Massimo Spadano |
Ja hem vist, en diverses ocasions, que la cartellera musical es presta a estranyes coincidències. La d'aquest divendres també és digna de menció.
Malgrat que Georg Friedrich Händel és un dels compositors del Barroc més coneguts pel gran públic, la seva presència sol concentrar-se en les dates pròximes a Nadal i Setmana Santa per l'abús que els programadors fan d' El Messies.
Malgrat que Georg Friedrich Händel és un dels compositors del Barroc més coneguts pel gran públic, la seva presència sol concentrar-se en les dates pròximes a Nadal i Setmana Santa per l'abús que els programadors fan d' El Messies.
No obstant això, aquest divendres 15 d'abril, en plena primavera, dos dels espais musicals emblemàtics de la ciutat -el Palau de la Música i el Gran Teatre del Liceu- ofereixen concerts basats en Händel amb una proposta (per fi!) diferent a l'arxifamós oratori. És una excel·lent notícia que dues sales de referència recuperin per al públic grans obres de Händel massa poc freqüents; la part dolenta és que totes dues han coincidit a fer-ho el mateix dia i gairebé a la mateixa hora.
D'una
banda, el Liceu acull l'òpera Serse en versió concert, un títol que,
fins ara, mai s'havia representat al teatre barceloní, i això que l'obra
inclou la famosíssima ària Ombra mai fù. El director serà Jean-Christophe Spinosi, especialitzat en repertori
antic, qui es posarà al capdavant de la formació musical creada per ell
mateix: l'Ensemble Matheus.
Mentrestant, pràcticament a la mateixa hora, al Palau de la Música, l'Orquestra Camera Musicae oferirà la Música Aquàtica sota la direcció de Massimo Spadano, concertino de l'Orquestra Simfònica de Galícia (i a qui el director titular de la formació tarragonina, Tomàs Grau, considera com un dels millors concertinos d'Espanya i un dels màxims especialistes del panorama estatal en el repertori barroc). El programa inclou, a més de Händel, dues obres clàssiques, de Haydn i Mozart.
Assaig de l' Orquestra Camera Musicae amb Massimo Spadano |
Spadano explica a Barcelona Clàssica que, en la seva lectura de la
Música Aquàtica, busca especialment "la conjunció entre la perspectiva i
el llenguatge barrocs i l'experiència d'instrumentistes moderns de
Camera Musicae".
Per Spadano, el fet que l'Orquestra Camera Musicae no estigui especialitzada en música antiga no suposa cap obstacle: "Són músics amb una cultura auditiva que recull referents molt complets. Encara que no tinguin una gran experiència tocant repertori barroc, sí que hi ha una aproximació bàsica en relació a aquest tipus de llenguatge. És més; en la seva opinió, una orquestra moderna permet al públic "escoltar una aproximació rigorosa al llenguatge barroc que va més enllà de si els músics toquen o no amb instruments originals".
Massimo Spadano considera que la música de cambra de Händel és menys popular i coneguda que les seves òperes: "Händel és clau, conegut i estimat, sobretot, pel seu repertori vocal i de gran format", afirma. Li preguntem com veu el fet que el concert coincideixi en dia i hora amb el primer Serse de la història del Liceu, i la seva lectura és positiva: "Mostra un nivell cultural i d'aproximació a la música molt gran. Tant de bo cada dia es produís en totes les ciutats aquest tipus de coincidència: són símptoma d'una gran maduresa ".
Per Spadano, el fet que l'Orquestra Camera Musicae no estigui especialitzada en música antiga no suposa cap obstacle: "Són músics amb una cultura auditiva que recull referents molt complets. Encara que no tinguin una gran experiència tocant repertori barroc, sí que hi ha una aproximació bàsica en relació a aquest tipus de llenguatge. És més; en la seva opinió, una orquestra moderna permet al públic "escoltar una aproximació rigorosa al llenguatge barroc que va més enllà de si els músics toquen o no amb instruments originals".
Massimo Spadano considera que la música de cambra de Händel és menys popular i coneguda que les seves òperes: "Händel és clau, conegut i estimat, sobretot, pel seu repertori vocal i de gran format", afirma. Li preguntem com veu el fet que el concert coincideixi en dia i hora amb el primer Serse de la història del Liceu, i la seva lectura és positiva: "Mostra un nivell cultural i d'aproximació a la música molt gran. Tant de bo cada dia es produís en totes les ciutats aquest tipus de coincidència: són símptoma d'una gran maduresa ".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada