Barcelona Clàssica: Jordi Casas: el savi de la música coral a Catalunya

dissabte, 6 de febrer del 2016

Jordi Casas: el savi de la música coral a Catalunya

Jordi Casas
Molt possiblement, Jordi Casas és, avui dia, la més alta autoritat en música coral que tenim a Catalunya. Ha dirigit l'Orfeó Català durant una dècada i ha creat dues de les principals formacions corals del país: la Coral Càrmina i el Cor de Cambra del Palau de la Música

Així mateix, ha estat director d'alguns dels cors de major relleu en l'àmbit estatal, com el cor de RTVE, el Coro de la Comunidad de Madrid i el Coro del Teatro Real.

Actualment, el seu treball se centra en projectes de col·laboració amb orquestres com la Sinfónica de Castilla y León, així com la direcció del Cor de Cambra Femení Scherzo, que el diumenge 7 de febrer actua al Palau de la Música. A Barcelona Clàssica hem tingut l'honor d'entrevistar a Jordi Casas per parlar de la seva trajectòria, del seu pròxim concert al Palau i de la vostra opinió sobre l'estat actual de la música coral a Catalunya.

No és fàcil resumir un treball de dècades en només unes línies. En el cas de Jordi Casas, la seva història podria explicar-se, de forma abreujada, així: va crear la Coral Càrmina en els anys 70 i la va dirigir fins a mitjans dels anys 80, mentre compaginava la música amb la seva feina a "la Caixa". El seu bon fer al capdavant de la Coral Càrmina el va portar a la direcció del Cor de RTVE i, després, a la de l'Orfeó Català.

Tant la Coral Càrmina com l'Orfeó Català estan integrats per persones amb un bon nivell musical, però que no es dediquen a cantar de manera professional. Jordi Casas, expert en treballar amb corals amateurs, identifica els límits que imposa aquesta situació: "Per arribar a un nivell professional, cal dedicació professional que asseguri una assistència fixa als assajos". I afegeix: "Un exemple serien els metges, gent amb un nivell excel·lent, però que, quan no era el MIR, eren les guàrdies..."


Aquesta experiència li dóna la idea de crear, mitjançant un sistema de beques, el primer cor professional de Catalunya: així neix, el 1990, el Cor de Cambra del Palau de la Música. Jordi Casas simultània la direcció d'aquest nou grup i la de l'Orfeó Català fins a l'any 1998, quan passa a centrar-se exclusivament en el Cor de Cambra i cedeix la direcció de l'Orfeó a Josep Vila i Casañas.

A Jordi Casas li arriben propostes de col·laboració amb altres cors, alguns de fora de Catalunya. Entre 2000 i 2011 treballa amb el Coro de la Comunidad de Madrid i, entre 2004 i 2008, amb el Coro del Teatro Real de Madrid. Durant les temporades 2011/12 i 2012/13, es fa càrrec, de nou, del Cor de RTVE. Compagina tota aquesta feina amb la direcció del Cor de Cambra fins a 2011, quan deixa d'estar al capdavant de la formació que ell havia creat per decisió del nou equip de gestió del Palau de la Música.

Jordi Casas i el Cor de Cambra Femení Scherzo
Les estadístiques d'una trajectòria així produeixen vertigen. Només òperes, Jordi Casas ha preparat unes 70. L'òpera que més vegades ha contribuït a portar a escena (més de 30 representacions diferents) ha estat La flauta màgica. Ha preparat El Messies de Händel per a 32 produccions diferents. Ha treballat amb els principals directors d'Europa, de Claudio Abbado a Lorin Maazel; amb cantants com Plácido Domingo, Teresa Berganza o Carlos Álvarez; i amb directors d'escena com Danielle Abbado, Calisto Bieito, Robert Carsen o Giancarlo del Monaco. També ha col·laborat amb La Fura dels Baus.

En l'actualitat, Jordi Casas rep invitacions de projectes de tot Espanya per fer-se càrrec tant de la part coral com de tota la direcció. Però, com col·laboracions habituals, destaquen dos: l'Orquesta Sinfónica de Castilla y León, a Valladolid, on és "artista en residència" i dirigeix ​​i prepara diversos concerts a l'any (l'últim, el passat mes de gener, amb La Creació de Haydn , amb Leopold Hager com a director), i el Cor de Cambra Femení Scherzo de Vila-Seca, que actua el diumenge 7 de febrer al Palau de la Música.

Sobre el Cor de Cambra Femení Scherzo

"El Cor es crea a partir d'un cor infantil, la Coral Sant Esteve. Quan els seus components es van fer grans, van decidir constituir-se com a grup coral femení ", ens explica Jordi. La formació és habitual en la programació dels grans espais de música de Barcelona, ​​com el recent concert Vivaldi a la Pietà, al costat de l'Orquestra Barroca Catalana, a L'Auditori.

El repertori del proper concert és exclusiu de música romàntica, amb peces de Schumann, Mahler i Brahms. Obre i tanca el programa una peça de Silcher, Lore-ley, inspirada en una llegenda alemanya sobre una roca encantada a la vora del Rhin.

Preguntem a Jordi per què la música coral sembla interessar més a les dones que als homes: "Històricament no ha estat així", ens explica. I afegeix: "Els que cantaven a les esglésies eren les veus masculines; les dones no podien. Després, el cant s'ha anat feminitzant. Potser influeix una qüestió d'educació: a l'escola, sembla que els nens han de fer d'esport i les nenes, música".
Com guanyar més públic per a la música coral
I és possible fer alguna cosa per canviar això i augmentar el nivell musical? Jordi Casas creu que sí: "La solució s'ha de buscar a la música: en Bach, Mozart, Stravinski .... Cal millorar l'educació musical a l'escola ".

Vam preguntar si no veu vies de renovació que puguin augmentar el ganxo comercial de la música coral: "No crec que calgui recórrer a tradicions que no tenen res a veure amb la nostra, com passa amb el gospel; el cant coral està lligat a la teva llengua i s'ha d'entendre el que cantes", afirma.

De tota manera, Jordi sí que veu un possible camí per arribar a un públic més ampli a través d'obres de nova creació en la línia del que compon Albert Guinovart, de qui es declara un gran admirador: "Aquesta barreja de poesia i melodia propera al teatre musical és molt bona i enganxa a la gent", assegura.

Consells per a aficionats

Malgrat la seva gran defensa de la professionalització dels músics per aconseguir alts nivells de qualitat, Jordi Casas confessa que "gaudeix el mateix preparant concerts d'aficionats que de professionals". Per exemple, durant els últims dos anys, ha estat el director preparador dels gairebé 500 voluntaris que canten El Messies Participatiu de l'Obra Social "la Caixa".

Què ha de fer un aficionat si vol millorar com a cantant? És possible arribar més lluny sense fer-se professional? Jordi creu que sí: "Ha de triar un cor que li permeti progressar i treballar les coses que més falta li fan. I és recomanable que aprengui a llegir música i una mica de cant. No cal que estudiï la carrera, ni de bon tros: n'hi ha prou amb tècniques bàsiques com la respiració o l'emissió de la veu i, sobretot, estudiar lectura musical ".

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada