada que he estat temptada per altres estudis o projectes, l’empenta per continuar fent música ha estat més fort. Visc totalment enamorada dels sons.  

B.C. Com a cantant, t’has format amb noms tan importants com a Montserrat Caballé. Com et va influir el seu mestratge?
E.R. A la senyora Montserrat Caballé la vaig conèixer de forma fortuïta el 13 de gener de 2007. Jo treballava a L’Auditori de Barcelona d’acomodadora. Aquell dia tenia festa, però em van trucar per cobrir una baixa i hi vaig anar. Acabat el concert, un company hi volia entrar al camerino i el vaig acompanyar. La senyora Caballé ens va preguntar: “Què voleu?”. Li vaig contestar que només veure-la i fer una fotografia. Ella va demanar-me si era cantant i vaig respondre que si. Em tremolava tot. Em va mirar, em va agafar de la mà i em va dir: “Canti”.

Vaig cantar un fragment de La Bohème. En quinze dies, aquesta gran dona m’havia aconseguit una beca de classes al Conservatori del Liceu i m´havia convidat a casa seva i a les masterclasses que imparteix a Saragossa.

B.C. Sembla un conte de fades...
E.R. Va ser molt fort. La senyora Caballé va suposar tota una empenta psicològica i emocional. Jo venia d´un any molt difícil: a conseqüència d’una operació d’urgència d’amigdalitis, m’havia canviat la veu i havia hagut de revisar tot el meu repertori i la tècnica. Quan la gran cantant em va escoltar, només portava uns mesos provant la tessitura de soprano i les meves noves partitures.

Eva Requena, en el seu debut
cantant "El amor brujo"

B.C. A més de Montserrat Caballé, quines han estat les influències més importants?
E.R. La persona que més m’ha marcat a nivell professional i personal ha estat Ana María Sánchez Navarro, una cantant excepcional.  A més he tingut l’oportunitat de passar uns mesos d´aprenentatge amb el baríton Antonio Blancas i també he rebut consells del mestre Jaume Aragall, entre d´altres.

B.C. I, com a directora, com han estat els teus inicis?
E.R.  Quan estudiava al conservatori del Bruc, vaig fer les optatives de direcció d’orquestra amb el mestre Albert Argudo i ja vaig veure que m’interessava, però mai vaig pensar que desprès m’hi dedicaria. Però quan vaig finalitzar la carrera de cant, va sorgir la pecaminosa idea de deixar-ho tot i retirar-me al camp. Vaig optar per estudiar direcció d’orquestra, de forma semipresencial, per la Royal School of Music de Londres. Aquell mateix any, vaig debutar com a cantant amb la Filharmònica de Lisboa i El Amor Brujo, de Manuel de Falla i estava dirigint la companyia “Amics de la Sarsuela de Gràcia” i la Jove Orquestra Manuel García Morante. Així que,de vegades, planificar serveix de ben poc. Després he continuat la formació amb noms com Francisco Navarro Lara, el mestre a qui li dec més en el camp de la direcció, i també Antoni Ros Marbà i Santiago Serrate.

B.C. Com va sortir la possibilitat de ser la directora dels Amics de la Sarsuela de Gràcia?
E.R. Fa un parell d’anys, em va trucar Isabel Arbonés, actriu i directora de teatre. Vaig fer les proves i va ser una grata sorpresa poder unir-me a ells. Estic molt contenta. Som com una gran família. Aquesta és la meva tercera temporada. Obrim amb òpera, Marina, i tenim programats pels pròxims mesos un concert de Nadal, La Rosa del Azafrán, La del Manojo de Rosas i La Leyenda del Beso.

B.C. Ara, et consideres més cantant o més directora?
E.R. Jo dic que vaig pel mon “amb un cant als llavis i una dansa a les mans”. Pensava que, amb el temps, em decantaria per una cosa o l´altra. Però no; més aviat sembla que les dues passions s’estan apropant, doncs tota la feina que va arribant es per dirigir òpera, sarsuela o gènere vocal.

B.C. Per què avui dia no tenim més dones directores?
E.C. Crec que això ja està canviant. Per començar tenim a casa nostra la primera dona en dirigir un cor professional a un teatre d’òpera, Conxita Garcia, i ho està fent molt bé. També, a nivell internacional, tenim a Marin Alsop i d´altres... Estic segura que companyes que he conegut durant els meus estudis de direcció ben aviat estaran ocupant càrrecs importants.

Eva Requena  Foto: Anna Esplandiu
B.C. A la teva carrera també has fet moltes altres coses relacionades amb la música, com la direcció artística i fins i tot divulgadora i autora de llibres didàctics. Per què totes aquestes inquietuds?
E.C. Vivim un moment on el músic ha d’ésser el més complet i multidisciplinar que pugui. Les institucions no estan per fer la feina de coproduir o subvencionar la cultura, com fa uns anys, i menys amb els artistes emergents. Així que hem de ser una mena d’auto impulsors, com passava amb els músics abans de la indústria del disc. La imaginació és clau. Hem d’intentar dur a terme tot el que arribi al cap. Hem de somiar ben alt, i treballar per poder portar-ho a terme. Per altra banda aquest moment d’incerteses fa que sorgeixin projectes nous i moltes propostes que, en altres circumstàncies, mai no haguessin estat possibles. Ara, més que mai, ens hem d’arriscar.   

B.C. És així com va néixer el Festival Torre de Claramunt, iniciativa de la que ets directora artística?
E.R. Aquest és un projecte de maridatge de música i cuina, en un entorn idíl·lic. Suposa una oportunitat per apropar la música a nous públics i per a que músics companys puguin fer la seva feina. Vam començar aquest estiu, i vam rebre moltes propostes de concerts de gran qualitat. Ara tot just estem programant la temporada de tardor i hivern i cerquem promotors per poder tirar endavant el projecte. 

B.C. Cantant, directora, programadora, escriptora... Et queda alguna cosa per fer al món de l’òpera i el cant líric? Potser composar?
E.R. A casa feia els meus “pinitos”. Però ara estic composant la música d´una obra de teatre que aviat serà un musical i s’estrenarà al setembre de 2017. També m’agradaria tenir la oportunitat de seguir creixent com a directora i dirigir repertori simfònic.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada