Eulogio Dávalos, director del Certamen Miquel Llobet de guitarra: “Davant l'angoixa, l'art és millor que un Valium"

És possible que a alguns dels nostres lectors, encara que siguin molt aficionats a la música clàssica, no els hi soni el nom de Miquel Llobet. No obstant això, aquest intèrpret i compositor barceloní, nascut el 1878, és ben conegut a nivell internacional com un dels més grans guitarristes de la història.

Llobet va ser deixeble de Francesc Tàrrega i va compartir classes en el conservatori amb Pau Casals, Emili Pujol, Ricard Viñes i Gaspar Cassadó, entre d’ altres. També va ser contemporani i amic de Manuel de Falla i Andrés Segòvia, deixeble seu. 

Desafortunadament, després d'una vida de gires i reconeixement per tot el món, va morir el 1938, en ple setge de Barcelona durant la Guerra Civil espanyola. La seva memòria, com la de tants creadors de l'època, es va perdre en l'Espanya del franquisme.

Però, des de fa 20 anys, Barcelona commemora el seu record amb el primer i únic certamen internacional de guitarra que se celebra a Catalunya: el Certamen Llobet. La iniciativa és l'obstinació individual d'un guitarrista, Eulogio Dávalos, que, malgrat l'escassa complicitat institucional, ha aconseguit atreure el favor del públic i dels artistes al voltant d'un projecte que ja va molt més enllà d'una programació de concerts de guitarra. Ell mateix ens explica la seva història i ens presenta la programació de la nova edició, que arrenca aquesta setmana.

Eulogio Dávalos és xilè i, potser per això, el nom de Miquel Llobet li va resultar familiar des dels seus primers passos com a músic, als 9 anys: “A Argentina i a Mèxic, Llobet és el guitarrista més gran que va existir”, explica. Així mateix, Dávalos va coincidir amb María Luisa Anido, deixebla directa de Miquel Llobet. Tot això li va portar a idear la creació d'un certamen de guitarra en homenatge a Llobet a la ciutat del propi artista: Barcelona.

Es va organitzar una primera edició en 1995, però fins al 2005 Dávalos no va poder aconseguir els mínims recursos, mitjançant una petita subvenció de l’Institut de Cultura de Barcelona, per fer que el festival es pogués organitzar anualment.

“Som els benjamins dels certàmens musicals internacionals a Barcelona, però aspirem al mateix suport que el Maria Canals de piano o el Francesc Viñas de cant. A més, tenim reconeixement internacional en tota la Unió Europea i molt prestigi artístic, però ens falta ajuda institucional”, reclama el fundador i director del festival.

El nucli de la iniciativa és la competició de guitarra per a joves fins a 35 anys, sense distinció de nacionalitat. Però el Certamen Llobet ha crescut molt durant la seva trajectòria especialment en el que Dávalos defineix com a “versatilitat en presència estètica”. Durant les setmanes prèvies al concurs, se celebra l’Art Llobet, una sèrie d'activitats al voltant de la música i la guitarra.

Una de les característiques del Festival és l'organització d'activitats en espais allunyats del centre de la ciutat i dels espais de concerts de música clàssica habituals: aquest any hi ha concerts i tallers programats en llocs com a centres cívics de barri, esglésies i edificis històrics. 

A la pàgina web es pot consultar la programació oficial completa. L'equip del Festival, fermament compromès de la funció social de la música, realitza també activitats en centres penitenciaris i hospitals: “La música ha de distribuir-se als diferents espais de la societat”, declara Dávalos. I afegeix: “En moments de crisis, l'art és un lenitiu davant l'angoixa. És millor que un Vàlium.”