Per Xavier Llisà.- Ha estat un dels concerts de la setmana. Els Amics de l'Òpera de Sarrià, el Teatre de Sarrià i Concertante, amb la col·laboració de Casa Orlandai, van programar, dins del seu cicle Òpera Express, la coneguda òpera La Sonnambula, del compositor Vincenzo Bellini.
L'obra es va presentar en versió concert i en un format reduït; és a dir, limitat a cantar els fragments més importants d'aquesta òpera. Vàrem assistir a aquesta representació i ens vàrem trobar amb alguna sorpresa.
La primera, la presència entre el públic de la soprano dramàtica sueca Iréne Theorin que, pròximament, protagonitzarà, en el paper de Brunilda, l'òpera Götterdämmerung (El capvespre dels déus), de Richard Wagner, al Gran Teatre del Liceu de Barcelona.
Segona sorpresa: també va assistir el conegut crític musical Roger Alier, a qui el presentador oficial de l'esdeveniment va cedir el comandament al principi perquè expliqués al públic particularitats sobre La Sonnanbula, el seu autor i els seus personatges. Ho va fer amb la seva habitual simpatia i domini del tema. Què ens va dir el divertit Roger Alier en la seva breu presentació?
L'obra es va presentar en versió concert i en un format reduït; és a dir, limitat a cantar els fragments més importants d'aquesta òpera. Vàrem assistir a aquesta representació i ens vàrem trobar amb alguna sorpresa.
La primera, la presència entre el públic de la soprano dramàtica sueca Iréne Theorin que, pròximament, protagonitzarà, en el paper de Brunilda, l'òpera Götterdämmerung (El capvespre dels déus), de Richard Wagner, al Gran Teatre del Liceu de Barcelona.
Segona sorpresa: també va assistir el conegut crític musical Roger Alier, a qui el presentador oficial de l'esdeveniment va cedir el comandament al principi perquè expliqués al públic particularitats sobre La Sonnanbula, el seu autor i els seus personatges. Ho va fer amb la seva habitual simpatia i domini del tema. Què ens va dir el divertit Roger Alier en la seva breu presentació?
Conegut el seu poc entusiasme per les òperes romàntiques, ha indicat que
els autors d'aquest període tenen poc sentit de l'humor i que,
precisament per això, aquesta òpera és l'única de les que han
sobreviscut que podria considerar-se "una mica còmica" o, més aviat, "semisèria".
Afortunadament, el mateix Alier té de sobres aquest sentit de l'humor
que els faltava als romàntics i així ho va demostrar amb els seus
comentaris.
Tampoc sembla que l'autor del llibret, Felice Romani, acabés d'entendre que ja es trobaven en una època post revolucionària, com ho demostra el fet que el personatge de Lisa, la propietària de l'hostal on es desenvolupen els fets, actuï com si tot el poble fos seu.
Pel que fa a la part musical, destaquen les sensacionals àries que canta el personatge d'Amina. No obstant això, per Alier tota la història té un toc fantasiós, com el mal despertar d'Amina després de l'episodi de somnambulisme, en posar-li Elvino l'anell de promesa. Veient el conjunt de la història, potser Elvino no es mereixia a la bona d'Amina.
Tampoc sembla que l'autor del llibret, Felice Romani, acabés d'entendre que ja es trobaven en una època post revolucionària, com ho demostra el fet que el personatge de Lisa, la propietària de l'hostal on es desenvolupen els fets, actuï com si tot el poble fos seu.
Pel que fa a la part musical, destaquen les sensacionals àries que canta el personatge d'Amina. No obstant això, per Alier tota la història té un toc fantasiós, com el mal despertar d'Amina després de l'episodi de somnambulisme, en posar-li Elvino l'anell de promesa. Veient el conjunt de la història, potser Elvino no es mereixia a la bona d'Amina.
Òpera Express: un format perfecte per a iniciar-se en el gènere
Pel que fa a la representació, cal destacar que, malgrat ser un dimecres
laborable, al Teatre de Sarrià estava pràcticament ple. Potser sí que
trobem a faltar més públic jove, ja que el format i l'objectiu dels
promotors de fer difusió de l'òpera són perfectes per a persones que
vulguin iniciar-se en el gènere. En aquest sentit, potser pot ajudar
programar més en caps de setmana.
El format "Òpera exprés" és una mica diferent dels concerts convencionals. Hi ha un presentador que explica, entre ària i ària, com transcorre la trama de l'obra. És una bona idea: llàstima que, amb una trama tan fantasiosa com La Sonnambula, només algú que conegui bé l'obra pot entendre-ho tot sense perdre una mica.
El format "Òpera exprés" és una mica diferent dels concerts convencionals. Hi ha un presentador que explica, entre ària i ària, com transcorre la trama de l'obra. És una bona idea: llàstima que, amb una trama tan fantasiosa com La Sonnambula, només algú que conegui bé l'obra pot entendre-ho tot sense perdre una mica.
 |
| Minerva Moliner |
Els cantants van estar correctes. Els papers secundaris els van representar, amb bon nivell, Anna Tobella (Teresa), Vittoria Lai (Lisa) i Marc Pujol (Comte Rodolfo).
El personatge principal, Amina, ho va interpretar la soprano Minerva
Moliner, amb una veu potent, tot i que potser una mica metàl·lica en
excés. Va resultar efectista el joc d'espais: cap al final, va aparèixer
per una porta lateral de la sala i va ser cantant pel passadís del
centre de la platea per tornar a l'escenari.
Pel que fa al tenor Marc Sala (Elvino), la seva actuació transcorria de forma meritòria i ordenada fins que es va equivocar amb la nota final de l'ària "Tutto è Sciolto ... Pasci il guardo ... Ah! Perche non posso odiar-te". En aquests casos, de vegades succeeix el que en els partits de futbol quan un jugador falla un penal: la gent oblida la resta del partit i s'acorda només d'això. No hauria de ser així: aquestes coses passen. Els cantants d'òpera, per molt bons que siguin, també són humans.
Animem als Amics de l'Òpera de Sarrià a continuar amb la seva idea de promocionar l'òpera amb joves intèrprets. Pot ser la "pedrera" de futurs "cracks": la "Masia" de l'òpera de Barcelona.
Pel que fa al tenor Marc Sala (Elvino), la seva actuació transcorria de forma meritòria i ordenada fins que es va equivocar amb la nota final de l'ària "Tutto è Sciolto ... Pasci il guardo ... Ah! Perche non posso odiar-te". En aquests casos, de vegades succeeix el que en els partits de futbol quan un jugador falla un penal: la gent oblida la resta del partit i s'acorda només d'això. No hauria de ser així: aquestes coses passen. Els cantants d'òpera, per molt bons que siguin, també són humans.
Animem als Amics de l'Òpera de Sarrià a continuar amb la seva idea de promocionar l'òpera amb joves intèrprets. Pot ser la "pedrera" de futurs "cracks": la "Masia" de l'òpera de Barcelona.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada