Eugènia Boix: "Sento la responsabilitat de ser solista a la Sagrada Família, però, sobretot, tinc ganes de gaudir-ho"

Eugènia Boix

Aquest diumenge, 20 de setembre, Barcelona viurà un concert històric per diverses raons. D'una banda, suposarà l'estrena de Kazushi Ono com a director titular de l' OBC. Per un altre, la formació orquestral obre la seva temporada, per primera vegada, actuant a l'interior de la Sagrada Família.
El repertori integra obres de compositors i èpoques diferents, des de Mozart fins al japonès Takemitsu, passant per Bernat Vivancos. Potser el “plat fort” sigui el Rèquiem de Fauré, en el qual participaran, al costat de l' OBC, el Cor Jove de l'Orfeó Català, el Cor Madrigal i dos joves i prometedors solistes: el baríton Josep Ramon Olivé i la soprano Eugènia Boix.

Precisament amb Eugènia hem estat parlant des de Barcelona Clàssica. Per a la jove soprano, nascuda a Monzón (Osca) i amb estudis de cant realitzats entre Salamanca, l' ESMUC i Brussel·les, aquesta és la seva segona actuació rellevant de l'any a Barcelona, després del seu debut en el Palau de la Música, la passada primavera, interpretant el Rèquiem de Mozart amb l' Orquestra Simfònica del Vallès.

Així ens explica Eugènia la seva trajectòria com a cantant i les seves expectatives per al concert de la Sagrada Família.

Barcelona Clàssica: D'on surt l'afició pel cant? Hi ha precedents familiars?
Eugènia Boix: El meu pare, un gran amant de la música, em va anar ensenyant a poc a poc, des de petita, a escoltar i a entendre aquest llenguatge, incloent-hi des de la música popular (en el meu cas, com a bona aragonesa, la jota) fins a la sarsuela i l'òpera.

B.C. Quan vas decidir convertir-te en cantant professional?
E.B. No és alguna cosa que decidís en un moment determinat. Vaig començar els meus estudis de cant, vaig fer el grau mitjà en el conservatori de la meva ciutat, a Montsó (Osca), després vaig continuar amb el grau superior a Salamanca i, mentre estudiava, vaig començar a tenir concerts. Veia que cada vegada anaven arribant més propostes, i així segueixo fins al moment. Per sort, puc dir que porto ja uns anys dedicant-me a la música.

B.C. Quines experiències han estat clau per a la teva formació?
E.B. Destacaria que, des dels meus començaments en els estudis de cant a Montsó, he pogut formar part de l'orquestra Ensemble XXI, que ens brindava l'oportunitat de conèixer i treballar amb grans músics, com, per exemple, David Menéndez, Jaime Martín, Hopkinson Smith… D'altra banda, ha estat important l'elecció d'estudiar a Salamanca el grau superior de cant i poder treballar amb els meus professors, María Ángeles Triana i Javier San Miguel.
A l'apartat de premis, esmentaria el fet de guanyar la beca Montserrat Caballé- Bernabé Martí, així com la beca Ángel Vegas, organitzada per les Juventudes Musicales de Madrid i els Amigos de la Òpera de Madrid, que vaig aconseguir durant dos anys consecutius. Gràcies a aquestes ajudes vaig poder ampliar estudis a Brussel·les i fer un màster de lied amb personalitats com Julius Drake, Mitsuko Shirai, Wolfram Rieger, Felicity Lott, Edith Wiens, Rudolf Jansen, Wolfgang Holzmair i Udo Reinemann.
I parlaria també d'un curs d'estiu on vaig conèixer a Carlos Mena, amb qui posteriorment he pogut treballar, i l'assistència a un curs impartit per Teresa Berganza, de qui he rebut consells. De totes maneres, jo valoro molt treballar contínuament amb diverses agrupacions, orquestres i directors i  poder aprendre, amb ells i d'ells.

B.C. De la teva trajectòria internacional, quins han estat les fites clau?
E.B. En aquesta carrera, com en totes, la clau per avançar i estar en continu progrés és el treball. Hi ha hagut i hi ha actuacions en sales importants, però crec que la clau és intentar fer bé el teu treball. Si deixes una bona llavor, possiblement recolliràs bons fruits en el futur.

B.C. Et vam veure a Barcelona amb el Rèquiem de Mozart de la Simfònica del Vallès i ara tornes per obrir la temporada de l'OBC en un concert en la Sagrada Família que serà emblemàtic. Ha estat la teva primera col·laboració amb aquestes dues grans orquestres catalanes?
E.B. Amb l'OBC sí que serà la meva estrena. Amb la Simfònica del Vallès, el concert en el Palau de la Música va venir precedit d'una gira per Catalunya amb el Rèquiem de Mozart. També va ser la meva primera col·laboració amb ells.

B.C. Has col·laborat prèviament amb Josep Ramon Olivé i Juan de la Rubia? Quines referències tens d'ells? I del director Kazushi Ono?
E.B. No, no he col·laborat amb cap d'ells i tinc moltes ganes de fer-ho, perquè tant de Josep Ramon Olivé com de Juan de la Rubia sempre he sentit elogis. Amb Josep Ramon coincidirem de nou al desembre, interpretant l'Oratori de Nadal de Bach. I, per descomptat, del mestre Kazushi Ono conec la seva increïble carrera i trajectòria. Serà un honor treballar amb ell.

Interior de la Sagrada Família

B.C. Suposa una responsabilitat extra actuar en un lloc com la Sagrada Família i en un concert tan especial com aquest de Barcelona, inèdit per moltes raons i que generarà molta expectació a la ciutat?
E.B. Cada vegada que treballo en un projecte nou ho plantejo com un repte. En aquest cas se sumen moltes característiques que fan que sigui molt especial. Així que sento la responsabilitat, però, sobretot, tinc ganes de gaudir fent bona música, en molt bona companyia i en un entorn privilegiat com és la Sagrada Família, l'interior de la qual no he visitat encara.

B.C. Quins dels teus propers compromisos són més especials per a tu?
I.B. En acabar a Barcelona, marxo a Holanda: tinc gira allí amb la Holland Barroque Society, interpretant Haendel i Scarlatti. Portarem aquest programa per diverses sales i la gira acaba al Concertgebouw de Bruixes. També tinc previstes diversos enregistraments i recitals a França, Itàlia, Polònia, Bèlgica, Alemanya… Com a oratori, aquesta temporada canto El Messies de Haendel, l'Oratori de Nadal de Bach i la Missa en Do menor de Mozart…

B.C. Cap a on t'agradaria orientar la teva carrera en el futur? Òpera, potser?
E.B. Una combinació de recitals, oratoris, música de cambra i un parell de títols d'òpera a l'any seria estupenda. Però el que vingui serà benvingut: segur que el gaudiré.

B.C. Cantes altres gèneres, a més del clàssic? 
I.B. Jotes vaig cantar durant molts anys, des de la meva infància fins a més enllà de l'adolescència. Quan vaig començar a estudiar cant líric i vaig veure que la combinació d' aquestes dues formes de cantar era molt complicada, el vaig ser deixant. Actualment només canto en algun esdeveniment especial, però la veu ja està educada d'una altra manera... Encara que és inevitable continuar emocionant-me quan sento una jota.