 |
| Pablo Ferrández. Foto: Kirill Bashkirov |
Ibercamera
presenta el dimarts 16 de febrer un dels millors concerts de l'agenda
del mes, amb una proposta que promet oferir una excel·lent interpretació
d'obres de Mozart, Haydn i Beethoven a càrrec d'una orquestra i un director especialistes en el repertori vienès: l'orquestra Simfònica de Viena i l'hongarès Adam Fischer. Encara queden algunes (poques) entrades a la venda.
Com a figura solista, està prevista l'actuació d'un dels joves músics espanyols amb més projecció en aquests moments: el violoncel·lista Pablo Ferrández, de només 24 anys. Pablo va aconseguir ser el 2015 finalista del Concurs Txaikovski de Moscou, el que li va fer aparèixer en tots els diaris. Era el primer espanyol que ho aconseguia.
Des de llavors, la seva carrera, ja enormement prometedora, ha fet un important salt cap endavant. Ell mateix ens explica com viu aquest augment de celebritat i els projectes, presents i futurs, en els quals està immers.
Com a figura solista, està prevista l'actuació d'un dels joves músics espanyols amb més projecció en aquests moments: el violoncel·lista Pablo Ferrández, de només 24 anys. Pablo va aconseguir ser el 2015 finalista del Concurs Txaikovski de Moscou, el que li va fer aparèixer en tots els diaris. Era el primer espanyol que ho aconseguia.
Des de llavors, la seva carrera, ja enormement prometedora, ha fet un important salt cap endavant. Ell mateix ens explica com viu aquest augment de celebritat i els projectes, presents i futurs, en els quals està immers.
Barcelona Clàssica: És el teu debut amb la Simfònica de Viena?Pablo Ferrández: És la meva primera experiència amb aquesta orquestra i amb el director Adam Fischer,
però el de Barcelona serà l'últim d'una gira de cinc concerts per tota
Espanya: Madrid, Alacant, Girona, Saragossa i, finalment, l'Auditori de
Barcelona. En tots ells interpretaré el Concert en Do major per a violoncel i orquestra de Haydn i, la veritat, les expectatives són super positives.
B.C. Sabem que t'ho preguntarà tothom, però és obligat parlar del que t'ha aportat el fet d'arribar a la final del Concurs Txaikovski ...
P.F. Ha suposat un ajut i un impuls enorme. És veritat que ja havia participat en altres concursos internacionals, però aquest no té comparació amb res del que havia fet abans. La final la van veure 10 milions de persones! I em va veure actuar gent molt important que després m'han contactat, com, per exemple, Daniel Barenboim.
B.C. Sabem que t'ho preguntarà tothom, però és obligat parlar del que t'ha aportat el fet d'arribar a la final del Concurs Txaikovski ...
P.F. Ha suposat un ajut i un impuls enorme. És veritat que ja havia participat en altres concursos internacionals, però aquest no té comparació amb res del que havia fet abans. La final la van veure 10 milions de persones! I em va veure actuar gent molt important que després m'han contactat, com, per exemple, Daniel Barenboim.
 |
| Pablo Ferrández. Foto: Kirill Bashkirov |
B.C. També estava Valéry Gergiev al jurat. Va parlar amb tu?
P.F. Em va dir personalment que li havia agradat molt com havia tocat i m'ha convidat a tocar amb ell. Estem buscant dates.
B.C. I què et va dir Barenboim?
P.F. El primer contacte va ser a través de la seva dona, que em va convidar a tocar al festival que organitza a Israel. I després em va demanar que toqués per a ell a Berlín. Vaig tocar Haydn i Saint-Saëns.
P.F. Em va dir personalment que li havia agradat molt com havia tocat i m'ha convidat a tocar amb ell. Estem buscant dates.
B.C. I què et va dir Barenboim?
P.F. El primer contacte va ser a través de la seva dona, que em va convidar a tocar al festival que organitza a Israel. I després em va demanar que toqués per a ell a Berlín. Vaig tocar Haydn i Saint-Saëns.
B.C. Després del que has viscut, creus que és recomanable per a un músic participar en un concurs?
P.F. Per descomptat que serveix, però cal participar amb consciència deque un concurs no és una cosa objectiva i no es pot controlar el que passarà. Cal anar preparat per a perdre i sabent que, encara que siguis el millor, et poden eliminar tot just començar.
B.C. En el teu cas, vas ser el quart classificat, però el primer no rus. Cal ser rus per guanyar el Concurs Txaikovski?
P.F. No sabria què dir-te. És molt complicat.
B.C. Quins són els teus propers projectes?
P.F. Tinc moltes coses en marxa que em fan moltíssima il·lusió, però que encara no puc anunciar perquè no hi ha dates tancades. Si que puc explicar que el 10 d'octubre del 2016 serà el meu debut a la Philharmonie de Berlín. I estic programant coses a dos anys vista. Per a un músic, és molt agradable saber el que farà, per exemple, al març de 2017.
B.C. Ets un cas de músic molt precoç: comences a tocar el violoncel amb només 3 anys i als 14 ja entres per estudiar el Grau Superior al Conservatori Reina Sofia. Has hagut de renunciar a moltes coses per tenir una carrera així?
P.F. Tothom m'ho pregunta, però jo no tinc aquesta sensació, tot i que, des de fora, si es pugui veure així. Però jo sento que tinc una vida molt plena.
B.C. En començar amb el violoncel des de tan petit, no has pensat alguna vegada que potser no era el teu instrument?
P.F. Mai no se'm va acudir.
B.C. És necessari començar tan d'hora?
P.F. La veritat és que sí que ajuda començar des de jovenet, perquè el cos s'adapta a l'instrument. Però hi ha hagut músics que han començat més tard i han tingut carreres destacades.
P.F. Per descomptat que serveix, però cal participar amb consciència deque un concurs no és una cosa objectiva i no es pot controlar el que passarà. Cal anar preparat per a perdre i sabent que, encara que siguis el millor, et poden eliminar tot just començar.
B.C. En el teu cas, vas ser el quart classificat, però el primer no rus. Cal ser rus per guanyar el Concurs Txaikovski?
P.F. No sabria què dir-te. És molt complicat.
B.C. Quins són els teus propers projectes?
P.F. Tinc moltes coses en marxa que em fan moltíssima il·lusió, però que encara no puc anunciar perquè no hi ha dates tancades. Si que puc explicar que el 10 d'octubre del 2016 serà el meu debut a la Philharmonie de Berlín. I estic programant coses a dos anys vista. Per a un músic, és molt agradable saber el que farà, per exemple, al març de 2017.
B.C. Ets un cas de músic molt precoç: comences a tocar el violoncel amb només 3 anys i als 14 ja entres per estudiar el Grau Superior al Conservatori Reina Sofia. Has hagut de renunciar a moltes coses per tenir una carrera així?
P.F. Tothom m'ho pregunta, però jo no tinc aquesta sensació, tot i que, des de fora, si es pugui veure així. Però jo sento que tinc una vida molt plena.
B.C. En començar amb el violoncel des de tan petit, no has pensat alguna vegada que potser no era el teu instrument?
P.F. Mai no se'm va acudir.
B.C. És necessari començar tan d'hora?
P.F. La veritat és que sí que ajuda començar des de jovenet, perquè el cos s'adapta a l'instrument. Però hi ha hagut músics que han començat més tard i han tingut carreres destacades.
 |
| Pablo Ferrández toca un Stradivarius cedit per la Nippon Music Foundation Foto: Kirill Bashkirov |
B.C. No et plantejaries mai ingressar en una orquestra?
P.F. La meva carrera està totalment orientada com a solista. Sé que és molt difícil, però és el que m'agrada i el que vull fer. Estic just on volia estar i abans del que m'imaginava.
B.C. Quantes hores estudies al dia?
P.F. Ara he descobert que l'ideal per a mi són 5 hores diàries. Amb 13 anys potser necessitava 8 hores i em va servir de molt. En l'actualitat, cinc hores és suficient per estar en forma i no lesionar-me.
B.C. Com és tocar un Stradivarius? No fa respecte treballar amb una cosa tan valuosa?
P.F. Porto dos anys amb ell i és una passada. És el millor violoncel que he provat mai. Però fa moltíssim respecte: cal tocar-lo i respectar-lo com el que és: un instrument llegendari. Per ell i pels grandíssims músics que l'han tocat en el passat, com Gregor Piatigorsky o János Starker.
P.F. La meva carrera està totalment orientada com a solista. Sé que és molt difícil, però és el que m'agrada i el que vull fer. Estic just on volia estar i abans del que m'imaginava.
B.C. Quantes hores estudies al dia?
P.F. Ara he descobert que l'ideal per a mi són 5 hores diàries. Amb 13 anys potser necessitava 8 hores i em va servir de molt. En l'actualitat, cinc hores és suficient per estar en forma i no lesionar-me.
B.C. Com és tocar un Stradivarius? No fa respecte treballar amb una cosa tan valuosa?
P.F. Porto dos anys amb ell i és una passada. És el millor violoncel que he provat mai. Però fa moltíssim respecte: cal tocar-lo i respectar-lo com el que és: un instrument llegendari. Per ell i pels grandíssims músics que l'han tocat en el passat, com Gregor Piatigorsky o János Starker.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada