El que Plácido Domingo va explicar en arribar a Barcelona

Per  Xavier Llisà

Plácido Domingo. Foto: Premsa Liceu

A partir de dissabte 23, el "baríton" Plácido Domingo, un dels mites vivents de l'òpera, interpretarà el paper de Simon Boccanegra a la primera de les tres funcions que té programades al Gran Teatre del Liceu durant els pròxims dies.

Les estadístiques de la seva carrera, que ell comptabilitza amb força precisió, són enormes: 3.821 funcions (750 d'elles, a la MET de Nova York), 200 funcions com a director i 146 papers interpretats. A més, dirigeix ​​l'important concurs Operalia, i té grups operístics a Washington, Los Angeles i València.

En aquesta impactant trajectòria, Barcelona ha tingut un paper clau, ja que Domingo va residir a la ciutat de forma fixa durant 8 anys, entre 1972 i 1980. Aquest any, celebra el 50 aniversari del seu debut al Liceu i, per aquesta raó, aquesta setmana, hores després d'aterrar a Barcelona procedent de Nova York, va donar una roda de premsa, acompanyat de Christina Scheppelmann, la directora artística del Teatre. Aquest és el resum de les seves declaracions més sucoses.

• "Marsella va ser el meu debut europeu amb Madame Buttefly, però el debut a Espanya va ser al Liceu el 1966": Així va començar Plácido Domingo la seva trajectòria al teatre barceloní, en el qual va començar cantant tres òperes mexicanes (La Mulata de Córdoba, Carlota i Severino). Poc després, per raons familiars, es va instal·lar a la ciutat: "Els meus fills eren petits, volia viure a Espanya i a més a Barcelona estava una germana de la meva dona".
  
  
• "Els repartiments que tenia al Liceu eren difícils de trobar en altres ciutats": És el record del tenor dels seus anys a Barcelona, durant els quals, professionalment, va coincidir amb importants cantants que també residien aquí com Montserrat Caballé, Jaume Aragall, Vicenç Sardinero, Pedro Lavirgen i, una mica més tard, Joan Pons i Josep Carreras.
  
  
• "M'hauria agradat estar més temps a Barcelona": Domingo va residir a la ciutat durant vuit anys, però "per diverses circumstàncies" es va haver d'anar. Va explicar com, entre els 70 i els 80, "cada vegada hi havia més teatres d'òpera al món" i va arribar a tenir tants contractes als EUA que va decidir establir-s'hi allà. No obstant això, ha anat tornant regularment ("he estat en les últimes tres temporades").
  
  
• "¿Diferències entre el Liceu d'avui i el de fa 50 anys? Ara aquí volen venir a cantar tots els cantants": Considera que el públic de Barcelona és" entès i afectuós". Com a grans records del Teatre, assenyala una Manon Lescaut de l'any 1972; L'Africaine, amb Montserrat Caballé, I Vespri Siciliani i una Fedora amb Renata Scotto, que es va representar el dia en què Josep Carreras tornava dels EUA després de superar la seva leucèmia. Carreras, que estava entre el públic, va sortir a saludar a l'escenari.
  
  
• "Mai no s'ha trencat el "tàndem"amb Montserrat Caballé; de fet, per què no podria tornar a cantar amb ella?": Segons Domingo, l'estreta col·laboració entre tots dos es va fer impossible en disparar-se la carrera de tots dos a escala internacional i resultar molt més complicat coincidir amb els repartiments. "És molt difícil coordinar carreres", ratifica Cristina Scheppelmann.
  
  
  

  

  Christina Scheppelmann i Plácido Domingo  Foto: Premsa Liceu

  
   
  

• "El Liceu és el teatre d'òpera amb més tradició d'Espanya": Domingo assegura que el posicionament del Liceu en el panorama operístic és "molt bo" i que seguirà venint mentre pugui, encara que no va voler anunciar projectes de futur concrets
  
  
• "Evidentment, algun dia arribarà la retirada": Domingo va recordar que ha passat de cantar de tenor a baríton i que ha superat alguns problemes de salut, però afirma que se sent encara amb facultats per cantar i, per tant, "mentre estigui bé i ompli els teatres", continuarà cantant. Quan no pugui, actuarà com a director.
  
  
  
• "Els meus pròxims papers: un Don Carlo, Luisa Miller i, per a més endavant, alguna cosa de Donizetti, Roberto Devereux i Guillem Tell": Assegura que té signats contractes per a tres anys, però que sempre adverteix que és possible que no arribi a complir-los. De totes maneres, afirma que, si els firma, és perquè té intenció de fer-ho.
  
  
• "Actualment, hi ha un excés d'assajos, i això representa un gran cost i un cansament, potser innecessari per als artistes i l'equip". De la mateixa opinió és Christina Scheppelmann. Tots dos assenyalen que, amb tres o quatre setmanes, seria suficient, mentre que l'habitual, ara, és entre quatre i vuit.
  
  
  
• "És difícil fer grans canvis a la façana del Liceu": Afirma que desconeix el projecte d'obres a l'edifici (que Christina Scheppelmann es va oferir a explicar-li en detall), però creu que, tenint en compte que altres teatres que tenen al davant molts metres sense edificar i aquí estarà sempre la Rambla davant, molts canvis són cosa impossible.
  
  
• "¿Projectes d'òperes noves? Potser alguna cosa sobre Ayrton Senna... ": Va comentar que li acaben de presentar una "possibilitat interessant" basada en els últims dies del mític corredor de Fórmula 1, Ayrton Senna, mort en accident en una cursa del Campionat del Món a Itàlia. Casualitat o no, en la roda de premsa estava Francesc Rosés, un periodista especialitzat, precisament, en automobilisme. Per tant, alguna cosa es cou en algun lloc.
  
  
• "No tinc la fórmula de l'elixir de l'eterna joventut": Decepció al final de l'acte, ja que, tot i la insistència d'una de les periodistes presents, Plácido Domingo no ens va voler revelar la fórmula de l'elixir de la seva eterna joventut i vitalitat.
  

Per tant, al Liceu, haurem de conformar-nos amb algun "elisir d'amore".