La Riborquestra o com la música pot ajudar a millorar la vida de les persones

Imatge del documental Música, territori i cohesió social

Segurament molts heu sentit parlat d’experiències internacionals increïbles on la música serveix per a la integració social, com ara les orquestres juvenils de Veneçuela. El que ja no és tan conegut és que a casa nostra també tenim projectes creats amb el mateix objectiu: cercar la cohesió social i desenvolupament personal a través de l’art.

Una de les experiències més consolidades és el de la Riborquestra, una orquestra amb més de 120 membres constituïda al barri de la Ribera de Ciutat Vella. Però n’hi ha d’altres, com l’orquestra infantil 4Cordes, al Col·legi Germanes Bertomeu de Mataró.

Amb l’objectiu, com diu Laia Serra, vinculada a les dues iniciatives, de que la tasca feta no es quedi només entre les parets de les sales d’assaig i concerts, s’han realitzat dos documentals sobre aquests projectes. Ambdós s’estrenen aquest dijous dia 10 a un acte a les 18 hores a la Biblioteca Antoni Comas (C/Prat de la Riba, nº 110) de Mataró. 

Sota el títol Música, territori i cohesió social, el primer d’ells està dirigit per Dèlia Serra i mostra els testimonis personals de membres de la Riborquestra. Aquesta formació democratitza l’accés a la música a Barcelona i fa que nens i adults, tinguin o no coneixements musicals, hi puguin tocar en una orquestra. Tothom hi pot formar part. 

La mateixa orquestra disposa d’un banc d’instruments per a cedir a cada músic el seu. Aquest fet també suposa la seva principal limitació, ja que només s’hi poden incorporar nous membres quan hi ha instruments disponibles. El resultat és que persones de totes les edats, nens i adults, comparteixen vivències amb l’aprenentatge del seu instrument i amb els projectes musicals que desenvolupa l’orquestra.

Perquè la Riborquestra presenta la seva música en públic com a qualsevol altra formació. De fet, els concerts permeten fer realitat el somni de molts dels integrats. Com diu un dels testimonis recollits al documental, “fer un concert és com anar a un parc d’atraccions”. 

En aquest sentit, el segon documental, Periplus, dirigit per Guillem Roma, segueix un dels més projectes més ambiciosos impulsats fins a la data: el concert realitzat al Palau de la Música Catalana al juny del 2015 per a estrenar una obra de nova composició del músic Ferran Badal.

Com s’explica al documental, per a afrontar aquest repte, es van haver de superar dificultats de tota mena. Ferran Badal va crear aquesta obra arrel d’un viatge per tot el món i la música que presentava tenia una certa dificultat tècnica. Entre orquestra i cor, es necessitava posar a l’escenari a més de 170 nens. Es va haver de cercar l’ajuda de músics professionals per a la formació vocal i musical. Es va haver d'escriure la lletra de les cançons (algunes de les quals van fer els mateixos nens). L’espectacular tasca es pot veure als 20 minuts que dura Periplus.