Roger Alier, crític d'òpera i director artístic dels 'Sopars Lírics' al 7 Portes: "L'òpera a Barcelona està molt millor que a Itàlia"

Roger Alier i Jordi Maddaleno, directors dels 'Sopars Lírics'

Roger Alier és un dels noms emblemàtics del món de l'òpera a Barcelona. La seva tasca com a professor, crític i divulgador és molt coneguda pel públic general, fins i tot el no estrictament melòman. 

Actualment, a més de les seves habituals col·laboracions amb mitjans de comunicació, Roger Alier és el director artístic d'un projecte singular a Barcelona: els Sopars Lírics. La iniciativa, codirigida amb el també crític d'òpera Jordi Maddaleno, se celebra al restaurant 7 Portes des de gener del 2013, amb periodicitat mensual, i proposa gaudir d'un sopar gastronòmic i d'un recital d'un cantant líric, tot en una sola nit i per un preu únic de 45 euros.

A punt de tancar la seva quarta temporada, amb una última edició el pròxim 20 de maig, on actuarà la soprano Cristina Sánchez, Roger Alier i Jordi Maddaleno ens fan valoració del projecte i ens expliquen la seva visió de l'estat de l'òpera a Barcelona.

Més de 30 edicions celebrades, 27 cantants diferents i una estimació de més de 1.350 comensals resumeixen l'èxit dels Sopars Lírics, els quals van arrencar per suggeriment del responsable del restaurant 7 Portes al mateix Roger Alier. "Vaig trobar que estava molt bé la idea de convidar un cantant amb un pianista acompanyant", explica Roger. Ell va proposar que el pianista fos Josep Buforn, "el millor pianista acompanyant a Barcelona"; de fet, la possibilitat de col·laborar amb aquest músic és tota una garantia de qualitat que atreu els cantants a participar.

La selecció de solistes es fa, segons explica Jordi Maddaleno, "intentant alternar veus fetes amb noms que no coneix ningú". Així, per exemple, pels Sopars Lírics han passat cantants com ara Carlos Daza, Carol García, Josep-Ramon Oliver, Laura Vila, Marc Sala o Sara Blanch ("qui ha vingut dues vegades; quan era una desconeguda i l'any abans del premi al Concurs Viñas", afirma Jordi). Són només alguns exemples: n'hi ha molts altres noms.

Entre el públic també s'hi amaguen sorpreses, en forma de visites de personatges importants del món la música. Hi han assistit als Sopars Lírics des del director del Festival de Peralada, Oriol Aguilà, fins a la directora artística del Liceu, Christina Scheppelmann, la soprano Irene Théorin o el tenor Charles Castronovo. L'últim ha estat el conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Santi Vila, qui va presentar-se d'improvís al sopar del passat mes d'abril.

Roger Alier insisteix molt en el respecte a la música que inspira el format: "No és un sopar durant el qual es fa un concert; és un sopar i només quan s'acaba, quan ja no hi ha cambrers ni soroll de culleretes perquè la gent ja s'ha pres el cafè, és quan té lloc el recital". A més del silenci, es busquen totes les condicions necessàries perquè el cantant s'hi trobi còmode i proper al públic, com, per exemple, la selecció del repertori: "Recomanem que porti coses que la gent pugui reconèixer, d'òpera o de sarsuela, però deixem que sigui el solista qui triï el que vol cantar", explicar el conegut crític.

Moment del recital durant un 'Sopar Líric'

El resultat és una experiència ja consolidada al panorama musical de la ciutat: "Crec que s'ha consolidat com a activitat off, alternativa als grans escenaris oficials", comenta Jordi Maddaleno. 

I gràcies a l'èxit dels Sopars Lírics i d'altres activitats operístiques, dins i fora dels teatres, Roger Alier assegura que l'estat actual de l'òpera a Barcelona és "de les millors del Sud d'Europa i, amb seguretat, molt millor que a Itàlia". I afegeix: "A Itàlia, la vida operística està per terra i els teatres tenen molts problemes. La Scala està tancada la major part del temps. En canvi, a Barcelona, cada vegada hi ha més afició: s'ha obert un nou teatre, el de Sarrià, i el públic s'hi desplaça a Sabadell quan hi ha funció dels Amics de l'Òpera de Sabadell".

Pel que fa al debat sobre com atreure gent jove al gènere, Roger Alier considera que la clau és la qualitat: "Fes coses les bé i el públic vindrà". Ell recorda que només tenia 19 anys quan va anar per primera vegada al Liceu, a una representació d'Il Barbiere di Siviglia, "la qual, per cert, no em va agradar gens durant el primer acte, tant que vaig dir als amics que jo no hi tornava mai més a l'òpera; després, al segon acte, ja vaig canviar d'opinió".

Qui no vulgui perdre's l'últim "Sopar Líric" de la temporada 2015/2016 farà bé en formalitzar la seva reserva l'abans possible: les darreres edicions han esgotat totes les places amb molts dies d'antelació.