Barcelona Clàssica: "Arqueologia musical" a la gran pantalla: Jaime Ballada i Daniel Torres estrenen al Festival In-Edit un documental sobre l'Associació Joan Manén

divendres, 28 d’octubre de 2016

"Arqueologia musical" a la gran pantalla: Jaime Ballada i Daniel Torres estrenen al Festival In-Edit un documental sobre l'Associació Joan Manén

Daniel Torres i Jaime Ballada, directors de
Joan Manén. Variacions sense tema
Aquesta setmana arrenca a Barcelona el Festival In-Edit, dedicat al documental musical i en el qual la clàssica també té el seu espai. Concretament, el diumenge 30 d'octubre, a les 17.30 hores, s'estrena als Cinemes Aribau Joan Manén. Variacions sense tema, un documental dirigit per Daniel Torres Vergé i Jaime Ballada Larrasa i produït per Marcial AV`.

Grans noms de la música, des de Joan Guinjoan a Jordi Cervelló, passant per l'OBC, Albert Guinovart o Marta Mathéu, han participat en el rodatge. Evidentment, també ha tingut un important paper l'Associació Joan Manén, especialitzada en la recuperació del llegat del músic.

L'estrena del documental compta amb l'al·licient d'un concert en viu, a càrrec de Kalina Macuta, una de les protagonistes del film. Les entrades costen 6 euros i es poden adquirir a les taquilles dels Cinemes Aribau. Així mateix, el documental es tornarà a projectar el 3 de novembre a les 17.00 a la mateixa sala (aquesta vegada, sense concert). A Barcelona Clàssica hem parlat amb els directors del documental per conèixer més sobre el seu treball i la inspiració que els ha portat a recuperar la figura del músic en format cinema.



Barcelona Clàssica: Com va sorgir la idea de fer un documental així? Coneixíeu la figura de Joan Manén?
Jaime Ballada:
No. No la coneixíem. Ens la va descobrir, una mica per casualitat, Daniel Blanch, president de l'Associació Joan Manén. En conèixer-lo a ell, vam conèixer al personatge i vam quedar fascinats.
Daniel Torres: No només pel mateix Joan Manén sinó per tot el que l'Associació estava aconseguint en la seva croada per recuperar el seu llegat. Vam quedar fascinats per la passió i la dedicació amb la que treballen per treure de l'oblit a aquest geni.

B.C. Teníeu ja experiència en documentals sobre músics i sobre música clàssica?
D.T.
Sí. El 2011 vam presentar el documental Isaac Albéniz: concert fantàstic, rodat a Polònia.
J.B. Tant musical com cinematogràficament parlant, el món de la música clàssica té un potencial enorme.
D.T. A banda de poder disposar d'unes bandes sonores exquisides i impagables.

B.C. Com és el Joan Manén que apareix al documental?
J.B.
De Joan Manén es diu que va simpatitzar amb els nazis, que era arrogant, altiu i superb i que possiblement fos el millor violinista de tots els temps. Ja fos per la seva personalitat o per l'escàs interès dels seus descendents pel seu llegat, la seva figura ha quedat completament relegada a l'oblit.
D.T. Nosaltres, com a documentalistes, ens dediquem a observar com l'Associació Joan Manén va posant al seu lloc tots aquests mites de manera que, al final, se'ns presenta un Joan Manén absolutament diferent al que fins ara s'ha volgut mostrar. 

B.C. Quant de temps ha portat el projecte?
J.B. Durant quatre anys, hem estat l'ombra dels membres de l'Associació Joan Manén. Cercar, trobar i ordenar l'obra de Joan Manén no és fàcil. I atrevir-se a tocar-la és, en alguns casos, gairebé impossible.
D.T. L'obra de Manén és descomunal. Aquest és un treball sense fi. Vam finalitzar el rodatge tallant en sec, però no perquè l'activitat de l'Associació hagi acabat ni molt menys. Així que, un bon dia, vam prendre la decisió de portar tot el rodat fins al moment a la taula d'edició, on es va fer el veritable guió.

B.C. Teníeu una idea del que anàveu a aconseguir, o el resultat s'ha anat trobant "pel camí"?
J.B. En termes narratius, la riquesa del documental ha anat lligada a la capacitat de l'Associació d'anar aconseguint els seus objectius. A mesura que ells han anat recollint èxits i fracassos, la història ha anat agafant matisos i girs que, per descomptat, els directors no esperàvem.
D.T. El treball d'arqueologia musical de l'Associació és imprevisible, així com les sorpreses que van trobant en el camí. La predisposició i la implicació de Daniel Blanch, Kalina Macuta i els altres membres de l'organització va ser clau per poder acabar el documental.

B.C. De tots els testimonis que recolliu, quins han estat els més reveladors per a vosaltres de qui era Joan Manén? I quins creieu que sorprendran més als espectadors?
D.T.
Preteníem fer una obra cent per cent coral, evitant les entrevistes, de manera que la història es fora embastant la història a través de converses.
J.B. Sobre els testimonis més sorprenents, hi ha molts i molt variats. Jo en destacaria dos. D'una banda, el de Samuel Castellanos, membre de l'Associació i artífex de la recuperació de Joan Manén. Ell solet, als 16 anys, va començar a rondar els mercats de segona mà reunint tota la informació possible sobre Manén. L'altre, el de Maria Victòria, neboda de Manén, una persona molt clara i directa que li dóna moltíssima vida al personatge.

Kalina Macuta i Daniel Blanch, protagonistes del documental
B.C. Mai no vau tenir por de les dificultats de fer imatges sobre una cosa que, per definició, no les té, com és la música?
J.B.
Des del principi teníem clar que el nostre veritable protagonista eren els membres de l'Associació. Per tant, no estem parlant d'un biopic: són ells els que ens interessen. Les nostres càmeres estaven amb ells. Però sí, ha estat una dificultat no disposar d'imatges de Joan Manén.
D.T. De fet, les úniques imatges fílmiques que es tenen d'ell són 2 minuts de metratge que estan en propietat de RTVE. Lamentablement, no ha estat possible arribar a un acord amb ells per a la seva inclusió al documental.
J.B. Algun dia caldria revisar les polítiques de cessió d'imatges que aquest ens públic esgrimeix davant tots els que, humilment, cridem a les portes amb més vocació que pressupost.

B.C. Quin recorregut emprèn el documental a partir d'ara? Ho presentareu a més festivals?
D.T.
Sí, ara mateix estem immersos en aquesta àrdua tasca. La nostra intenció és dedicar-li un any de seguiment per intentar que el documental es vegi en molts festivals.
J.B. Com heu dit, no és fàcil. La música clàssica és una temàtica diguem mainstream, però ho intentarem.

B.C.Teniu algun nou projecte ja en ment?
J.B. Tenim diversos projectes oberts. Un d'ells, relacionat també amb la música, esperem llançar-aquest 2017 en format docu-sèrie de, potser, més de 100 capítols.
D.T. Es tracta d'un projecte rodat a la costa oest dels Estats Units i Canadà sobre la cultura musical folk americana i el seu arrelament social. Encara estem veient com seria el canal adequat per a un format com aquest. S'accepten suggeriments.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada