El que la crítica diu de 'Lucia di Lammermoor'

Foto: Antoni Bofill

Potser heu estat un d'aquells afortunats que la nit de Nadal van rebre com a regal entrades per les últimes funcions de Lucia di Lammemoor, l'òpera d'aquest Nadal al Gran Teatre del Liceu. En aquest cas, a més de felicitar-vos pel bon gust del vostre Pare Noel particular, us resultarà útil aquest resum del que la crítica diu d'aquesta gran producció perquè no tingueu que rebuscar en els diaris de les últimes setmanes.

(Els qui no hem tingut tanta fortuna encara som a temps d'anar aquest dimarts 29)

Les expectatives eren d'allò més altes: un títol imprescindible en la història de l'òpera, un escenari espectacular (una torre de vidre inclinada), un debut mundial d'una gran estrella de la lírica (era la primera vegada que Juan Diego Flórez, una de les grans figures de la lírica, cantava el paper d'Edgardo, el tenor protagonista d'aquesta òpera) ...

En la crítica trobem valoracions desiguals, amb aplaudiments com els de Javier Blánquez (El Mundo), Maricel Chavarría (La Vanguardia) o Xavier Cester (Diari Ara), però també amb opinions molt més dures, com les de Pablo Meléndez-Haddad (ABC), Joaquim, de In Fernem Land o Javier Pérez Senz (El País).

El gran protagonista de les crítiques ha estat Juan Diego Flórez, donada la importància d'aquest muntatge del Liceu per a la carrera de l'artista. Fins ara, el tenor només havia cantat fragments de Lucia di Lammermoor en alguns concerts. Doncs bé; sembla que fins per a un astre com Flórez l'experiència és un grau. Perquè, segons la crítica, el millor moment del tenor peruà va ser l'escena final, precisament la mateixa que ja havia ofert en els seus recitals.

Per exemple, Javier Pérez-Senz afirma que a la interpretació de Flórez "li falta un bull", però precisament en l'última ària "va malbaratar expressivitat, elegància i control absolut dels recursos vocals. Maricel Chavarría titula la seva crònica amb un contundent "Juan Diego Flórez es deslliga", tot i que també reconeix que al cantant "no se'l va veure ahir a la nit amb cap ànim de competir" amb alguns dels tenors que han fet història amb el paper d'Edgardo, com Alfredo Kraus o Luciano Pavarotti. D'altres, com Opera World, són encara més exigents, i asseveren que el resultat de l'esperat debut mundial "no ha estat convincent", ja que la veu de Flórez, en opinió del crític, no s'ajusta a les característiques d'un rol tan dramàtic com el d'Edgardo.

Un dels aspectes que la crítica destaca és la paradoxa que el gran ganxo mediàtic d'aquest muntatge sigui Juan Diego Flórez, quan Lucia di Lammermoor és, sobretot, una òpera de soprano. Dels dos repartiments que el Liceu ha programat per a les deu funcions, la crítica destaca especialment la interpretació d'Elena Mosuc, que ha actuat en el primer repartiment, al costat de Juan Diego Flórez.

I Mosuc va estar a un bon nivell. Com diu Javier Blánquez, "la seva Lucia va merèixer histèria, crits de brava, aplaudiments a peu i fins a un osset de peluix". En la mateixa línia opina César López Rosell, a El Periódico, quan diu que Mosuc "va exhibir lliurament i la seva precís timbre". Tot i així, Elena Mosuc té un problema: és freda. Com diu In fernem land, "tècnicament se li pot retreure ben poca poca (....), [però] tot ho canta igual i per tant a mesura que avançava la representació jo anava perdent interès."

Què passa amb la resta del cast? Per Xavier Cester, "Mosuc i Flórez, justament ovacionats, van estar molt a sobre d'un repartiment discret". D'altres, però, com és el cas de López Rosell, destaquen la bona actuació de Simón Orfila, que interpretava el paper de Raimondo, el tutor de Lucia.

Pel que fa al muntatge i l'escenografia, de nou tornem a trobar coincidències en la crítica. La torre de vidre, segons ens explicaven des del Liceu, estava carregada de simbolisme i prometia una bella posada en escena. El resultat no ha agradat gens als nostres crítics. Per exemple, Pablo Meléndez-Haddad conclou que "aquesta 'Lucia' ni impacta ni interessa, i no afavoreix per res als cantants, ja que obliga a la protagonista a moviments impossibles. (...) El pitjor és que acústicament és molt deficitària ".

A sobre, la direcció artística es permet una llicència en el guió argumental. Sentim el spoiler, però el comentari de la crítica s'ho mereix: a diferència del que sol succeir en la representació habitual, Lucia, en lloc de morir víctima de les seves desvaris d'amor, se suïcida llançant-se al buit des de dalt de la torre. "El salt va ser tan espectacular que la doble de Lucia hauria d'haver sortit a saludar en solitari", afirma Javier Pérez Senz.

Dimarts 29 està programat el segon repartiment. No tindrem a Juan Diego Flórez ni a Elena Mosuc, però sí a la torre de vidre, les piruetes fora de llibret i un bon segon repartiment, segons ens expliquen Jaume Radigales i el crític de Beckmesser. En definitiva, una bona oportunitat per acomiadar-nos de Lucia a Barcelona.

Fotos: Gran Teatre del Liceu. Antonio Bofill.