Diego Fernández Magdaleno: "El meu compositor favorit sempre és el que estic estudiant en aquell moment"

Diego Fernández Magdaleno

Aquesta setmana, el Centre Cívic Urgell, conjuntament amb la Fundació Música Contemporània, ofereix una interessant oportunitat per a conèixer millor la música espanyola i llatinoamericana per a piano dels segles XX i XXI amb una sèrie de concerts d'entrada lliure.

El cicle presenta el dijous dia 29 i el divendres dia 30 dos concerts de Diego Fernández Magdaleno. Aquest intèrpret val·lisoletà, que ha protagonitzat més de 200 estrenes absolutes per a obres de piano, ha rebut diversos guardons durant la seva trajectòria, entre els quals destaca el Premi Nacional de Música en 2010..

Ell mateix explica a Barcelona Clàssica com afronta aquesta nova actuació en una ciutat a la qual es declara molt unit tant en musical com personalment.

 

 

Barcelona Clàssica: Actua a Barcelona els dies 29 i 30 d'octubre. Quin repertori presenta?
Diego Fernández Magdaleno: Són dos programes de repertori contemporani que inclouen diverses transcripcions de partitures d'altres èpoques. El primer d'ells, a més, té una característica especial: està format per peces agrupades d'una manera que podríem anomenar "suites imaginàries", en què es pretén aconseguir una coherència interna a través de diversos motius. Aquesta coherència es basa en la recerca d'unitat amb elements diferents, que resulta l'oposat a la uniformitat.
  

Diego Fernández Magdaleno. Foto: Amalia Trujillo

B.C. Es tracta de dos concerts gratuïts que un popular centre cívic. L'espai influeix en la selecció del repertori
D.F.M. Els concerts se celebren dins d'una mostra de música contemporània per a piano, on hi ha tot un món sonor enormement heterogeni, d'una extraordinària riquesa.
 
B.C. Actua amb freqüència a Barcelona?
D.F.M. Barcelona és, juntament amb Valladolid, la ciutat on més vegades he actuat. Tinc una relació molt especial amb Barcelona i Catalunya, entre d'altres raons, perquè bona part dels compositors amb els quals treballo -i que, per sort, són amics- viuen aquí.
  
B.C. Quines han estat les ciutats i els moments clau en la seva carrera artística?D.F.M. Sens dubte, Barcelona és una ciutat clau. Alguns dels millors records de la meva vida, i no només per qüestions musicals, estan units a Barcelona. Puc citar també un concert en memòria del meu pare; un recital a Madrid per recordar a Ramón Barce; la presentació a París del programa dedicat a Jordi Savall ... Cada concert ha tingut alguna cosa especial.

B.C. ¿Va suposar un punt d'inflexió haver estat guardonat amb el Premi Nacional de Música en 2010?D.F.M. Potser varia la manera en què ets percebut pels altres i això el converteix en un punt d'inflexió. Va ser molt emocionant rebre-ho i sento un profund agraïment.

B.C. El seu repertori és extensíssim, però, d'haver de triar només un compositor i una època, amb quin es quedaria? Per què?D.F.M. Sempre em quedaria amb el que estic estudiant en el moment present. Amb la partitura que està al faristol del piano. Amb ella i amb Bach.

 

B.C. Què li diria a una persona que mai -o molt poques vegades- ha anat a un concert de piano si s'està plantejant anar al seu?
D.F.M. Li agrairia molt que estigués pensant anar al concert, i el convidaria a escoltar les obres de compositors molt menys difosos del que per la seva qualitat mereixen.

B.C. És el president espanyol de l'Associació Europea de Professors de Piano. En la seva opinió, ¿per què no hi ha plans de foment per a escoltar música, com n'hi hade foment de la lectura, per exemple?
D.F.M. Sense la mateixa experiència de la música i la reflexió sobre ella en tot el procés educatiu, estarem lluny de trobar solucions realment eficaces.