La Universitat d'Oxford presenta el seu "Messies" a Barcelona

Instruments of Time and Truth

El director anglès Edward Higginbottom, un dels més grans especialistes en Händel al Regne Unit, ofereix el dijous dia 10 una versió "autèntica", d'acord amb la proposta descrita pel promotor IberCàmera, del cèlebre Messies. Seguint les seves ordres actuaran l'orquestra Instruments of Time and Truth i el Choir of Oxford Voices, tots ells intèrprets de la Universidad d'Oxford.

Higginbottom també està vinculat a aquesta universitat, on ocupa el càrrec de director emèrit del New College de la Facultat de Música després d'una carrera com a professor durant més de 20 anys. Gràcies a la seva relació amb Oxford, Higginbottom ha pogut crear el conjunt Instruments of Time and Truth, nascut amb la voluntat d'ésser un aparador pels talents dels intèrprets de música barroca.

Per la seva banda, el Choir of Oxford Voices és una formació integrada per setze veus seleccionades entre els cors universitaris d'Oxford. També vinculats a la universitat estan els solistes: la soprano Robyn Allegra Parton, la mezzosoprano Katie Bray, el tenor Nick Prtichard i el baix Brian McAlea.

Edward Higginbottom. Foto: Phil Sayer

Malgrat l'abús que moltes vegades veiem a la programació del Messies, enguany hem de celebrar que per fi hem trobat un equilibri a la cartellera nadalenca, amb només dues interpretacions de l'oratori de Händel: aquesta, que promet fidelitat a un riguros historicisme, i la que dirigirà Joolz Gale, un joveníssim director anglès, al capdavant de les 500 veus del Messies participatiu de l'Obra Social "la Caixa" els propers 15 i 16 de desembre.

Malauradament, aquest sorprenent fet no es deu a què els programadors busquin noves obres (tot i que trobem propostes ben encisadores, com el Gloria que protagonitza l'Orquestra Camera Musicae dissabte dia 12). Més aviat les repeticions ara canvien de repertori, buscant encara més al gran públic, i per aixó trobem tants i tants concerts de bandes sonores de pel·lícules i de cançons de Broadway. Clarament, cada vegada es confia menys en la capacitat de les grans obres de la música clàssica d'omplir auditoris.