Barcelona Clàssica: Àlex Garrobé i la internacionalització de la guitarra clàssica

dimarts, 9 de febrer de 2016

Àlex Garrobé i la internacionalització de la guitarra clàssica

Àlex Garrobé
Àlex Garrobé és barceloní, però no resulta massa habitual veure’l als escenaris de la ciutat: ésser un dels solistes de guitarra més internacionals l’obliga a viatjar constantment. Però, aquest dijous és possible, per fi, veure’l en concert al Palau Güell, dins del I Cicle de Música Catalana, amb un recital d’obres de Ferran Sor i de Francesc Tàrrega, dos compositors clau a la història de la guitarra. 

Barcelona Clàssica ha estat parlant sobre aquest esdeveniment amb Àlex Garrobé, indubtablement un dels músics barcelonins amb més projecció internacional en aquests moments.

El guitarrista Àlex Garrobé reconeix que no actua amb excessiva freqüència a Barcelona: una o dues vegades l’any és el més habitual. Després del concert al Palau Güell, li esperen compromisos a Croàcia, Romania, la Xina i França. No tornarà a actuar a la nostra ciutat probablement fins al setembre, en el marc del Festival Internacional de Guitarra Ferran Sor.

Per si veure en directe Àlex Garrobé no fos prou al·licient, l’artista ens desvela algunes claus del concert del dijous dia 11. En primer lloc, està l’atractiu de l’espai, la Sala Gran del Palau Güell. Per a Àlex, l’arquitectura influeix tant en la interpretació del músic com en la recepció per part del públic: “Actuar en espais especials ajuda i fins i tot pot minimitzar els efectes d’acústiques ocasionalment no del tot idònies per a un concert”, afirma.
D’altra banda, el repertori seleccionat ofereix un buscat contrast entre dos mons diferents, el de Ferran Sor (“va viure a París i a la seva època estava considerat com un afrancesat”, explica Àlex) i el de Francesc Tàrrega (“li atreia enormement l’exotisme oriental”, afirma). 

El propi músic reconeix que vol presentar “dos visions antagòniques de l’instrument”, malgrat que tots dos compositors  estan considerats com els “pares” de la guitarra moderna. El concert es presenta sota el títol “El París conegut i l’Orient somniat”.

Un repertori diferent a l'habitual

Es tracta d’un repertori diferent al que resulta habitual als concerts de guitarra solista; de fet, més que un recital, ofereix una proposta temàtica. El guitarrista explora així una part de la música per a guitarra composta durant el segle XIX que és més una excepció que una norma pel període, ja que l’ època va estar dominada per les grans formes i el desenvolupament orquestral. Una altra cosa va ser el gran moment de desenvolupament de l’instrument a partir del segle XX: “En repertori contemporani, la guitarra pot tenir tant recorregut com qualsevol altre instrument, especialment en col•laboració amb altres músics”.

Aquesta necessitat de renovació Àlex la detecta especialment a Europa, on la guitarra “té un públic molt específic” i molt més cansat de les repeticions que a altres indrets: “Als països orientals o a Llatinoamèrica, en canvi, els referents culturals són diferents i hi ha coses que ells no han sentit tant”, explica el guitarrista.

Àlex Garrobé coneix bé les grans possibilitats del repertori contemporani per a guitarra perquè n’és un bon especialista. A més d’interpretar-la a nombrosos concerts, hi desenvolupa una feina pedagògica i d’investigació al voltant del tema: és professor de l’Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC) i recentment ha presentat la seva tesis sobre la música del compositor del segle XX Joaquim Homs. De fet, ens explica que el seu proper projecte discogràfic també gira al voltant d’aquest músic: “Tinc pendent gravar la seva obra completa per a guitarra”.

Ho farà entre vol i vol, mentre prepara la seva propera classe i el repertori del seu proper concert.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada