|
Entre els participants, hi figuraven cantants de diferents països: Espanya (lògicament, amb la major participació) i també Itàlia, Xina, Àustria, Rússia, Bolívia i Itàlia. La masterclass va estar organitzada per Barcelona Opera Studio i va tenir com a director a Ricardo Estrada, qui també va exercir de pianista encarregat d'acompanyar els cantants.
Un acte com es genera diverses reflexions sobre la recepció de l'òpera entre el públic no especialitzat. La primera, que la demanda real és més gran del que es pressuposa en tot allò relacionat amb la música clàssica. L'acte
era gratuït, tot i que amb reserva prèvia de plaça per telèfon, com sol
ser habitual en la programació musical dels centres cívics de
Barcelona. Segons
ens van comentar fonts de Casa Golferichs, les entrades es van esgotar
en 15 minuts i les peticions van col·lapsar la centraleta. No obstant això, també cal subratllar que l'aforament de la sala no
arriba a les 100 persones i que es tracta d'un acte d'entrada gratis, la qual cosa fa que el ple total sigui un objectiu bastant assolible.
D'altra banda, va ser un encert, al meu parer, programar un repertori d'àries molt conegudes. Això assegura pràcticament l'èxit de qualsevol concert popular, independentment del nivell dels cantants. Es van interpretar E lucevan le stelle de Tosca, La reina de la nit de La Flauta Màgica, la Cançó de la Lluna de Rusalka i Vesti la giubba d'I Pagliacci, entre d'altres. El tenor italià Carlo Savaresi es va atrevir amb la romança No puede ser de La Tabernera del Puerto (i, efectivament, va ser massa atrevit).
Katerina Tretyakova. Foto: Shirley Suárez |
Musicalment, la gala va oferir un nivell bastant correcte, que fins i tot es va incrementar d'acord transcorria la vetllada. Com ja va passar en l'últim Concurs Internacional Francesc Viñas, el nivell
de les cantants va ser superior al dels participants masculins. D'entre
totes les interpretacions, podríem destacar la de la soprano
mallorquina Sandra Galiano, que va interpretar dues àries de Liu de
Turandot. També la soprano xinesa Ying Chen i la de Rússia Ekaterina Krasko van estar molt correctes.
En definitiva, bon format i bona selecció de repertori per atreure el públic a l'òpera i animar-los a seguir coneixent el gènere: potser la propera experiència d'aquests espectadors sigui una obra completa en un teatre. L'única cosa que es podria demanar-los als nouvinguts a la lírica és que controlin la seva predisposició a l'aplaudiment ràpid, que va generar equívocs com confondre una pausa amb el final de la peça. I no va ser l'única ocasió: de fet, el concert va acabar amb una gran ovació del públic mentre Vanessa Cañizares i Diego Linares seguien cantant diverses àries de La Bohème.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada