 |
| Anna Alàs Foto: Nuria Gómez Gabriel |
La mezzosoprano Anna Alàs actua dijous 21 al Palau de la Música Catalana, acompanyada al piano per Albert Guinovart. Es tracta d’un concert-homenatge a Enric Granados, tot i que el programa no és monogràfic del compositor català.
Ja és atractiu veure un concert amb un repertori i un plantejament molt diferent al habituals recitals pianístics, més freqüents en les commemoracions de l’Any Granados. Però encara resulta més interessant amb intèrprets locals que tenen projecció internacional, com és aquest cas.
Anna Alàs, nascuda a Terrassa, viu entre Berlin i Barcelona, amb una agenda plena de recitals de repertori històric i projectes operístics (per exemple, ha estat al cast de l’espectacular Götterdämmerung del Gran Teatre del Liceu). Aprofitant el seu pròxim concert al Palau de la Música, hem parlat amb ella sobre la seva carrera i els seus plans de futur.
Barcelona Clàssica: Començarem a fer un petit repàs a la teva trajectòria. Si haguessis de definir els tres moments més importants de la teva carrera, quins triaries?
Anna Alàs: Serien la primera vegada que vaig participar en un projecte musical a l'estranger, a Ochsenhausen (Alemanya); quan vaig guanyar la plaça a l'Operastudio de l'Staatstheater Nürnberg; i cada vegada que he tingut l'oportunitat de rebre classe d'un o una gran mestra.
Anna Alàs: Serien la primera vegada que vaig participar en un projecte musical a l'estranger, a Ochsenhausen (Alemanya); quan vaig guanyar la plaça a l'Operastudio de l'Staatstheater Nürnberg; i cada vegada que he tingut l'oportunitat de rebre classe d'un o una gran mestra.
B.C.: En el teu cas has destacat per alguns premis internacionals. Què han aportat a la teva carrera? Han estat importants?
A.A. A la carrera han aportat poca cosa, però el procés de preparació suposa un gran creixement a nivell personal i artístic i comporten una gran satisfacció, sobretot quan erets una completa desconeguda pel jurat, com va ser el cas al Concurs d'Òpera Barroca d'Innsbruck.
A.A. A la carrera han aportat poca cosa, però el procés de preparació suposa un gran creixement a nivell personal i artístic i comporten una gran satisfacció, sobretot quan erets una completa desconeguda pel jurat, com va ser el cas al Concurs d'Òpera Barroca d'Innsbruck.
B.C. Fa poc la guanyadora del Concurs Viñas d’enguany, J’nai Bridges, ens deia que per les mezzos és mes estrany destacar als concursos, ja que sempre guanyen les sopranos. Ets de la mateixa opinió?
A.A. Depèn del tipus de concurs... En els de cançó i els de música antiga, la veu de mezzo és molt apreciada perquè per tessitura se li entén més el text. Crec que, avui en dia, la mezzo és una veu optimitzadíssima que, en un concurs, pot mostrar tranquil.lament 2'5 octaves. A més, ara, la moda són veus tirant a fosques, carnoses.
A.A. Depèn del tipus de concurs... En els de cançó i els de música antiga, la veu de mezzo és molt apreciada perquè per tessitura se li entén més el text. Crec que, avui en dia, la mezzo és una veu optimitzadíssima que, en un concurs, pot mostrar tranquil.lament 2'5 octaves. A més, ara, la moda són veus tirant a fosques, carnoses.
B.C. Has estat al cast de les històriques funcions del Götterdämmerung al Gran Teatre del Liceu. Com has viscut des dins l’èxit de la producció?
A.A. Des de dins del llit... Hahaha! Em vaig posar malalta a l'assaig general i vaig viure totes les funcions en quarentena al camerino. Però la reacció del públic cada nit ja m'ho deia tot. Clarament la producció i els que la defensàvem, des de caracterització fins a tècnics, passant per regidoria, feia viure un intens viatge a l'audiència i això és al que s'ha d'aspirar quan cobres entrada a algú per veure't, per experimentar-te... Per viure't, que diuen els alemanys ("erleben").
A.A. Des de dins del llit... Hahaha! Em vaig posar malalta a l'assaig general i vaig viure totes les funcions en quarentena al camerino. Però la reacció del públic cada nit ja m'ho deia tot. Clarament la producció i els que la defensàvem, des de caracterització fins a tècnics, passant per regidoria, feia viure un intens viatge a l'audiència i això és al que s'ha d'aspirar quan cobres entrada a algú per veure't, per experimentar-te... Per viure't, que diuen els alemanys ("erleben").
B.C. Però, a més de Wagner, t’hem vist també moltes vegades amb repertori de totes les èpoques i de tots els gèneres. Els cantants, es poden permetre el luxe de l’especialització, com sí que passa –més sovint- amb els instrumentistes?
A.A. Quan no tens ningú que guiï i dissenyi la teva carrera als inicis, acabes acceptant tot el que t'arriba i sense adonar-te'n entrenes l'instrument i el cervell perquè siguin flexibles i tinguin recursos per adaptar-se a diversos estils. És molt enriquidor, però també més esgotador; cal fer resets més sovint per no fondre els fusibles ni confondre la musculatura.
A.A. Quan no tens ningú que guiï i dissenyi la teva carrera als inicis, acabes acceptant tot el que t'arriba i sense adonar-te'n entrenes l'instrument i el cervell perquè siguin flexibles i tinguin recursos per adaptar-se a diversos estils. És molt enriquidor, però també més esgotador; cal fer resets més sovint per no fondre els fusibles ni confondre la musculatura.
B.C. Com va sortir la possibilitat de fer el recital de Granados i què ens proposes amb la selecció del repertori? A.A. La direcció artística del Palau de la Música Catalana va convidar-me a fer un recital i jo vaig voler tenir en compte que era Any Granados i aprofitar per fer la meva primera incursió en el seu repertori. Com comento al tràiler promocional del concert, la meva voluntat és il.lustrar les influències que va rebre Granados, però també els autors que se'n van declarar admiradors. I per descomptat no hi poden faltar obres mestres del propi homenatjat!
B.C. A banda del concert al Palau de la Música, quins projectes tens pendents d’aquí a l’estiu? I com es presenta la propera temporada 2016/2017? Ens pots avançar alguna cosa?
A.A. Aquesta primavera és tot un repte molt estimulant: torno a la Heidelberger Frühling (un dels millors festivals de lied d'Europa), participo de nou al Cicle de Cantates de Bach de L'Auditori, portem La Santa Espina de Morera amb la Simfònica del Vallés a Perpinyà i debuto el rol de Dido a l'Ópera de Cámara de Navarra. Tanco temporada amb una gala lírica al Festival de Santa Florentina, dirigida per Diego Martin-Etxebarria. La temporada que ve destaca per l'activitat discogràfica: presentarem el primer volum de la integral de cançons de Manuel Blancafort, gravo l'òpera Alba eterna d’ Albert Guinovart al costat de l'Orquestra Càmera Musicae, i hi ha un tercer projecte, del qual encara no puc parlar. En tot cas, em sento afortunada de poder seguir present en l'escena musical catalana.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada