El Dia Internacional de la Dona també se celebra a la programació
musical. D'una banda, el Departament de Piano del Conservatori Municipal
de Música de Barcelona organitza un concert dedicat a dones compositores franceses que es podrà veure el dijous 10 en el mateix
Conservatori, dins el cicle Dijous Concert. L'entrada és lliure.D'altra banda, la compositora i pianista Maria Rosa Ribas, professora del Conservatori Superior Municipal de Barcelona, i la soprano Maria Àngels Miró, protagonitzen un altre concert que tindrà lloc el dia 8 al Centre Cívic Urgell. El programa es divideix en dues parts: una primera amb obres de tres compositores cèlebres dels segles XIX i XX (Clara Schumann, Fanny Mendelssohn i Alma Mahler) i una segona amb obres de compositores catalanes contemporànies. També és d'entrada lliure.
Amb Maria Rosa Ribas, parlem del plantejament del concert, així com de la seva pròpia trajectòria com a pianista i, sobretot, com a compositora rellevant de la seva generació, amb més de 100 obres i estrenes en l'àmbit internacional.
Barcelona Clàssica: Com va néixer la iniciativa d'organitzar un concert de dones compositores?Maria
Rosa Ribas: Hi ha diversos motius, i el que vaig tenir més present va
ser el reivindicatiu: als programadors no els interessen les dones
compositores, així que vaig pensar que, en un concert així, el públic
podria conèixer de cop el treball de diverses autores. També hi ha una intenció cultural i didàctica, perquè, al llarg del
recital, veiem l'evolució de dos segles de música i s'evidencien les
diferències d'estil.
B.C. El format és un recital de piano i veu?
M.R.R. Són cançons interpretades per la soprano Maria Àngels Miró, acompanyada per mi mateixa al piano. Des que li vaig proposar la idea a la soprano, portem ja alguns anys amb el format. El primer concert es va fer a Girona i ho hem presentat en diversos indrets de Catalunya. Els comentaris entusiastes del públic em van animar a seguir per aquest camí de presentar obres de compositores.
B.C. És potser Clara Schumann el cas més clar de la impossibilitat que tenien les dones al segle XIX de desenvolupar el seu talent?M.R.R. Clara Schumann va poder compondre. M'imagino que no li hauria de resultar molt fàcil per la seva situació familiar, amb 8 fills (del que quatre van morir d'adults) i el marit, Robert Schumann, delicat de salut. A més, com també va ser una gran pianista, es desplaçava constantment per fer concerts. Jo crec que Clara Schumann va aconseguir superar les greus dificultats de la seva vida precisament gràcies al poder de la música.
B.C. I en el cas de Fanny Mendelssohn, per què no és més coneguda?
M.R.R. Fanny era la germana de Fèlix Mendelssohn. La seva família tenia molts diners i el pare el va utilitzar per donar suport a la carrera musical del seu fill, fins al punt que va arribar a contractar una orquestra perquè pogués estudiar amb ella. Però, en canvi, a la Fanny, que també tenia molt talent, li va prohibir qualsevol tipus de pràctica musical. No podia ni tocar el piano: ho havia de fer d'amagat. Davant d'aquesta situació, ella es va dedicar a ajudar al seu germà. Hi ha partitures amb la signatura "F. Mendelssohn "que s'han demostrat ser obra de Fanny, no de Fèlix.
B.C. Què va passar amb Alma Mahler? Per què no va arribar a ser una gran compositora?
M.R.R. Alma Mahler va ser una dona tan excepcional que tothom s'enamorava d'ella: culta, intel·ligent, bellíssima ... Adorava la música de Wagner. El seu professor de composició havia estat deixeble d'ell. Alma va conèixer a Schönberg i algunes de les seves cançons respiran en algun moment certa atonalitat. Són peces de piano meravelloses, amb gran riquesa harmònica, molt avançades per al seu temps. No obstant això, Alma, amb 22 anys, es va enamorar de Gustav Mahler i ell li va demanar que renunciés a compondre. Després, quan el matrimoni estava ja en crisi, Mahler va cedir, però, com ella mateixa deia, havia perdut la inspiració i la il·lusió per crear les seves pròpies obres.
 |
| M. Àngels Miró i M. Rosa Ribas |
M.R.R. Són cançons interpretades per la soprano Maria Àngels Miró, acompanyada per mi mateixa al piano. Des que li vaig proposar la idea a la soprano, portem ja alguns anys amb el format. El primer concert es va fer a Girona i ho hem presentat en diversos indrets de Catalunya. Els comentaris entusiastes del públic em van animar a seguir per aquest camí de presentar obres de compositores.
B.C. És potser Clara Schumann el cas més clar de la impossibilitat que tenien les dones al segle XIX de desenvolupar el seu talent?M.R.R. Clara Schumann va poder compondre. M'imagino que no li hauria de resultar molt fàcil per la seva situació familiar, amb 8 fills (del que quatre van morir d'adults) i el marit, Robert Schumann, delicat de salut. A més, com també va ser una gran pianista, es desplaçava constantment per fer concerts. Jo crec que Clara Schumann va aconseguir superar les greus dificultats de la seva vida precisament gràcies al poder de la música.
B.C. I en el cas de Fanny Mendelssohn, per què no és més coneguda?
M.R.R. Fanny era la germana de Fèlix Mendelssohn. La seva família tenia molts diners i el pare el va utilitzar per donar suport a la carrera musical del seu fill, fins al punt que va arribar a contractar una orquestra perquè pogués estudiar amb ella. Però, en canvi, a la Fanny, que també tenia molt talent, li va prohibir qualsevol tipus de pràctica musical. No podia ni tocar el piano: ho havia de fer d'amagat. Davant d'aquesta situació, ella es va dedicar a ajudar al seu germà. Hi ha partitures amb la signatura "F. Mendelssohn "que s'han demostrat ser obra de Fanny, no de Fèlix.
B.C. Què va passar amb Alma Mahler? Per què no va arribar a ser una gran compositora?
M.R.R. Alma Mahler va ser una dona tan excepcional que tothom s'enamorava d'ella: culta, intel·ligent, bellíssima ... Adorava la música de Wagner. El seu professor de composició havia estat deixeble d'ell. Alma va conèixer a Schönberg i algunes de les seves cançons respiran en algun moment certa atonalitat. Són peces de piano meravelloses, amb gran riquesa harmònica, molt avançades per al seu temps. No obstant això, Alma, amb 22 anys, es va enamorar de Gustav Mahler i ell li va demanar que renunciés a compondre. Després, quan el matrimoni estava ja en crisi, Mahler va cedir, però, com ella mateixa deia, havia perdut la inspiració i la il·lusió per crear les seves pròpies obres.
 |
| Maria Rosa Ribas |
B.C. La segona part està dedicada a compositores contemporànies. Com està plantejada?
M.R.R. Presentem un repertori d'autores catalanes vives: Mercè Torrens, Anna Bofill, Mercè Capdevila i també obres meves. Són composicions de veu i piano. Acabem amb uns haikus de Mercè Capdevila que exploren els extrems de la veu i del teclat.
B.C. Quan es va produir el punt d'inflexió pel qual les dones compositores van començar a creure en si mateixes?
M.R.R. Antigament, existia la teoria que les dones no tenien capacitat per crear i, en conseqüència, totes les facilitats s'oferien als homes. Les que s'atrevien a escriure ho feien d'amagat, amb pseudònims o sense signar les peces. Això ha fet molt difícil saber si darrere d'una partitura estava una dona. Tampoc no hi ha hagut interès per fer una investigació seriosa. Ha estat quan les dones tenen accés als estudis que comencen a demostrar les seves capacitats artístiques en tots els camps.
B.C. Per què continuen sent minoria les dones compositores quan, al mateix temps, el públic de la música clàssica és cada vegada més majoritàriament femení?
M.R.R. Potser perquè encara mantenim un cert sentiment d'inferioritat per demostrar la qualitat del nostre treball. A més, és un món molt difícil i falten programadors sensibilitzats per incloure més música de dones. De tota manera, cada vegada hi ha més compositores fent harmonia i composició. Crec que falta una generació per aconseguir certa igualtat.
B.C. Es pot etiquetar de "música femenina" l'obra creada per compositores?
M.R.R. No crec que hi hagi una "música femenina". Cadascú té una manera d'expressar-se condicionada per les seves experiències vitals i musicals.
B.C. Com va decidir Maria Rosa Ribas ser compositora?
M.R.R. Vaig conèixer i començar a tocar el piano ja des de ben petita, a l'escola, on van veure de seguida que tenia moltes ganes de tocar. Vaig estudiar al Conservatori Superior Municipal de Barcelona, i no només piano, sinó també guitarra i solfeig. Quant vaig fer, al quart curs, l'assignatura d'harmonia, en la qual s'aprèn com preparar els acompanyaments a una cançó, vaig sentir com una espurna: em va agradar moltíssim i em vaig sentir molt lliure component. Vaig obtenir el Premi d'Honor, el que va ser un enorme incentiu per matricular-me, a l'any següent, en el curs de composició amb Xavier Monsalvatge. I, des de llavors, ja no he parat.
M.R.R. Presentem un repertori d'autores catalanes vives: Mercè Torrens, Anna Bofill, Mercè Capdevila i també obres meves. Són composicions de veu i piano. Acabem amb uns haikus de Mercè Capdevila que exploren els extrems de la veu i del teclat.
B.C. Quan es va produir el punt d'inflexió pel qual les dones compositores van començar a creure en si mateixes?
M.R.R. Antigament, existia la teoria que les dones no tenien capacitat per crear i, en conseqüència, totes les facilitats s'oferien als homes. Les que s'atrevien a escriure ho feien d'amagat, amb pseudònims o sense signar les peces. Això ha fet molt difícil saber si darrere d'una partitura estava una dona. Tampoc no hi ha hagut interès per fer una investigació seriosa. Ha estat quan les dones tenen accés als estudis que comencen a demostrar les seves capacitats artístiques en tots els camps.
B.C. Per què continuen sent minoria les dones compositores quan, al mateix temps, el públic de la música clàssica és cada vegada més majoritàriament femení?
M.R.R. Potser perquè encara mantenim un cert sentiment d'inferioritat per demostrar la qualitat del nostre treball. A més, és un món molt difícil i falten programadors sensibilitzats per incloure més música de dones. De tota manera, cada vegada hi ha més compositores fent harmonia i composició. Crec que falta una generació per aconseguir certa igualtat.
B.C. Es pot etiquetar de "música femenina" l'obra creada per compositores?
M.R.R. No crec que hi hagi una "música femenina". Cadascú té una manera d'expressar-se condicionada per les seves experiències vitals i musicals.
B.C. Com va decidir Maria Rosa Ribas ser compositora?
M.R.R. Vaig conèixer i començar a tocar el piano ja des de ben petita, a l'escola, on van veure de seguida que tenia moltes ganes de tocar. Vaig estudiar al Conservatori Superior Municipal de Barcelona, i no només piano, sinó també guitarra i solfeig. Quant vaig fer, al quart curs, l'assignatura d'harmonia, en la qual s'aprèn com preparar els acompanyaments a una cançó, vaig sentir com una espurna: em va agradar moltíssim i em vaig sentir molt lliure component. Vaig obtenir el Premi d'Honor, el que va ser un enorme incentiu per matricular-me, a l'any següent, en el curs de composició amb Xavier Monsalvatge. I, des de llavors, ja no he parat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada