Qui és qui al 'Simon Boccanegra' del Liceu

La producció del mes al Gran Teatre del Liceu és Simon Boccanegra, òpera en un pròleg i tres actes de Giuseppe Verdi amb llibret de Francesco Maria Piave, a partir d'una tragèdia escrita pel dramaturg espanyol Antonio García Gutierrez.

Escena de Simon Boccanegra. Foto: A. Bofill

L'òpera reuneix diversos elements que fan d'ella una obra complexa. Per començar, hi ha dues versions. La primera es va estrenar al Teatre La Fenice de Venècia el 1857, però l'èxit va arribar amb la segona versió, que es va veure per primera vegada al Teatro alla Scala de Milà, gairebé 30 anys més tard, el 24 de març del 1881. La veritat és que l'argument tramat per Piave és recargolat, complicat i trist: a la Gènova del segle XIV, el corsari Simon Boccanegra perd al seu amant ia la seva filla Amèlia, acabada de néixer. 25 anys després, convertit en Dux de Gènova, recupera Amèlia, però les complicacions polítiques amenacen de destruir la seva nova felicitat. A més, un dels seus rivals és precisament l'amant d'Amelia.

El Liceu presenta l'obra amb vuit funcions, dos repartiments i 3 barítons protagonistes. Per no perdre'ns -encara més-, Xavier Llisà ens presenta aquesta breu guia de qui és qui i quin paper té en la nova producció del Gran Teatre:

• Massimo Zanetti, el director musical, va debutar al Gran Teatre del Liceu amb I due Foscari a la temporada 2014/15 (també amb la intervenció de Plàcido Domingo). Segons la seva explicació en la roda de premsa de presentació de l'òpera, el més destacable de Simon Boccanegra és el seu "fantàstic pròleg", així com la part humana dels personatges i el retrat de la solitud del poder.
  
  
• Susana Gómez és la responsable de la reposició de la direcció d'escena. La direcció en si mateixa correspon a José Luis Gómez. El muntatge mostra un escenari sintètic, econòmic i més propi del segle XXI que de l'Edat Mitjana. El vestuari tampoc no és d'època. S'incorpora una caixa de vidre per a plasmar la idea que el poder intenta ser transparent per al poble i que els protagonistes no són lliures per fer el que vulguin. A més, amb aquesta posada en escena neutra, es vol potenciar una interpretació lliure per part de l'espectador, ja que l'obra està oberta a possibles comparacions amb la situació política actual a Europa (forces tradicionals davant de partits emergents, de caire mé populista).
  
  
  
• Barbara Frittoli i Davinia Rodríguez són les sopranos que encarnen la protagonista femenina, Amelia Grimaldi. Com va explicar Frittoli en la roda de premsa de presentació, el paper d'Amelia és complicat: no es tracta d'una dona "en el sentit clàssic de mestressa de casa que busca casar-se i punt", segons les seves paraules, sinó d'una "dona política, filla de Simon Boccanegra, però enamorada de Gabrieli Adorno, qui és enemic del Dux, el que la converteix, per tant, en enemiga política del seu pare". Un altre punt de dificultat és que entre el pròleg i el final passen més de 25 anys, de forma que la soprano ha de saber interpretar la transformació d'una dona jove en una dona madura.
   
• Giovanni Meoni és un dels tres barítons que interpreten el paper estrella de l'obra: el de Simon Boccanegra. Meoni és també és el més jove de tots ells, ja que els altres són dos autèntics mites vivents de l'òpera dels últims 50 anys: Leo Nucci i Plàcido Domingo. A aquest últim potser ja el podríem anar definint-lo com "baritenor", perquè ha fet una trajectòria professional de baríton-tenor-baríton. Tant Nucci com Domingo han col·laborat en altres ocasions amb el director i el mateix Massimo Zanetti assegura que tots dos aconsegueixen "fer molt fàcil" el treball, no només en l'aspecte artístic, sinó també en l'àmbit personal i humà.

Esperem a les successives funcions de Simon Boccanegra per comprovar l'actuació dels tres barítons protagonistes principals i, especialment, per a poder desmentir les notícies que ens arriben des d'Amèrica sobre la baixa forma de Plácido Domingo.