 |
| Foto: Joshua Bell |
La gran estrella musical del cap de setmana és, sens dubte, el violinista nord-americà Joshua Bell, que previsiblement omplirà l'Auditori divendres, dissabte i diumenge amb la Symphonie Espagnole per a violí i orquestra de Lalo, al costat de l'OBC.
Serà una excel·lent oportunitat per veure en acció un dels violins més famosos del món, protagonista d'una estranya història de robatoris, disfresses i secrets confessats en el llit de mort. El mateix Joshua Bell reprodueix en el seu web l'article de David J. Krajicek, del Nova York Daily News, que explica el que va succeïr.
El violí té nom: és l'Stradivarius Gibson, construït en Cremona (Itàlia) el 1713. En el passat, va pertànyer a violinistes cèlebres, com George Alfred Gibson (de qui va prendre el nom) i el virtuós polonès Bronislaw Huberman. Va ser precisament aquest últim qui, un trist 28 de febrer de 1936, va patir un dolorós robatori: algú va entrar en el seu camerino en el Carnegie Hall de Nova York i es va endur l'Stradivarius. Huberman estava en aquell moment a l'escenari (actuant amb un altre violí, naturalment). Quan va donar part del robatori, no va haver-hi res a fer. El violinista va morir el 1947 sense haver pogut recuperar el seu violí.
Mentrestant, a Nova York, un mediocre violinista que es deia Julian Altman sobrevivia com a integrant de la secció de corda d'algunes orquestres locals o com a col·laborador ocasional de formacions en gira. Potser la cosa més estranya en ell era el seu violí, sempre cobert d'una capa de greix fosca que feia olor a betum de sabates.
El temps va passar sense novetats sobre el Stradivarius Gibson fins que, el 1985, Altman va caure greument malalt. En el llit de mort, va cridar a la seva dona i li va demanar que obrís la caixa del violí per cercar una butxaca secreta en què trobaria uns documents importants. El que Altman ocultava allà eren els retalls dels diaris amb la notícia del robatori del violí de Bronislaw Huberman.
Altman va explicar que havia robat el Stradivarius per pressions de la seva mare, qui estava convençuda de que el seu fill no havia aconseguit triomfar en la música per no tenir un violí a l'altura del seu talent. De fet, segons Altman, havia estat idea de la seva mare intentar robar el Stradivarius; ell sol va provar a colar-s’hi en el camerino d' Huberman i, com ho va aconseguir amb suma facilitat, va agafar el violí i se’l va portar. Durant la resta de la seva vida, va poder gaudir de tocar un Stradivarius cada dia. Això sí, el va cobrir amb betum de sabates per a no aixecar sospites.
 |
| Foto: Joshua Bell |
La dona d'Altman va tornar el violí al seu legítim propietari, que ara era l'asseguradora que s'havia fet càrrec de la compensació pel robatori a Huberman: Lloyd's. La dona fins i tot va aconseguir una recompensa de 263.000 dòlars per la seva col·laboració. Al cap i a la fi, al banc l'operació li havia suposat un negoci rodó: havien pagat al violinista polonès uns 30.000 dòlars i ara tenien de tornada un Stradivarius valorat en més d'un milió, que ràpidament van vendre a un famós violinista.
Això sí, la factura dels restauradors del violí no sortiria massa barata: van trigar nou mesos a eliminar tot el betum amb què Julian Altman havia intentat camuflar el violí.
Des de la seva troballa, el Stradivarius Gibson no s'ha baixat dels escenaris, malgrat que actualment està valorat en més de 4 milions de dòlars. El 2001, va estar a punt de ser venut a un museu, però Joshua Bell va aconseguir reunir a temps els diners suficients per a comprar-ho. Com ha explicat ell mateix a l'entrevista que va publicar divendres La Vanguardia, es tracta d'un instrument molt sensible, que cada dia es comporta diferent per "nimietats".
Gràcies a tota aquesta rocambolesca història, aquest cap de setmana podem gaudir a Barcelona d'un instrument de llegenda.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada