 |
| Ricard Rovirosa |
El cicle de Residències Musicals de La Pedrera, dedicat a descobrir pel gran públic a joves talents de la música, presenta aquest diumenge al tercer seleccionat de l’edició 2015/2016: el pianista barceloní Ricard Rovirosa, qui oferirà un intens programa de duets de piano i violoncel amb obres de Beethoven, Schumann i Debussy.
De 29 anys, Ricard viu des de fa una dècada a Londres, on ha cursat tots els seus estudis superiors. Va ser acceptat a la prestigiosa Guildhall School of Music and Drama amb premi d’audició i, entre els nombrosos guardons rebuts a la seva carrera, destaquen concursos com el primer premi a l’Oxford Music Festival Piano Competition el 2012 o el Premi de la Crítica del Primer Palau el 2011.
Parlem amb Ricard de la seva trajectòria i de la importancia que per ell té haver estat escollit al cicle de Residències Musicals.
Barcelona Clàssica: Quan comences a somniar amb esdevenir un pianista professional?
Ricard Rovirosa: Quan era petit volia ser futbolista del Barça o metge com el meu pare, però no fou fins que vaig entrar a l'Escolania de Montserrat, amb 10 anys, que vaig començar a estimar la música profundament. La influència del meu professor de piano, Vicenç Prunés fou determinant: ell fou molt més que un gran professor de piano. Tanmateix, Maria Lluïsa Reñaga i Albert Attenelle, de l’Escola de Música de Barcelona, foren les persones que m'ajudaren, ja més endavant, a trobar la meva veu artística: són també dues persones que m'influenciaren moltíssim i a qui també estic eternament agraït. També em va marcar molt el fet de cantar la Salve a la Moreneta cada dia com a escolà de Montserrat... Allò em va fer estimar la música.
Ricard Rovirosa: Quan era petit volia ser futbolista del Barça o metge com el meu pare, però no fou fins que vaig entrar a l'Escolania de Montserrat, amb 10 anys, que vaig començar a estimar la música profundament. La influència del meu professor de piano, Vicenç Prunés fou determinant: ell fou molt més que un gran professor de piano. Tanmateix, Maria Lluïsa Reñaga i Albert Attenelle, de l’Escola de Música de Barcelona, foren les persones que m'ajudaren, ja més endavant, a trobar la meva veu artística: són també dues persones que m'influenciaren moltíssim i a qui també estic eternament agraït. També em va marcar molt el fet de cantar la Salve a la Moreneta cada dia com a escolà de Montserrat... Allò em va fer estimar la música.
B.C. Per què vas ser escolà de Montserrat. Va ser un desig teu?
R.R. Entrar a l'Escolania de Montserrat era una gran il·lusió meva. Als meus pares, de fet, no els hi feia gaire gràcia, però, quan van veure que realment estava determinat, van donar-me tot el seu suport.
R.R. Entrar a l'Escolania de Montserrat era una gran il·lusió meva. Als meus pares, de fet, no els hi feia gaire gràcia, però, quan van veure que realment estava determinat, van donar-me tot el seu suport.
B.C. I com va ser que vas decidir fer els estudis superiors a Londres?R.R. Albert Attenelle coneixia a Joan Havill i em va recomanar anar a fer una classe amb ella per tal de veure què em semblava. Vaig anar-hi i fou una experiència impressionant. Des de llavors, no he parat d'aprendre d'una dona que m'ha marcat moltíssim. Paral·lelament, sempre havia desitjat anar a Londres. Vaig decidir de fer les proves i vaig tenir el privilegi de ser acceptat a la Guildhall School of Music and Drama.
B.C. Actualment continues vivint a Londres. Quins projectes tens?
R.R. Estic a l'últim any de doctorat abans de passar a escriure la tesi. Fer un doctorat com a pianista és un repte majúscul, ja que requereix un gran equilibri entre recerca i estudi de l'instrument. Estic gaudint molt d'aquesta etapa plena de reptes nous. Londres ha significat molt per a mi: és on he fet la carrera, el màster i, ara, el doctorat. Després de 10 anys vivint a Londres, la cultura britànica ha passat a formar una part important de qui sóc.
B.C. De tot el teu currículum, quins han estat els moments decisius?
R.R. Hi ha hagut molts moments especials al llarg de la meva carrera pianística. Tot i així, el dia que vaig fer el concert del Primer Palau fou un dia únic. També recentment he enregistrat el meu primer CD als estudis d'Abbey Road de Londres. Treballar amb gent tan professional i a un lloc tan emblemàtic t'obre un nou ventall de possibilitats molt increïble.
R.R. Hi ha hagut molts moments especials al llarg de la meva carrera pianística. Tot i així, el dia que vaig fer el concert del Primer Palau fou un dia únic. També recentment he enregistrat el meu primer CD als estudis d'Abbey Road de Londres. Treballar amb gent tan professional i a un lloc tan emblemàtic t'obre un nou ventall de possibilitats molt increïble.
B.C Què esperes oferir als concerts de la Pedrera?
R.R. La Residència Musical a La Pedrera és un repte. Espero oferir a l'audiència molta joia, vitalitat i profunditat musical al llarg dels tres concerts del cicle. Són tres programes d'estils ben diferents i penso que el públic gaudirà d'una bona vetllada musical.
R.R. Aquest programa em fa molta il·lusió, ja que em retrobo amb un amic i artista, Octavian Lup, que vaig conèixer fa cinc anys a Holanda. Tot el programa és preciós i llaminer, però la tercera sonata de Beethoven ofereix moments d'una bellesa inoblidable.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada