Guillem Ponsí, guanyador de 14è Premi Internacional Joan Guinjoan: "Ara per ara, l'important és aprendre, però no em tanco a res"

Guillem Ponsí. Foto: ESMUC

L’Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC) organitza cada any, des de fa 14 edicions, el Premi Internacional Joan Guinjoan, per a donar suport a la creació actual de les noves generacions.

El jove Guillem Ponsí, estudiant de composició del Conservatori del Liceu de només 20 anys, ha estat el guanyador de la darrera convocatòria. El mateix Joan Guinjoan va assistir a l’acte de lliurament del premi, on es van interpretar les obres finalistes i, per descomptat, la peça guanyadora: The Arousal.

Parlem amb Guillem Ponsí del significat de The Arousal i del què suposa per a la seva vocació de compositor que el primer premi de la seva carrera professional hagi estat un que porta l’emblemàtic nom de Joan Guinjoan.

Barcelona Clàssica: Com ha estat la teva trajectòria?
Guillem Ponsí: Vaig començar a estudiar música als 6 anys a l’Escola de Música de Palafrugell, on hi vaig cursar el grau elemental i el grau mig. Als 18 anys vaig entrar al Conservatori Superior de Música del Liceu amb la modalitat de composició, on avui estic  cursant el segon curs.

B.C. Com et vas iniciar a la composició?
G.P. Vaig començar a “compondre” des de ben petit. Recordo que tenia un teclat que m’havien portat els reis i era la meva joguina preferida. A aquella època vaig fer la meva primera petita peça, que era pel flautí travesser, que utilitzava llavores, el qual mesos més tard vaig substituir per la flauta travessera. Durant els anys de batxillerat, m'hi vaig prendre la música més seriosament i vaig adonar-me que era allò el que volia estudiar i al que em volia dedicar.

B.C. Combines la composició amb la interpretació?
G.P. De moment estic únicament concentrat amb la composició, que ja porta molta feina. Crec que, si ho hagués de combinar amb interpretació musical, no podria donar el màxim de mi mateix en cap de les dues coses. De tota manera, per complementar la meva formació, m'agradaria estudiar direcció, ja que crec que són dues carreres que s'entrellacen molt: una aporta coses positives a l’altra i a la inversa.

B.C. Què has volgut expressar amb la peça guanyadora del Premi Internacional Joan Guinjoan, The Arousal?
G.P. Amb The Arousal he volgut congelar el temps en les primeres hores del dia, just el moment en què la natura comença a despertar. L’obra està dividida en quatre moviments que s'interpreten de manera contínua, l'un darrere l'altre sense parar. De mica en mica, es van presentant els diferents elements que acabaran formant aquest paisatge sonor.

El primer moviment, Mediterranean Breeze , és força tranquil, ja que he volgut recrear els sons i els efectes de la brisa matinal. En canvi, Waterfalls, el segon moviment, simula el nerviosisme de l’aigua del riu en el seu fluir i per aquest motiu és una mica més ràpid. Al tercer moviment, The Stirring Canes, el ritme torna a recuperar la calma, una calma interrompuda de manera irregular que suggereix els sons de les ràfegues del vent en bressolar les canyes.

El quart moviment, The Arousal, ens situa en el ple despertar davant d’un paisatge sonor que queda del tot complet.

B.C. Estàs familiaritzat amb l'obra de Joan Guinjoan?
G.P. Al llarg d’aquests dos anys de carrera he fet una gran immersió en la música contemporània i he fet grans descobriments com, per exemple, Guinjoan. No considero que conegui molt la seva obra, però espero anar-m’hi familiaritzant cada cop més.

B.C. Et veus desenvolupant una carrera internacional com a compositor? Quin tipus de projectes t'agradaria fer?
G.P. Si més no, m’agradaria. Respecte a els projectes, ara per ara el principal és aprendre, tot i que tampoc no em tanco a res. Crec que qualsevol projecte és una gran oportunitat per superar-me i créixer com a compositor.