El que Bach i Mozart (i tots els altres grans compositors) van deixar a Barcelona

Quina relació hi ha entre Johann Sebastian Bach i Barcelona? I amb Mozart? I Wagner? Aquest és el tema que el periodista Cesc Avilés explora al nou llibre Barcelona melómana, publicat per Angle Editorial. 

Si ja és interessant trobar un llibre que parla de la història de la música clàssica a Barcelona, encara sembla més reconfortant conèixer els motius pels quals Cesc Avilés s’ha embarcat en aquesta idea: “M’agrada molt la música clàssica, des de petit, i l’editorial, especialitzada en llibres sobre Barcelona, em va demanar aquest projecte, ja que veuen que la música clàssica comença a tenir més espai als mitjans de comunicació. L’oferta de concerts creix i també és més assequible, i trobo que aquest món s’està tornat menys endogàmic”, explica.

Per a Avilés, una de les claus d’aquest fenomen és la televisió i, especialment, els programes de Ramon Gener: “No sé si han aconseguit més nous espectadors d’òpera, però si ha fet, com a mínim, que la gent no s’espanti. I això ja és molt”.

El cert és que el llibre té el mateix esperit que els programes de Gener: parlar de música al públic general, no expert. I amb aquest enfocament, accessible per a tothom, Avilés repassa la recepció que els grans compositors de la història han tingut a la ciutat, un fet que amaga veritables sorpreses.

Per exemple, Mozart. “Mozart és el compositor que qualsevol persona, encara que no sàpiga res de música, coneix. Doncs bé; tot i que a Barcelona es va veure la primera òpera de Mozart només sis anys després de la seva mort, la seva música va quedar absolutament oblidada durant el segle XIX, la qual cosa demostra com els gustos del passat són totalment diferents dels actuals”, explica l’autor.

Cesc Avilés, autor de Barcelona Melòmana

Johann Sebastian Bach és un altre exemple d’aquest fet. A Alemanya, el descobridor de Bach al segle XIX va ser Félix Mendelssohn. A Barcelona, aquest descobriment també el va protagonitzar un altre músic il·lustre: “Pau Casals va trobar a una llibreria del carrer Ample les partitures de les Suites per a violoncel. Sorprèn que aquella música es considerés apta només com a material didàctic, però no per a ser interpretada en un auditori. I sorprèn també que a algú com Gaudí no li agradés la música de Bach”, ens comenta Cesc Avilés. 

De totes maneres, el compositor alemany va tenir una gran importància en el desenvolupament d’una institució musical clau a Barcelona: l’Orfeó Català. “L’obsessió per J.S. Bach de Lluís Millet, el fundador de l’Orfeó Català, i el seu intent d’entendre el seu esperit per a cantar les seves obres va ser fonamental per a l’Orfeó. I també gràcies a la seva tasca, el públic va començar a reconèixer la música de Bach”, assegura Avilés.

El llibre analitza el tan conegut tòpic de Barcelona com a “ciutat wagneriana”. En opinió de Cesc Avilés, “és indiscutible” aquesta passió per l’obra de Wagner, però igualment considera que és un fet més qualitatiu que quantitatiu: “En realitat, els wagnerians són pocs, però fan molt soroll. No es pot dissociar el wagnerianisme del Modernisme català, i resulta que els que en aquell moment tenien més poder, influència i diners eren wagnerians”.

Per a conèixer en profunditat aquestes i altres anècdotes relacionades amb la Barcelona melòmana, caldrà llegir el llibre, que es pot adquirir directament a la pàgina web de l’editorial. El preu és de 19,90 euros.