 |
| Imatge del Centre de Documentació del Palau de la Música |
La 62a edició del Concurs Internacional de Música Maria Canals se celebra aquest any fins el 17 de març al Palau de la Música Catalana. Durant aquests dies, Barcelona i els seus voltants reben pianistes d’arreu del món; a l’edició actual hi participen 81 pianistes de 30 nacionalitats diferents.
Es tracta del concurs de piano més veterà d’Espanya i dels més importants del món. La web especialitzada Pianotea l’inclou a la seva selecció de competicions internacionals, al mateix nivell que la Bach Competition de Leipzig o la Liszt Piano Competition de Budapest, i molt a prop dels mítics concursos Chopin, a Varsòvia, i Tchaikovski, a Moscou.
Però, qui va ser Maria Canals i com va aconseguir situar aquesta iniciativa a l’elit mundial dels concursos de música? En el nostre article fem un breu resum de la història.
Es tracta del concurs de piano més veterà d’Espanya i dels més importants del món. La web especialitzada Pianotea l’inclou a la seva selecció de competicions internacionals, al mateix nivell que la Bach Competition de Leipzig o la Liszt Piano Competition de Budapest, i molt a prop dels mítics concursos Chopin, a Varsòvia, i Tchaikovski, a Moscou.
Però, qui va ser Maria Canals i com va aconseguir situar aquesta iniciativa a l’elit mundial dels concursos de música? En el nostre article fem un breu resum de la història.
Maria Canals va néixer a Barcelona l’any 2014, pocs mesos abans de què esclatés la I Guerra Mundial. Era la filla de Joaquim Canals, professor de piano de l’Escola Municipal de Música de Barcelona (el futur Conservatori Superior Municipal), i d’ Agnès Cendrós, alumna seva i molt més jove que ell.
La noia va començar a tocar el piano als sis anys, quan els seus pares la deixaven sola a casa per anar a fer classes. Tenia molt de temps per a practicar, perquè el pare no li va permetre mai anar l’escola: tenia por de què es contagiés d’alguna malaltia mortal.
Quan finalment va poder iniciar els estudis, va rebre classes de noms il·lustres a la història de la música catalana, que llavors eren professors de l’Escola Municipal de Música o hi estaven vinculats d’alguna manera, com ara Lluís Millet i Ricard Viñes. Maria Canals també va ser amiga de músics com ara Manuel Blancafort, Eduard Toldrà, Frederic Mompou o Xavier Montsalvatge.
 |
| Maria Canals al piano. A la seva dreta Frederic Mompou, a la seva esquerra Manuel Blancafort, i a la dreta de la imatge Rossend Llates. Autor desconegut. Fons Maria Canals. CEDOC |
Ni la Guerra Civil ni la Segona Guerra Mundial van aturar la carrera professional de la jove pianista; acabats els conflictes bèl·lics, va actuar arreu d’Europa durant els anys cinquanta i bona part dels seixanta, amb molt bones crítiques, segons recull la premsa de l’època.
Es va casar amb Rossend Llates, advocat i compositor, i junts van crear primer l’acadèmia de música Ars Nova i, posteriorment, el concurs internacional de piano. Ars Nova va fundar-se amb l’objectiu d’oferir un ensenyament musical d’alta qualitat, i aviat Maria Canals va veure que una bona forma d’incentivar als alumnes i fer que hi toquessin en públic seria organitzar un concurs, obert a la participació de qualsevol jove pianista. Així va néixer, el 1954, el primer concurs de piano que es convocava a Espanya.
Gràcies a les seves actuacions arreu d’Europa, Maria Canals coneixia bona part dels músics i pedagogs més importants i va aconseguir que figures destacades hi participessin al jurat del concurs des de les primeres edicions. A més, Maria Canals va aconseguir que la competició fos admesa des de ben aviat a la Fédération Mondiale des Concours Internationaux de Musique, el que va incrementar la seva projecció internacional.
Durant els anys 70 i 80, el concurs va anar creixent en participació i també en reconeixement. Van començar a arribar patrocinis, suports governamentals, reconeixements... La República italiana va concedir Maria Canals la creu de l’ordre Stella della Solidarietà Italiana; el Ministeri de Cultura francès la va nomenar chévalier de l’Ordre des Arts et des Lettres; el 1990, va rebre la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya i la Medalla de Plata al Mérito en Bellas Artes del Ministerio de Cultura...
El concurs arriba a la seva 62a edició amb dues grans fites aconseguides: fer que Barcelona sigui durant unes setmanes una referència mundial al món musical i aconseguir posar de moda el piano entre el públic general, perquè el concurs no es quedi com una convocatòria restringida als “iniciats”. En aquest sentit, cal fer esment de les activitats paral·leles que organitza el concurs, que van des de posar pianos de cua al carrer fins a una convocatòria online adreçada a pianistes amateurs.
Es va casar amb Rossend Llates, advocat i compositor, i junts van crear primer l’acadèmia de música Ars Nova i, posteriorment, el concurs internacional de piano. Ars Nova va fundar-se amb l’objectiu d’oferir un ensenyament musical d’alta qualitat, i aviat Maria Canals va veure que una bona forma d’incentivar als alumnes i fer que hi toquessin en públic seria organitzar un concurs, obert a la participació de qualsevol jove pianista. Així va néixer, el 1954, el primer concurs de piano que es convocava a Espanya.
Gràcies a les seves actuacions arreu d’Europa, Maria Canals coneixia bona part dels músics i pedagogs més importants i va aconseguir que figures destacades hi participessin al jurat del concurs des de les primeres edicions. A més, Maria Canals va aconseguir que la competició fos admesa des de ben aviat a la Fédération Mondiale des Concours Internationaux de Musique, el que va incrementar la seva projecció internacional.
Durant els anys 70 i 80, el concurs va anar creixent en participació i també en reconeixement. Van començar a arribar patrocinis, suports governamentals, reconeixements... La República italiana va concedir Maria Canals la creu de l’ordre Stella della Solidarietà Italiana; el Ministeri de Cultura francès la va nomenar chévalier de l’Ordre des Arts et des Lettres; el 1990, va rebre la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya i la Medalla de Plata al Mérito en Bellas Artes del Ministerio de Cultura...El concurs arriba a la seva 62a edició amb dues grans fites aconseguides: fer que Barcelona sigui durant unes setmanes una referència mundial al món musical i aconseguir posar de moda el piano entre el públic general, perquè el concurs no es quedi com una convocatòria restringida als “iniciats”. En aquest sentit, cal fer esment de les activitats paral·leles que organitza el concurs, que van des de posar pianos de cua al carrer fins a una convocatòria online adreçada a pianistes amateurs.
Per a conèixer la trajectòria vital i professional de la fundadora del concurs en profunditat, recomanem el llibre d’Ana Maria Dávila Maria Canals i Barcelona, disponible a llibreries i també a la web del certamen.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada