 |
| Stefano Cristi i Eloi Fuguet, creadors de Beltempo Records. Foto: Gloria Romanello |
Si hi hagués un rànking de negocis improbables als nostres temps, potser la creació d’una discogràfica dedicada a la música clàssica sortiria a les primeres posicions. Qui vol dedicar-se a gravar discos en una època en què cada vegada es venen menys CD i, a sobre, amb un gènere -el clàssic- que no acaba de fer-se un lloc a les plataformes de streaming?
El que passa és que les dificultats, de vegades, són també un estímul per buscar noves formes de fer les coses. Aquest ha estat el motiu pel qual dos joves, Eloi Fuguet i Stefano Cristi, han gosat crear a Barcelona la seva pròpia discogràfica, especialitzada en exclusiva en música clàssica.
El projecte es diu Beltempo Records i la seva presentació pública coincideix amb el llançament del primer disc: The museum is closed. Es tracta d’ una gravació del duet unterBlumen, format per Anna Costa (violoncel) i Nora Bosch (piano) amb peces de Robert Schumann i Johannes Brahms.
Beltempo Records no només resulta insòlit pel que representa apostar per un sector tan incert com el discogràfic. A més, Eloi i Stefano han renunciat als avanços digitals i han recuperat les tècniques artesanals de les discogràfiques del segle passat, amb gravacions en directe, sense efectes, sense manipulacions i amb micròfons d’ambient ultrasensibles que recullen el so de tota la sala enlloc de centrar-se individualment en els instrument. “Volem que la gravació pugui oferir l’experiència del concert”, explica Eloi, qui es queixa de que, a les gravacions modernes, la música clàssica sona massa igual a tots els discos i, a la vegada, massa diferent dels directes reals.
 |
| Gravació del disc unterBlumen Foto: Gloria Romanello |
“Amb aquesta tècnica, tot és més honest, més de veritat, i la gravació es torna una qüestió d’interpretació, com també passa amb la música en directe”, assegura Stefano. Tots dos expliquem com, per fer el disc, les intèrprets van estar tot un dia repetint una i altra vegada les diferents peces, per a poder seleccionar després la versió més colpidora de totes i incloure-la al CD sense cap canvi. “De fet, a un dels tracks, al final de la gravació, se sent un xiulet del camió de les obres del carrer del costat. Però, com que estàvem segurs de que la interpretació era realment excepcional, vam optar per mantenir aquesta versió i sense tallar res al final”, desvetlla Eloi.
L’espurna inicial i un record d’infantesa
La idea de crear la discogràfica va saltar com una espurna un dia que Stefano Cristi, productor i manager d’artistes de música clàssica, ajudava al duet d’Anna Costa i Nora Bosch a passar les pàgines durant un concert al Museu Europeu d’Art Modern. La inspirada interpretació de totes dues li va fer desitjar poder atrapar aquell moment de música per sempre.
A aquesta idea s’hi afegia un record d’infantesa de Stefano: “Un tiet meu tenia la seva discogràfica, que es deia Rosso di Sera, i en el seu record se’m va ocorre el nom de “Beltempo Records”, ja que hi ha un refrany en italià que diu: Rosso di sera, bel tempo s’espera”.
Amb el projecte cada vegada més perfilat, Stefano va aconseguir que s’hi sumés com a soci Eloi Fuguet, músic professional, docent i gestor cultural. Eloi va veure la possibilitat de donar la volta a una paradoxa preocupant: “Em vaig fer la pregunta de quant temps feia que jo, que em dedico a la música clàssica, no em comprava un disc d’aquest gènere. Gairebé no ho recordava. I vaig veure que calia fer alguna cosa. Molts discos sonen a plàstic, descontextualitzats. La música clàssica ha estat massa pendent de la imatge i s’ha oblidat de les sensacions”.
A la recerca del públic perdut
 |
| The Museu is closed, primer disc de Beltempo Recorss |
Tots dos estan convençuts de que hi ha un públic que vol comprar discos. Stefano somnia fins i tot amb arribar al públic del rock: “Crec que a algú que segueix determinats grups d’avui també el podríem convèncer de que escolti música clàssica i per això hem buscat un format adient: tracks curts, intensitat en el so i una tècnica de gravació que recupera la brutalitat del directe d’alguns instruments, com el cello”. Eloi ho corrobora: “Una nota llarga del violoncel pot dir més que qualsevol altra cosa. És el que té la música clàssica”.
Com no podia ser d’una altra manera, les protagonistes del primer llançament de Beltempo Records són Anna Costa i Nora Bosch, les intèrprets que ser inspiradores inicials del projecte. Elles van decidir dedicar el repertori al romanticisme alemany. El plat fort de la gravació és la Sonata número 1 de Brahms, i l’obra va precedida d’algunes peces més curtes de Robert Schumann.
El disc, de moment l’únic treball de Beltempo Records, ja està a la venda. Es pot comprar a la pàgina web per 12 euros, i també a les plataformes de distribució musical Google Play, iTunes, Deezer i Spotify.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada