Manuel González: "Gràcies al turisme, Barcelona pot tenir el millor cicle de guitarra clàssica del món"

El músic que més concerts ofereix a Barcelona a nivell professional al cap de l'any es diu Manuel González i és un mestre de la guitarra. De fet, sota aquest mateix nom, organitza, des de fa 11 anys, un cicle de concerts pràcticament diaris en llocs emblemàtics de la ciutat, com el Palau de la Música o la basílica de Santa Maria del Pi.

Manuel assegura, basant-se en el que li diuen col·legues internacionals, que "Mestres de la Guitarra" és el millor cicle de guitarra clàssica del món, pel nivell dels guitarristes que hi participen, la freqüència gairebé diària de concerts, la bellesa dels espais i la delicadesa amb què es preparen tots els detalls.

En qualsevol cas, "Mestres de la Guitarra" és el somni fet realitat de Manuel González, un jove que va descobrir la música per casualitat i que ara reivindica, amb el seu treball i el seu exemple, la capitalitat mundial de la guitarra per a Barcelona i per a Catalunya. 

Barcelona Clàssica: Com van ser els teus inicis amb la guitarra?

Manuel González: Jo vaig descobrir la música al carrer, amb els meus amics, als 12 o 13 anys, després d'una infància complicada per la mort dels meus pares. Va ser un amor a primera vista La guitarra va omplir el buit emocional que sentia i em va fer de pare i de mare. A través d'ella he canalitzat totes les meves necessitats: ambició, il·lusió, perspectives ...

B.C. Després d'aquest descobriment, vas cursar algun tipus d'estudis oficials de música?
M.G. Vaig aprendre a tocar d'oïda. Estava ja donant concerts i encara no sabia que hi havia un lloc que es deia "conservatori". Després, amb els anys, he tingut ocasió de treballar amb grans mestres. A Espanya, vaig estudiar amb José Tomás, deixeble d'Andrés Segòvia. Ell em va parlar de Manuel Barrueco, que per aquell temps donava classe a la Manhattan School of Music, a Nova York. Vaig pensar: "Si té alguna cosa a ensenyar-me, el vaig a veure". I vaig aconseguir una ajuda, més aviat simbòlica, de la Generalitat de Catalunya, per fer un doctorat als Estats Units.

  

Barcelona Guitar Trio, una de les formacions liderades
per Manuel González per a "Mestres de la Guitarra"

B.C. No vas pensar en establir-te a Nova York?

M.G. Vaig arribar a fer uns 60 concerts allà i em van oferir feina, però en aquells dies jo ja tenia als meus fills, que s'havien quedat a Barcelona. Aquell no em va semblar un lloc adequat per a la vida familiar i vaig rebutjar l'oferta. Vaig estar un temps viatjant amb regularitat, fins que em vaig establir, ja definitivament, de nou a la meva ciutat.

B.C. Com sorgeix la idea de crear el cicle "Mestres de la Guitarra"?

M.G. De petit, quan era al carrer "guitarrejant" amb els amics, ens anàvem a practicar per la zona de la Catedral. Es formaven uns rotlles d'oients espectaculars. Al cap d'uns anys, vaig recordar això i vaig pensar que hi havia un públic potencial per a la guitarra clàssica: la persona del carrer, totalment normal i corrent. Vaig decidir començar a organitzar alguns concerts. Al principi eren petits cicles i esdeveniments esporàdics. Quan es va celebrar el Fòrum de les Cultures, vam iniciar un format més semblant a l'actual, amb concerts gairebé diaris. Des de llavors, hem realitzat no menys de 3.000 recitals als quals ha assistit més d'un milió de persones.

B.C. Són números de vertigen...

M.G. Dins de "Mestres de la Guitarra", tenim un cicle en el qual portem als millors guitarristes del món. Ells ens diuen que no hi ha cap altre lloc en el qual hi hagi una iniciativa per a la guitarra clàssica tan potent com aquesta. I funciona sense cap tipus d'ajuda pública: només a força de treball, valentia i il·lusió. També és important, per descomptat, poder actuar en ubicacions tan emblemàtiques com el Palau de la Música o Santa Maria del Pi. 

  

B.C. La vostra experiència, pot ajudar a buscar vies per atreure més públic a la música clàssica? 

M.G. Durant anys vaig estar vivint la llunyania entre els intèrprets clàssics i el públic, cosa que no hauria de ser així, perquè la música que perdura al llarg dels segles és excepcional. La nostra obsessió va ser connectar amb el públic a tots els nivells. El concert ha de començar quan la gent veu un cartell al carrer. Cal cuidar fins al mínim detall. Per exemple, amplifiquem el so de la guitarra perquè se senti amb tal qualitat que arribi fins al cor. I també hem de tenir en compte el repertori i l'ordre de les peces.

B.C. Què intentes transmetre en els teus concerts?

M.G. Com a solista, presento una proposta basada en l'emoció. Per a mi, aquest instrument és molt més que la meva professió: li estic tan agraït que vull ensenyar a la gent la bellesa de la guitarra. I el públic ho reconeix: "La música m'ha fet plorar" és un comentari habitual.

L'espectacle del quartet Barcelona 4 Guitars és el més
popular de "Mestres de la Guitarra"

B.C. I a la resta de formacions que també participen al cicle "Mestres de la Guitarra"?

M.G. La proposta del quartet Barcelona 4 Guitars cerca com trencar la barrera amb el públic a través de l'humor. Es tracta d'un doble duo, un masculí i un altre femení, que mantenen uns diàlegs amb petits gags humorístics. El resultat és excepcional: la gent es diverteix i, a més, escolta molt bona música, amb peces de Bach, Txaikovski... Pel que fa al trio Barcelona Guitar Trio, juguem amb la música tradicional i la fusió amb el flamenc: Falla, Albéniz, García Lorca... I estem incorporant l'actuació d'una parella de ball perquè la música tingui més força.

B.C. Com aconsegueixes mantenir la tensió emotiva amb tants concerts?

M.G. En l'argot dels músics, els concerts es diuen "bolos". Però jo, als músics que col·laboren amb mi, els dic: "Això no és un bolo; és un concert". Tocar al Palau de la Música és una cosa que molts artistes no aconsegueixen mai: encara m'he de pessigar cada dia per creure-m'ho. Per molts concerts que tinguem, els nostres no són un compromís més.

B.C. El públic és majoritàriament internacional?

M.G. Hi ha públic local, però costa. Quan es parla d'alguna cosa freqüentada per estrangers, els barcelonins s'imaginen les paelles de plàstic i ho eviten. No obstant això, aquest no és el cas del cicle "Mestres de la Guitarra". Nosaltres volem aplegar als millors músics, no atreure el turista. De tota manera, jo diria que el resultat és molt positiu. Barcelona pot tenir el millor cicle de guitarra del món gràcies a un gran espònsor: el turisme.

B.C. La teva activitat ara se centra exclusivament en el cicle "Mestres de la Guitarra"?

M.G. La veritat és que tinc prou amb això, encara que no estic tancat a res. Recentment em van convidar a uns concerts amb orquestra a Moldàvia. Però m'agrada pensar que he estat molts anys viatjant perquè m'escoltessin i ara altres viatgen per escoltar-me.

 

B.C. Tens la sensació que la guitarra clàssica està perdent atractiu per als joves?
M.G. Sí, i no és una cosa recent. Ja fa anys, quan feia classes a altres professors, aquests em deien que cada vegada tenien menys alumnes. A mi m'estranyava, perquè la guitarra, tradicionalment, ha estat el segon instrument en els conservatoris, després del piano. Però la realitat és que la guitarra no surt a la tele i cada vegada hi ha menys cicles de música i menys concerts, de manera que els joves, probablement, no saben ni que existeix. Però resulta que tota la història de la guitarra s'ha escrit a Catalunya. El repertori i les tècniques que s'estudien a tot el món s'han creat aquí, amb mestres catalans. Aquest instrument és patrimoni de Catalunya i no es pot perdre.