Last 'Elektra' in Barcelona (i l'últim homenatge a Patrice Chéreau)

Per Xavier Llisà

Foto: A. Bofill

El Gran Teatre del Liceu de Barcelona acull del 7 al 23 de desembre l'òpera Elektra, de Richard Strauss. L'obra suposa l'última oportunitat a tot el món de veure la producció realitzada per l'aplaudit director d'escena francès Patrice Chéreau, mort el 2013, amb l'afegit que en el repartiment figuren els cantants que van formar part del cast inicial en la seva estrena a Festival d'Aix-en-Provence.

El responsable de la reposició és Vincent Huguet, col·laborador de Patrice Chéreau, qui va estar en la roda de premsa de presentació d'Elektra a Barcelona i ens va recordar que serà una mena de tribut al carismàtic director, "gran amic i gran artista", amb vinculacions a Espanya, ja que tenia una casa a Sevilla i, per això, coneixia la llengua espanyola.

Tant Evelyn Herlitzius (la cantant que interpreta Elektra) com Waltraud Meier (el personatge de Klytaemnestra) han manifestat així mateix la seva gran estima cap a Chéreau i han destacat d'ell "seu fantàstic sentit de l'humor, la seva humanitat i el seu nivell cultural, ja que era dominador de totes les disciplines de l'art i gran actor, així com posseïdor del sentit del ritme musical i de la vida". I, com a anècdota, ambdues van relatar que estava sempre present en totes i cadascuna de les funcions de les òperes en què ell era el director d'escena. Tot l'equip s'ha mostrat molt content de tornar a actuar junts, ja que es consideren "gairebé una família".

El repartiment al Liceu l'encapçalen, en el paper d'Elektra, la soprano Evelyn Harlitzius; la mezzosoprano Waltraud Meier com a Klytaemnestra (mare d'Elektra i esposa d'Agamemnon); la soprano Adrianne Pieczonka en el paper de Chrysothemis (germana d'Elektra); el tenor Thomas Randle com a Aegisth (amant de Klytaemnestra i assassí d'Agamemnon); el baix-baríton Alan Held en el paper de Orest (germà d'Elektra) i la llegenda Franz Mazura, baix- baríton de 92 anys, com preceptor d'Orest. Aquest últim va debutar al Gran Teatre del Liceu el 1968 a l'òpera Salomé. O sigui, fa, ni més ni menys, que 48 anys.

Es tracta d'una coproducció del Gran Teatre del Liceu, el Teatre alla Scala de Milano, el Metropolitan Opera House de New York, el Festival d'Aix-en-Provence, la Staatsoper Unter den Lindende Berlin i la Finnish National Opera d'Hèlsinki.

Tant el repartiment com la posada en escena han entusiasmat a la crítica d'Aix-en-Provence, Nova York i Berlin, com ho corroboren afirmacions com ara "terriblement convincent" (Financial Times), "intensitat efervescent" (New York Times) o "una vetllada d'una grandesa històrica" (RBB Kulturradio).

Un viatge a Grècia de Sòfocles

Elektra és una òpera d'un sol acte, fruit de la col·laboració entre el compositor alemany Richard Strauss i el poeta i llibretista Hugo von Hoffmannsthal i basada en el drama grec de Sòfocles del segle V a. de C. Es va estrenar al Teatre de l'Òpera de Dresden el 25 de gener de l1905. Va trigar 40 anys a estrenar-se a Espanya i va ser al Gran Teatre del Liceu de Barcelona el 15 de febrer del 1949

La trama ens situa en Micenas (Grècia), en un temps inconcret: Elektra i Chrysothemis són les filles de la reina Klytaemnestra, qui ha assassinat al seu marit, el rei Agamèmnon, amb la complicitat del seu amant Aegisth. Mentre les dues filles planegen la seva revenja, apareix el seu germà Orest, a qui tots creien mort. Quan aquest coneix els fets, assassina la seva mare al costat del seu amant. Al final de l'obra, Elektra inicia una dansa triomfal i delirant fins que cau fulminada per un atac de cor.

Considerem interessant destacar la gran dificultat tècnica de la partitura, especialment de la part musical. L'Orquestra del Liceu i el seu director Josep Pons hauran de fer un veritable tour de force per afrontar la gran densitat i l'enorme dramatisme de la música. Per a això, la formació compta aquest cop amb 87 músics i una secció de corda reforçada, amb tres seccions de violí, tres de violes i dues de violoncels. Es dóna particularitat que les dues primeres, en dos moments diferents, intercanvien les seves funcions, el que suposa una dificultat afegida per als músics.

En iniciar aquest article, hem dit que es tracta de l'última possibilitat de veure aquesta producció de Patrice Chereau sobre Elektra. No obstant això, en els últims dies ha sorgit una petició, encara no concretada, des de l'òpera de Seattle per tornar a reposar-la. Per tant, potser també hauríem de finalitzar aquest escrit amb un altre títol amb referències cinematogràfiques: Never Say Never Again (Mai no Diguis Mai Més).