Barcelona Clàssica: Lorenzo Viotti: "Dirigir una orquestra és un treball sobre relacions humanes"

divendres, 12 de febrer de 2016

Lorenzo Viotti: "Dirigir una orquestra és un treball sobre relacions humanes"

Lorenzo Viotti. Foto del seu perfil de Facebook
Durant els dies 12, 13 i 14 de març, el joveníssim director Lorenzo Viotti es posarà al capdavant de l'Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya per a dirigir un variat programa, amb una obra d'Hèctor Parra, L' absència, per a obrir la sessió i Beethoven com a plat fort. Barcelona és especial per Viotti perquè aquí va obtenir un dels seus primers èxits internacionals. El 2013, es va proclamar guanyador del prestigiós Concurs de Direcció d'Orquestra de Cadaqués. Només tenia 23 anys.

Avui, dos anys més tard i algunes desenes de concerts afegides al seu currículum gràcies al triomf obtingut a Barcelona (el premi li dóna dret a una sèrie de concerts amb una vintena d'orquestres europees), es presenta de nou a la ciutat convertit ja en un estel emergent de la direcció orquestral. El 2015 ha guanyat el concurs que impulsen Nestlé i el Festival de Salzburg, el que suposa que estarà dirigint a l'Orquestra Simfònica de la Ràdio de Viena aquest estiu al prestigiós festival austríac.

Lorenzo Viotti, fill del també director Marcello Viotti, va néixer a Lausana (Suïssa) i va estudiar percussió, piano i cant a Lyon. Posteriorment, es va traslladar a Viena per aprofundir en l'especialitat percussió. Allí va treballar com a músic orquestral amb formacions de primera línia, incloent-hi la Filharmònica de Viena, mentre iniciava una prometedora carrera com a director. Així ens explica la seva trajectòria i la importància que ha tingut en la seva carrera guanyar el Concurs de Cadaqués.

Barcelona Clàssica: És la teva primera visita a Barcelona després de guanyar el Concurs Internacional de Direcció Orquestral de Cadaquès. Dos anys més tard d'aquell premi, quins records guardes i com t’ha ajudat a impulsar la teva carrera? 
L.V. Era la meva primera competició important, així que no esperava guanyar de cap manera. El que recordo són moltes hores sense dormir, encara que no tinc ni un sol souvenir de Barcelona perquè l'únic que feia era anar de l'hotel a l'auditori i intentar mantenir la concentració. Però, al final, per descomptat, la sensació va ser meravellosa. El concurs m'ha ajudat molt perquè el premi consisteix a actuar en molts concerts amb orquestra. Així és com s'aprèn i es creix com a director.

B.C. És la primera vegada que dirigeixes l'OBC? Quines expectatives tens?
L.V.
Efectivament, és la primera vegada. Mai tinc expectatives abans de començar a treballar amb una orquestra. Simplement intento reaccionar a la seva forma de tocar i aportar el que sigui necessari per a la qualitat del concert. 

B.C. Fa només uns mesos vas guanyar el prestigiós premi per a joves directors de Nestlé i del Festival de Salzburg. Suposa aquest guardó obrir nous horitzons a la teva carrera?
L.V.
Suposa més atenció pública i també projectes amb una nova perspectiva. Tinc moltes ganes de començar amb ells i de conèixer a l'orquestra.

B.C. Després de guanyar alguns dels concursos de direcció orquestral més prestigiosos d'Europa, penses en participar en altres competicions internacionals? Potser algun certamen a Àsia o Amèrica?
L.V.
No, no participaré en cap concurs més. He tingut molta sort guanyant alguns d'ells, així que, ara mateix, és suficient.

B.C. Què recomanaries a qualsevol jove director que s'estigui preparant per competir en el concurs de direcció orquestral de Cadaquès?

L.V. ¡Creure fins al final que és possible! I no distreure’s amb altres coses, com entrevistes, la resta de candidats, etc. Hi ha molta pressió, especialment al final, i només hi ha un guanyador, així que cal estar molt concentrat.

B.C. A Barcelona dirigiràs de nou l'obra d'Hèctor Parra L'absència, que va ser crucial per a el teu triomf en el concurs de Cadaqués. Era el teu primer contacte amb la música de Parra? Has tornat a treballar en les seves obres des de llavors?
L.V. Sí, el meu primer contacte amb ell va ser arrel del concurs. El respecto molt i també tinc moltes ganes de tornar a treballar amb ell. Aquest any he dirigit moltes vegades L'absència.

B.C. El programa que dirigiràs a Barcelona inclou la 3ª Simfonia de Beethoven i el Concert d'Aranjuez. La veritat és que és un programa molt divers. Penses destacar algun element que permeti enllaçar les dues obres?
L.V. No, he de dir que no vaig decidir tot el programa, de manera que, desafortunadament, hi ha una mica de "patchwork". Diguem-ne que cada obra té alguna cosa a dir per si mateixa. Però aquesta vegada no hi ha enllaços entre elles.

B.C. Ens agradaria parlar una mica de la teva trajectòria. El teu pare va ser també un rellevant director d'orquestra. Alguna vegada vas considerar dedicar-te a una professió que no fos aquesta?
L.V. Marcello Viotti era increïble, com a artista, com a persona i com a pare. I, encara que pugui semblar ximple, de nen no sempre vaig voler ser director d'orquestra. Vaig començar provant a tocar molts instruments diferents, així que he aconseguit tenir una gran experiència musical abans de començar a dirigir.

B.C. A més de la teva família, quines altres influències i experiències han estat clau per a la teva formació?
L.V.
Si parlem només d'educació, diré que l'amor de la meva família. Ells ho són tot per a mi i és gràcies a ells que avui sóc aquí. La formació musical és una cosa diferent, que has de construir per tu mateix, per descomptat amb l'ajuda de mentors i amics. En això sí que hi ha persones a les quals he de donar les gràcies: Bertrand de Billy, Bernard Haitink, Nicolas Pasquet i, per descomptat, al lloc on he après fonamentalment a dirigir, que és Viena, on he pogut treballar com a músic amb moltes orquestres , incloent-hi a la Filharmònica de Viena. Tot això em va ajudar molt. Conèixer la posició de l'altre costat és un gran avantatge quan vols estar al capdavant. I finalment diria que l'experiència vital és el més important per a un director. És un treball sobre relacions humanes i com més experiència vital tens, més entens el que significa ser director. Així que, amb sort, encara tinc molts anys al davant per aprendre!

B.C. T'agradaria especialitzar-te en un tipus de repertori o un compositor en particular?
L.V. El meu cor i les meves preferències s'inclinen per un període concret: el Romanticisme. Però no diria que vull especialitzar-me. Hi ha tantes obres meravelloses per descobrir ... Diria que el programa de cada concert que dirigeixo és aquesta nit el meu favorit.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada