Hiroo Sato, guanyador del Concurs Internacional de Música Maria Canals: "A l'Àsia estimem la música clàssica perquè el gran art supera qualsevol frontera"

Hiroo Sato, en l' Hotel Villa Emilia
Foto: Oliver Adell

Hiroo Sato va néixer al Japó, però la seva fascinació per la música clàssica occidental i les ganes d'estudiar en els països on aquesta va néixer el van animar a mudar-se a l'altra banda del món. D'aquesta manera, Sato, que s'havia format a Tòquio com a pianista, va ingressar primer a la Universitat de les Arts de Berlín i, actualment, està matriculat en el Conservatori Txaikovski de Moscou.

De forma paral·lela als seus estudis, ha participat en diverses convocatòria per a pianistes per tot Europa, entre les quals destaca l'edició 2016 del Concurs Internacional Maria Canals, en la qual va resultar guanyador. Aquest èxit li assegura col·laboracions amb l'organització del concurs i diversos compromisos a Barcelona. Així, per exemple, aquest dimecres 14 actua en l'acte anual organitzat pel Museu Nacional de Catalunya per als Amics del Museu.

Així ens explica Hiroo Sato què suposa haver guanyat el Concurs Maria Canals i com planteja la seva carrera.

Barcelona Clàssica: Ha passat gairebé un any des que vas guanyar el Concurs Internacional de Piano Maria Canals. Com creus que està ajudant a la teva carrera?

Hiroo Sato: Guanyar va ser la gran sorpresa de la meva vida. Em vaig formar com a pianista al Japó, però aquest concurs m'ha donat moltes oportunitats per tocar a Espanya i Europa. Per a mi, és meravellós poder desenvolupar la meva carrera a Europa, que és el centre de la música clàssica.

B.C. Per què vas decidir venir a Barcelona a participar en el Concurs Maria Canals?

H.S. La veritat és que aquest any era la meva tercera participació en el concurs. La primera vegada que vaig venir ho vaig fer perquè es tracta d'una competició de piano molt coneguda al Japó, però, en aquella ocasió, no vaig tenir cap èxit. Vaig sentir tanta pena per això que vaig decidir venir una segona i una tercera vegada.

B.C. Tens previst participar en altres concursos per a pianistes aquest any?

H.S. M'agradaria, però, després d'haver guanyat el Concurs Maria Canals, he de pensar-ho bé. Crec que necessito reflexionar més sobre com orientar la meva carrera després de guanyar una competició.

B.C. Com vas començar a tocar el piano?

H.S. Quan estava a l'escola bressol, un professor solia tocar un teclat per cantar tots junts. Així va ser com em vaig interessar per l'instrument. Després, a l'escola, vaig escoltar la Marxa Turca de Mozart i vaig decidir que volia tocar el piano. Els meus pares van ser comprensius i ho van acceptar.

Hiroo Sato. Foto: Oliver Adell

B.C. Quan vas decidir deixar el Japó per seguir estudiant piano en altres països?

H.S. Me'n vaig anar a l'estranger en acabar l'escola superior al Japó. Primer vaig estudiar a Berlín i ara estic a Moscou. La música clàssica no és una tradició japonesa, així que no hi ha prou amb estudiar al Japó. A Europa, tot és diferent. És cert que ara es convida a molts professors a visitar Japó, però és impossible que amb unes poques lliçons es pugui aprendre tot un mètode.

B.C. Per què la música clàssica és tan important avui en dia al Japó i l'Extrem Orient?

H.S. Estic convençut que la música clàssica té l'enorme poder de commoure profundament a les persones. El gran art supera qualsevol frontera i per això crec que al Japó i a l'Àsia estimem la música clàssica.

B.C. Com és estudiar en el prestigiós conservatori Txaikovski de Moscou?

H.S. Estic impressionat amb els nous descobriments que estic fent en interpretació. És molt més del que es podia esperar. L'hivern a Moscou és molt fred, però en el conservatori fa calor ...

B.C. Tens temps per fer coses diferents a tocar el piano?

H.S. Sí. M'agrada cuinar. Preparo el meu propi menjar i el meu sopar cada dia. A més, en vacances, vaig a pescar i a buscar bolets. També m'agrada molt anar amb bicicleta.

B.C. Vas guanyar el Concurs Maria Canals interpretant a Rachmaninoff. Quins compositors prefereixes tocar?

H.S. M'agrada la música de Rachmaninoff, especialment, el Concert número 2. El meu altre compositor favorit és Schubert. Però tinc un gran respecte per tota la música clàssica.