 |
| Eleonora Buratto |
La
soprano italiana Eleonora Buratto encara no ha complert els 35 anys,
però ja té un magnífic currículum en el qual figuren alguns dels
principals teatres d'òpera del món - inclosa la Metropolitan Opera de
Nova York- i molts grans directors, de Riccardo Muti - un dels seus mentors- a Zubin Mehta.
Eleonora va debutar al Gran Teatre del Liceu el 2004 amb La Sonnambula, de Bellini, al costat de Juan Diego Flórez i Patrizia Ciofi.. Aquest any ha tornat per interpretar, per primera vegada en la seva carrera, a Mimí, la protagonista de La Bohème, amb crítiques excel·lents.
En una entrevista a Barcelona Clàssica, Eleonora ens explica com ha estat la seva trajectòria i, en particular, com ha preparat el paper de Mimì, amb el qual ha somiat durant anys. El seu debut en aquest rol és especial, ja que, segons explica ella mateixa, la primera vegada que el va cantar va ser davant d'un mite de l'òpera que la va escollir com a alumna durant els últims anys de la seva vida: Luciano Pavarotti.
Eleonora va debutar al Gran Teatre del Liceu el 2004 amb La Sonnambula, de Bellini, al costat de Juan Diego Flórez i Patrizia Ciofi.. Aquest any ha tornat per interpretar, per primera vegada en la seva carrera, a Mimí, la protagonista de La Bohème, amb crítiques excel·lents.
En una entrevista a Barcelona Clàssica, Eleonora ens explica com ha estat la seva trajectòria i, en particular, com ha preparat el paper de Mimì, amb el qual ha somiat durant anys. El seu debut en aquest rol és especial, ja que, segons explica ella mateixa, la primera vegada que el va cantar va ser davant d'un mite de l'òpera que la va escollir com a alumna durant els últims anys de la seva vida: Luciano Pavarotti.
Eleonora Buratto: Des de petita, sempre m'ha agradat molt cantar. Cantava de tot: rock, pop ... Als 14 anys, vaig començar a cantar en un cor i, als 16, vaig començar les classes al conservatori. A més, durant la meva adolescència, formava part d'un grup de rock. Durant un any, ho vaig combinar tot: el cor, el grup i el conservatori. Després, ho vaig deixar, per seguir els estudis del conservatori i també per estudiar a la Universitat, on vaig començar la carrera de Farmàcia.
B.C. I per què vas decidir al final dedicar-te només al cant?
E.B. Només vaig fer tres anys d'universitat; vaig deixar-ho per centrar-me únicament en la música. I, durant l'últim any de conservatori, vaig conèixer el mestre Pavarotti i vaig estudiar amb ell durant els últims tres anys de la seva vida.
B.C. Com et vas convertir en la seva alumna?
E.B. El meu professor del conservatori tenia dubtes amb la meva veu i el meu repertori i volia sentir l'opinió del mestre. Pavarotti em va escoltar i va quedar molt impressionat. Va ser el primer que va entendre que, encara que en aquell moment tenia una veu de soprano lírico-lleugera, arribaria a ser una soprano lírica. Em va proposar estudiar amb ell i, com que encara no havia acabat el conservatori i no podia accedir al centre on ell feia classes a Mòdena, em va oferir fer les lliçons a casa seva. I de gratis: mai no em va cobrar res.
 |
| Eleonora Buratto |
B.C. Com era Luciano Pavarotti com a professor i com a persona?
E.B. Era una persona molt generosa, molt gentil i molt simpàtica. Li agradava molt riure: era molt divertit. La primera vegada que vaig cantar Mimí va ser amb ell. En realitat, aquell dia m'havia preparat l'ària de Musetta, però, quan anava a cantar-la, em va dir: "No. Vull que cantis l'altra ària ". "Mestre", li vaig contestar jo, "no hi ha una altra ària; les altres àries són de Mimí ". "Ja ho sé", em va respondre. Així que, aterrida, vaig agafar la primera ària de Mimí a La Bohème i vaig començar a cantar. Quan va acabar, va fer el gest de treure el barret: "Chapeau", em va dir. I va afegir: "I ara pots cantar Musetta, si vols".
B.C. Què és el més important que vas aprendre amb ell?
E.B. Quan em va triar per fer classes, vaig entendre que, si ell creia en mi, jo també havia de creure en mi mateixa. I va ser llavors quan vaig començar a creure que podia ser cantant.
B.C. A més de Pavarotti, has treballat amb altres grans noms de la música clàssica. Per exemple, Riccardo Muti.
E.B. El mestre Muti ha estat clau en la meva carrera. Vaig començar a treballar amb ell en 2009 i, des de llavors, he tingut gairebé cada any un projecte amb ell. Especialment important va ser a mi l'òpera I Due Figaro, de Mercadante, el 2010. Professionalment, estava travessant un període difícil. Però, gràcies a aquesta obra, que el mestre va presentar al festival de Salzburg, Ravenna i Madrid, molts teatres van reparar en mi i la meva carrera va començar a créixer molt ràpidament.
B.C. En el teu currículum hi figuren, a més de Muti, amb directors com Zubin Mehta, Daniele Gatti, Gianandrea Noseda, Daniel Harding...Què és el més destacat que has après d'ells?
E.B. La importància de la preparació, especialment en Muti i en Mehta. De Muti he après especialment a estudiar l'obra tal com la va escriure el compositor, prestant molta atenció a tot el que està escrit a la partitura. I de tots aquests directors destaca la capacitat d'ajudar-te amb les dificultats. En una actuació, un solista, a més de cantar, ha de fer tres coses: interpretar, escoltar l'orquestra i mirar al director. Sempre hi ha algun moment en què la concentració es perd i en què sorgeix algun problema. Passa amb tots. La gran diferència és que aquests grans directors saben resoldre la situació en un segon.
B.C. Molt recentment, també has treballat amb Chiara Muti, la filla del director.
E.B. És "bravissima". Com el pare, també està molt atenta als detalls. A més, com ella és actriu, quan t'explica el que vol, ho fa actuant.
B.C. Quan vas començar a estudiar el paper de Mimí?
E.B. El vaig començar a treballar fa uns tres anys, després que la meva professora de cant em sentís cantar l'Alysse de Falstaff. D'estudi intens, porto aproximadament un any. Jo sento a Mimí dins meu: en el meu cor, en la meva veu... És la primera vegada que estic tan còmoda amb un paper des del principi. He tingut aquesta sensació amb altres rols, però sempre després d'un llarg període de treball.
B.C. Hi ha experiències personals en la teva interpretació de Mimi?
E.B. Hi ha molt de mi. Per exemple, he tingut molt present la mort de la meva àvia. Jo la vaig veure morir; vaig sostenir la seva mà a la meva mà. I ella, en l'últim moment, envoltada de la seva família, estava molt tranquil·la. Com Mimi. Mimi mor serena, envoltada del seu xicot i dels seus amics.
B.C. Com és l'evolució de Mimi al llarg de l'obra?
E.B. Mimi és una dona fràgil que, durant l'obra, passa de la solitud a l'amor i la felicitat, i, després, a la desesperació per la ruptura amb Rodolfo. També és tan despreocupada de si mateixa que no sap que està malalta fins al tercer acte, quan s'assabenta en escoltar el duet entre Rodolfo i Marcelo. Però, després d'aquest moment de desesperació, sorgeix una nova Mimí. És ella la que tria no trencar definitivament i seguir vivint amb Rodolfo fins a la primavera. En el quart acte, sorgeix un últim sentiment: la resignació. Mimí sap que ha de morir i ja no li importa res. Però està tranquil·la.
B.C. Canviant de tema, ets molt activa en xarxes socials. No és molt habitual en un cantant d'òpera ...
E.B. És com un segon treball. Quan no treballo o estudio, estic connectada a les xarxes socials. M'agrada respondre personalment als comentaris. Crec que la comunicació amb el públic és molt important i, avui dia, aquest concepte va més enllà del moment de la funció: està Youtube, els CD ... També és veritat que, de tant en tant, he de desconnectar una estona i deixar el mòbil.
B.C. Què fas en el teu temps lliure?
E.B. M'agrada molt anar al gimnàs i llegir. També veure pel·lícules i parlar amb els meus amics. Visc en un poble prop de Màntua, que es diu Sustinente i té uns 2.000 habitants. De fet, l'ajuntament m'ha nomenat ambaixadora d'Sustinente pel món. L'alcalde i una delegació municipal han vingut a veure la meva actuació a La Bohème al Liceu.
B.C. Aquest any, a més del debut com a Mimí, has aconseguit un altre gran fita: el debut a la Metropolitan Opera de Nova York.
E.B. Va ser una experiència inoblidable. El teatre que tan gran que tot el meu poble hi cap dins! Vaig fer el meu debut amb Don Pasquale,, amb la sort de coincidir amb dos amics, com Javier Camarena i Ambrogio Mestri. Em van donar el seu suport i em van dir que no em preocupés, que era una funció com les altres. Però, naturalment, jo estava nerviosíssima.
B.C. Ets molt jove... Et queden molts somnis per complir?
E.B. El meu somni és cantar el paper de Desdèmona en Otello. I també m'agradaria molt la Fiordiligi de Così fan tutte i la Leonora d' ll trovatore. Però serà en el futur. Ara toca gaudir de Mimi, primer a Barcelona, i després a Zuric i a Amsterdam.
E.B. Era una persona molt generosa, molt gentil i molt simpàtica. Li agradava molt riure: era molt divertit. La primera vegada que vaig cantar Mimí va ser amb ell. En realitat, aquell dia m'havia preparat l'ària de Musetta, però, quan anava a cantar-la, em va dir: "No. Vull que cantis l'altra ària ". "Mestre", li vaig contestar jo, "no hi ha una altra ària; les altres àries són de Mimí ". "Ja ho sé", em va respondre. Així que, aterrida, vaig agafar la primera ària de Mimí a La Bohème i vaig començar a cantar. Quan va acabar, va fer el gest de treure el barret: "Chapeau", em va dir. I va afegir: "I ara pots cantar Musetta, si vols".
B.C. Què és el més important que vas aprendre amb ell?
E.B. Quan em va triar per fer classes, vaig entendre que, si ell creia en mi, jo també havia de creure en mi mateixa. I va ser llavors quan vaig començar a creure que podia ser cantant.
B.C. A més de Pavarotti, has treballat amb altres grans noms de la música clàssica. Per exemple, Riccardo Muti.
E.B. El mestre Muti ha estat clau en la meva carrera. Vaig començar a treballar amb ell en 2009 i, des de llavors, he tingut gairebé cada any un projecte amb ell. Especialment important va ser a mi l'òpera I Due Figaro, de Mercadante, el 2010. Professionalment, estava travessant un període difícil. Però, gràcies a aquesta obra, que el mestre va presentar al festival de Salzburg, Ravenna i Madrid, molts teatres van reparar en mi i la meva carrera va començar a créixer molt ràpidament.
B.C. En el teu currículum hi figuren, a més de Muti, amb directors com Zubin Mehta, Daniele Gatti, Gianandrea Noseda, Daniel Harding...Què és el més destacat que has après d'ells?
E.B. La importància de la preparació, especialment en Muti i en Mehta. De Muti he après especialment a estudiar l'obra tal com la va escriure el compositor, prestant molta atenció a tot el que està escrit a la partitura. I de tots aquests directors destaca la capacitat d'ajudar-te amb les dificultats. En una actuació, un solista, a més de cantar, ha de fer tres coses: interpretar, escoltar l'orquestra i mirar al director. Sempre hi ha algun moment en què la concentració es perd i en què sorgeix algun problema. Passa amb tots. La gran diferència és que aquests grans directors saben resoldre la situació en un segon.
B.C. Molt recentment, també has treballat amb Chiara Muti, la filla del director.
E.B. És "bravissima". Com el pare, també està molt atenta als detalls. A més, com ella és actriu, quan t'explica el que vol, ho fa actuant.
B.C. Quan vas començar a estudiar el paper de Mimí?
E.B. El vaig començar a treballar fa uns tres anys, després que la meva professora de cant em sentís cantar l'Alysse de Falstaff. D'estudi intens, porto aproximadament un any. Jo sento a Mimí dins meu: en el meu cor, en la meva veu... És la primera vegada que estic tan còmoda amb un paper des del principi. He tingut aquesta sensació amb altres rols, però sempre després d'un llarg període de treball.
B.C. Hi ha experiències personals en la teva interpretació de Mimi?
E.B. Hi ha molt de mi. Per exemple, he tingut molt present la mort de la meva àvia. Jo la vaig veure morir; vaig sostenir la seva mà a la meva mà. I ella, en l'últim moment, envoltada de la seva família, estava molt tranquil·la. Com Mimi. Mimi mor serena, envoltada del seu xicot i dels seus amics.
B.C. Com és l'evolució de Mimi al llarg de l'obra? E.B. Mimi és una dona fràgil que, durant l'obra, passa de la solitud a l'amor i la felicitat, i, després, a la desesperació per la ruptura amb Rodolfo. També és tan despreocupada de si mateixa que no sap que està malalta fins al tercer acte, quan s'assabenta en escoltar el duet entre Rodolfo i Marcelo. Però, després d'aquest moment de desesperació, sorgeix una nova Mimí. És ella la que tria no trencar definitivament i seguir vivint amb Rodolfo fins a la primavera. En el quart acte, sorgeix un últim sentiment: la resignació. Mimí sap que ha de morir i ja no li importa res. Però està tranquil·la.
B.C. Canviant de tema, ets molt activa en xarxes socials. No és molt habitual en un cantant d'òpera ...
E.B. És com un segon treball. Quan no treballo o estudio, estic connectada a les xarxes socials. M'agrada respondre personalment als comentaris. Crec que la comunicació amb el públic és molt important i, avui dia, aquest concepte va més enllà del moment de la funció: està Youtube, els CD ... També és veritat que, de tant en tant, he de desconnectar una estona i deixar el mòbil.
B.C. Què fas en el teu temps lliure?
E.B. M'agrada molt anar al gimnàs i llegir. També veure pel·lícules i parlar amb els meus amics. Visc en un poble prop de Màntua, que es diu Sustinente i té uns 2.000 habitants. De fet, l'ajuntament m'ha nomenat ambaixadora d'Sustinente pel món. L'alcalde i una delegació municipal han vingut a veure la meva actuació a La Bohème al Liceu.
B.C. Aquest any, a més del debut com a Mimí, has aconseguit un altre gran fita: el debut a la Metropolitan Opera de Nova York.
E.B. Va ser una experiència inoblidable. El teatre que tan gran que tot el meu poble hi cap dins! Vaig fer el meu debut amb Don Pasquale,, amb la sort de coincidir amb dos amics, com Javier Camarena i Ambrogio Mestri. Em van donar el seu suport i em van dir que no em preocupés, que era una funció com les altres. Però, naturalment, jo estava nerviosíssima.
B.C. Ets molt jove... Et queden molts somnis per complir?
E.B. El meu somni és cantar el paper de Desdèmona en Otello. I també m'agradaria molt la Fiordiligi de Così fan tutte i la Leonora d' ll trovatore. Però serà en el futur. Ara toca gaudir de Mimi, primer a Barcelona, i després a Zuric i a Amsterdam.
Genial entrevista. Moltes gràcies per fer-la conèixer
ResponElimina