“Ars Longa” impulsa un programa de concerts singulars (i molt assequibles) a espais emblemàtics de Ciutat Vella

Barcelona estrena aquesta setmana, a partir del 3 d’octubre, la segona edició del Cicle de Música Històrica i Patrimoni “Ars Longa”. Es tracta d’una iniciativa imprescindible per als aficionats al repertori musical antic i clàssic, per múltiples raons.

Xavier Alern és el director d'Ars Longa

En primer lloc, els concerts tenen lloc a espais emblemàtics de Ciutat Vella, com, per exemple, la Capella de Santa Àgata, la Biblioteca de Catalunya i la Basílica de Santa Maria del Pi. D’altra banda, el nivell artístic és molt alt, amb un cartell format majoritàriament per músics catalans, alguns d’ells amb una trajectòria consolidada i reconeixement internacional i d’altres en plena promoció de les seves carreres. La cartellera completa es pot consultar a www.arslonga.cat.

I, com a tercer element destacable, cal afegir que els concerts són assequibles per a totes les butxaques, malgrat que es tracta d’una iniciativa independent, sense patrocinis ni subvencions. Dels set concerts que composen el cicle, el primer, programat pel dissabte dia 3, és gratuït i la resta accepten aportacions voluntàries del públic. Només l’esdeveniment de clausura, previst pel 12 de novembre, té un preu de 20 euros, que és un cost molt asssequible si el posem en relació amb la qualitat dels artistes programats.

Barcelona Clàssica ha entrevistat al director del cicle “Ars Longa”, Xavier Alern, per a saber més sobre el projecte, els seus objectius i els concerts programats.
 

Barcelona Clàssica: Com sorgeix la iniciativa d'organitzar el cicle "Ars Longa"?
Xavier Alern: Va ser una iniciativa personal inspirada en petits festivals de música antiga d’altres ciutats europees. La idea inicial va ser organitzar un petit cicle de concerts de diferents estils i èpoques, on músics de casa nostra poguessin presentar els seus treballs. Les programacions dels grans auditoris sovint estan reservades per a figures consagrades, així que calia trobar la manera de fer alguna cosa de qualitat sense tenir un gran pressupost.

Edició anterior d'Ars Longa

B.C. Com s'ha fet la selecció del repertori? Hi ha alguna idea o leit-motiv comú a tota la série de concerts?
X.A. No es tracta d’una edició temàtica. Bàsicament hi ha dos concerts de cada època: dos de música medieval, dos del Renaixement, dos concerts de música barroca i un del Romanticisme. L’ànima d’aquesta segona edició és el grup de músics que treballem junts a l’ensemble Fortuna d’un gran tempo. 

B.C. Com presentaria els set concerts que formen part del cicle?
X.A. Aquesta setmana, el cicle comença amb el concert d’obertura, que es farà el 3 d’octubre a les 19 hores a la Capella de Santa Àgata. És el del propi Fortuna d’un gran tempo, amb un programa anomenat Canzoniere. Es tracta d’un diàleg entre l’estil líric humanista i la polifonia francoflamenca a cavall dels segles XV i XVI, amb algunes composicions sobre poetes catalans, com ara Pere Torroella i Benet Garret «Cariteo».

El segon concert, previst pel diumenge 4 d’octubre a les 20 hores a la Basilica del Pi i a càrrec del Duet Fuguet-Santacana, porta per títol No em barroquis! Serà el primer dels dos concerts de música barroca que oferirem.

La resta de concerts hi inclouen el conjunt vocal femení Auditexaudi, amb un concert centrat en el ritual mossàrab de difunts; un programa al voltant de la “tonadilla escènica” ideat la mezzosoprano Marta Rodrigo, el pianista Emili Brugalla i el rapsoda Antonio Trigueros; el “bestiari musical” del Trecento que s’interpretarà al programa Selvaggia fera; un recorregut per la música de la península Ibèrica al segle XVI amb el trio vocal Tricinium i, coma cloenda del cicle, el cor O Vos Omnes i l’orquestra barroca Vespres d’Arnadí ens interpretaran l’Oratori de Nadal de J. S. Bach.

B.C. Com es pot finançar una iniciativa així, on només es cobra entrada a un concert?
X.A. No tenim cap tipus de patrocini. Els concerts es financen únicament amb les aportacions voluntàries del públic. L’únic concert de pagament és l’últim, el que oferiran O Vos Omnes i els Vespres d’Arnadí. Serà un esdeveniment espectacular amb 20 cantants i 30 instrumentistes interpretant una obra de gran dificultat tècnica. Hem pogut incorporar aquest concert a la nostra programació perquè l’organitzem amb col·laboració amb aquestes formacions de música antiga, que tenen els seus propis patrocinadors.

B.C. El cicle aspira a esdevenir l'aparador d'intèrprets i formacions especialitzades en música antiga a Barcelona?
X.A. Aspira a esdevenir estable. La primera edició va ser el 2013 i de moment l’organitzem cada dos anys, tot i que estaria bé trobar la manera de fer-lo anualment. Però sí que és cert que ens agradaria que fos un lloc on les formacions de música històrica poguessin presentar els seus treballs. També voldríem diversificar els espais on actuem. Però això és complicat, donat que, ara mateix, Ciutat Vella de Barcelona és un aparador, un negoci. Són pocs els que estan realment interessats en oferir propostes culturals de qualitat si no hi ha un gran pressupost al darrere.

B.C. La nostra impressió és que la música antiga exerceix una forta atracció entre els músics joves avui en dia, potser més que altres repertoris més "comuns" de música clàssica. Compartiu aquesta opinió?
X.A. És possible. La música antiga aporta repertoris, timbres i estètiques que poden semblar molt noves, potser més modernes que la pròpia música contemporània. Els instruments antics i les maneres d’interpretar aquestes músiques també són molt atractives per al públic i per als músics que provenen del repertori clàssic i romàntic. A més, sovint la pròpia interpretació porta al darrera una dosi d’imaginació i creativitat molt important. Reconstruir versemblantment un text musical dels segles XIV o XV és un repte on hi intervenen no només una acurada execució, sinó també una important formació humanística, musicològica i molta paciència a l’hora de provar coses.