Barcelona Clàssica: 10 coses que cal saber de 'Götterdämmerung'

dissabte, 27 de febrer de 2016

10 coses que cal saber de 'Götterdämmerung'

Foto: Gran Teatre del Liceu
Arriba a Barcelona una de les òperes més esperades de la temporada: Götterdämmerung (El capvespre dels déus), de Richard Wagner. El Teatre del Liceu presenta 6 funcions a partir del 28 de febrer amb direcció musical de Josep Pons i direcció escènica de Robert Carsen.

Són diverses les iniciatives impulsades des del Liceu per donar a conèixer l'obra: conferències en llocs com l'Ateneu Barcelonès o ESADE, trobades amb els cantants i el mestre Pons i fins i tot una sessió especial de Wagner per a principiants.

A Barcelona Clàssica no organitzem conferències, però seguint el precedent del Siegfried de l'any passat, vam presentar el nostre decàleg particular amb les 10 coses que cal saber abans d'anar al Liceu a veure el Götterdämmerung.


  1. Es tracta de la quarta i última jornada de la gran tetralogia wagneriana L'anell dels nibelungs, una de les obres d'art més monumentals de la història de la humanitat (ni més ni menys que 15 hores de música!) A més, aquesta és la més llarga de les quatre òperes que conformen el cicle de l'anell: la durada estimada al web del Gran Teatre del Liceu, incloent-hi descansos, és de cinc hores i quart.

    Foto: Gran Teatre del Liceu
  2. Tot i que és l'episodi que tanca la trilogia, en realitat, va ser el primer llibret del cicle que va escriure Wagner. Inspirat per un cantar de gesta alemany del segle XII en el qual es narra la mort de l'heroi Siegfried, Wagner va pensar a crear una obra dramàtica sobre aquest episodi; després, va creure necessari narrar els successos previs i així va néixer el llibret d'una altra òpera, Siegfried. I, després, el músic va decidir afegir encara més explicacions del que havia passat abans, per al que va escriure la primera jornada de la tetralogia (La valquíria) i un pròleg (L'or del Rhin).

  3. Com expliquen des del Teatre del Liceu, tota la tetralogia pot resumir-se com "la lluita entre déus, herois i criatures mitològiques per un anell màgic que atorga la dominació del món" (sí, parlem d'una òpera alemanya de 1876, encara que l'argument soni a certa novel·la i certa pel·lícula que són molt posteriors) El Liceu ofereix un resum breu, però suficient per conèixer la història.

  4. Aquest Götterdämmerung també suposa començar un altre cicle: la representació completa de la tetralogia al Gran Teatre del Liceu amb la producció del famós director escènic Robert Carsen i amb els cantants que han protagonitzat l'obra dels últims anys al Festival de Bayreuth, la referència del món wagnerià. El projecte es va iniciar a l'abril de 2013 amb L'or del Rhin i, des de llavors, cada temporada, el teatre ha presentat una òpera de la tetralogia.

  5. Que ningú esperi herois i valquíries presentats a la manera tradicional: Robert Carsen i el director d'escenografia i vestuari, Patrick Kinmonth, fan una lectura moderna de l'obra i la situen en un món apocalíptic. "El meu Anell", segons comenta Carsen, "presenta un món sense aigua, un bosc mort, neu, fred, calor extrema. I també posseeix una mirada a conflictes socials, immersos en un règim proletari i combatiu davant d’una tirania. És com un fris de la guerra europea, i l’estètica nazi funciona molt bé en aquest entorn. Pot sonar complex, però no hi ha motius per espantar-s'hi massa: les crítiques a la producció, fins ara, han estat bones i la simbologia proposada per Carsen funciona.

    Foto: Gran Teatre del Liceu
  6. El repartiment també manté a les figures principals que ja han aparegut en els lliuraments anteriors: Lance Ryan com Siegfried i Irene Theorin com Brünnhilde. Cal destacar la incorporació del baix Hans Peter König, un gran especialista en Wagner, en el paper del malvat Hagen.
     
  7. A diferència de la temporada anterior, en què Siegfried tenia dos repartiments, aquest cop només es presenta un. Esperem que a Lance Ryan no li passi el mateix que l'any passat, quan una malaltia el va deixar sense veu i va haver de ser substituït per Stefan Vinke (qui, per cert, va aprofitar bé la seva oportunitat, va realitzar una actuació memorable i ara és un els tenors wagnerians més cotitzats del món, substituint el mateix Lance Ryan en el "temple" de Bayreuth)

  8. Si hi ha algú patint per l'estat de forma de Lance Ryan, després del que ha passat amb Siegfried, direm, per la seva tranquil·litat, que el cantant va protagonitzar Götterdämmerung fa només un parell de mesos, al desembre, a l'Staatsoper de Munic sota la direcció de Kirill Petrenko, i les crítiques no van ser dolentes. Més aviat, tot el contrari; per exemple, Platea Magazine destaca que "va tornar a ser per moment el gran Ryan que va sorprendre propis i estranys".

    Foto: Gran Teatre del Liceu
  9. Götterdämmerung està ple de música meravellosa, però els moments més famosos són dos fragments eminentment orquestrals: el viatge pel Rhin de Siegfried, en el primer acte, i el funeral de l'heroi, en el tercer acte. Així mateix, el cor del Liceu té una intensa intervenció en el segon acte, amb un cor només d'homes. No obstant això, el passatge més colpidor és, sens dubte, la immolació de Brünnhilde, al final de l'obra.

  10. Totes les funcions de Götterdämmerung estaran dedicades a la memòria de Oleg Briyak i Maria Radner, Alberich i Erda respectivament en l'òpera Siegfried de la temporada passada, que van morir en l'accident de Germanwings al març de 2015.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada