 |
| Foto: Marta Mathéu |
La soprano tarragonina Marta Mathéu és l'encarregada d'obrir, dimarts dia 20, el cicle "Intèrprets Catalans" al Palau de la Música. Acompanyada de Francisco Poyato, Marta oferirà un repertori de cançons d'Enric Granados i altres músics contemporanis.
Marta ens explica com ha plantejat aquest concert, que suposa un repte més enllà de la música, amb un alt component d'interpretació. Així mateix repassa amb nosaltres la seva trajectòria, on es combinen la col·laboració amb músics com Jordi Savall amb premis de renom i la tasca docent al Palau de la Música i al Conservatori del Liceu.
Barcelona Clàssica: Quan vas començar a familiaritzar-te amb el cant?
Marta Mathéu: El meu avi cantava a casa i el meu pare també tenia afició. Als 3 anys em van regalar un òrgan de joguina i als 6 anys jo ja treia d’oïda algunes cançons. Així que, com que mostrava tota aquesta inquietud musical, als 8 anys em varen apuntar a una coral i a una escola de música de Tarragona, la meva ciutat. Però a mi m’agradava sobre tot cantar: amb 8 anys, ja cantava l’Ave Maria de Gounod.
Marta Mathéu: El meu avi cantava a casa i el meu pare també tenia afició. Als 3 anys em van regalar un òrgan de joguina i als 6 anys jo ja treia d’oïda algunes cançons. Així que, com que mostrava tota aquesta inquietud musical, als 8 anys em varen apuntar a una coral i a una escola de música de Tarragona, la meva ciutat. Però a mi m’agradava sobre tot cantar: amb 8 anys, ja cantava l’Ave Maria de Gounod.
B.C. Ja vas començar a fer concerts a aquesta edat?
M.M. Com a solista, no. Em van recomanar fer classes de cant, però a partir d’una edat més avançada. Mentrestant estudiava al Conservatori i feia també piano. El meu primer concert en públic va ser als 19 anys.
M.M. Com a solista, no. Em van recomanar fer classes de cant, però a partir d’una edat més avançada. Mentrestant estudiava al Conservatori i feia també piano. El meu primer concert en públic va ser als 19 anys.
B.C. Suposem que la teva etapa de formació va deixar un bon record perquè ara ets tu la professora...
M.M. El fet de poder ajudar a altres de la mateixa manera que m’han ajudat a mi en el passat ho sento com un deure. M’he trobat amb professors com Ana Luisa Chova, una senyora que s’ha donat a l’ensenyament al 100% i de la qual vaig aprendre a escoltar veritablement. Ara, ser jo la que ensenya em neix com a persona.
M.M. El fet de poder ajudar a altres de la mateixa manera que m’han ajudat a mi en el passat ho sento com un deure. M’he trobat amb professors com Ana Luisa Chova, una senyora que s’ha donat a l’ensenyament al 100% i de la qual vaig aprendre a escoltar veritablement. Ara, ser jo la que ensenya em neix com a persona.
 |
| Foto: Marta Mathéu |
B.C. A quines institucions fas classes?
M.M. Formo part de l’equip de professors del Palau de la Música. Vaig arribar-hi gairebé per casualitat. Un amic meu forma part de l’Orfeó Català i em va demanar classes de cant. Després, altres companys seus també m’ho van demanar i des del Palau de la Música em van oferir ser part de l’equip de professors. Per mi, va ser com tornar a tenir contacte amb el món coral, els meus orígens, però amb els conceptes més clars. I enguany he començar a donar classes al Conservatori del Liceu. És un altre tipus de formació, més estructurada.
M.M. Formo part de l’equip de professors del Palau de la Música. Vaig arribar-hi gairebé per casualitat. Un amic meu forma part de l’Orfeó Català i em va demanar classes de cant. Després, altres companys seus també m’ho van demanar i des del Palau de la Música em van oferir ser part de l’equip de professors. Per mi, va ser com tornar a tenir contacte amb el món coral, els meus orígens, però amb els conceptes més clars. I enguany he començar a donar classes al Conservatori del Liceu. És un altre tipus de formació, més estructurada.
Aquest estiu he tingut també una oportunitat fantàstica a la Universidad Nacional de Colombia, a un curs d’estiu de tres setmanes on hem pogut veure una gran evolució dels estudiants.
B.C. És important que un cantant tingui una formació musical, com l’has tingut tu?
M.M. Si. He trobat cantants que amb prou feines podien afinar si algú no els ajudava. Jo primer em considero músic i, després, cantant. Però avui els cantants tenen pressa per sortir als escenaris dels teatres i de vegades es prefereix debutar l’abans possible, malgrat que la formació no estigui completa. Jo penso que la precocitat no és tant important: si tens domini de l’instrument, de la veu, amb tècnica i maduresa es pot modelar una gran carrera.
M.M. Si. He trobat cantants que amb prou feines podien afinar si algú no els ajudava. Jo primer em considero músic i, després, cantant. Però avui els cantants tenen pressa per sortir als escenaris dels teatres i de vegades es prefereix debutar l’abans possible, malgrat que la formació no estigui completa. Jo penso que la precocitat no és tant important: si tens domini de l’instrument, de la veu, amb tècnica i maduresa es pot modelar una gran carrera.
B.C. A l’any 2008 vas ser segona classificada al Concurs Francesc Viñas de cant, en una edició en que el primer premi va quedar desert. Què va aportar aquest èxit a la teva carrera?
M.M. El concurs Viñas va ser un punt d’inflexió. Jo estava a l’últim curs de Grau Superior i anava al certamen a provar. La meva sorpresa és que em vaig classificar a totes les fases. No va ser només un premi: van ser sis. Vaig trigar mesos en assimilar-ho. I enguany, uns anys després, per fi tornaré al Liceu, a finals d’any, amb El Pessebre, de Pau Casals.
M.M. El concurs Viñas va ser un punt d’inflexió. Jo estava a l’últim curs de Grau Superior i anava al certamen a provar. La meva sorpresa és que em vaig classificar a totes les fases. No va ser només un premi: van ser sis. Vaig trigar mesos en assimilar-ho. I enguany, uns anys després, per fi tornaré al Liceu, a finals d’any, amb El Pessebre, de Pau Casals.
B.C. De l’any passat, recordem la teva actuació a la històrica “Passió segons Sant Mateu” de Jordi Savall, com a primera soprano.
M.M. Per mi la col·laboració amb Jordi Savall va ser un somni fet realitat. Vaig fer l’audició amb ell pràcticament fora de termini i quan em van dir que m’havien seleccionat pensava que era per a formar part de la coral... I estava contentíssima! Després va resultar que era com a primera soprano solista. I ara m’ha tornat a trucar per un concert a Lucerna, a Suïssa, que farem properament.
 |
| Foto: Marta Mathéu |
B.C. Què vols mostrar al concert del Palau de la Música?
M.M. És el primer concert del cicle d' "Intèrprets Catalans" de la temporada que commemora Enric Granados. Des del Palau em van oferir que ho podia enfocar com jo considerés i he elaborat un repertori de música espanyola amb cançons de Granados i altres contemporanis, com Turina, Vives o Falla. Crec que és un “programón”. El meu repte serà oferir amb la interpretació els diversos estats anímics de les protagonistes de les cançons, “las majas”, i el contrast amb el sentiment líric de les amatòries.
B.C. Com es pot utilitzar la posada en escena a la música clàssica?
M.M. L’escenari sempre m’ha agradat. Hi ha gent que a l’escenari es creix, i a mi em passa. La sort dels intèrprets és que som l’últim esglaó abans d’ensenyar la música al públic, i els que escolten són els jutges. Aplaudiran només si els agrada el que veuen. I jo vull que allò arribi. En el cas d’aquest concert, es tracta de recuperar aquell “llenguatge d’abans”, amb el qual les dones comunicaven sense dir res obertament, amb mirades i una mica de picardia.
B.C. Després del concert al Palau de la Música, quins són els teus pròxims projectes?
M.M. El més proper és el paper de la Comtessa a Le Nozze di Figaro dels Amics de l’Òpera de Sabadell, i em sento molt il·lusionada. Bach i Mozart són els meus compositors favorits. Si només pogués cantar coses d’ells!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada