 |
| Jochen Schönleber, al Teatre de Sarrià, amb un element de la producció d' Il Conte di Marsicco |
Aquest cap de setmana, el Teatre de Sarrià acull tota una fita operística: l'estrena mundial d'Il Conte di Marsicco, de Giuseppe Balducci, una producció dels Amics de l'Òpera de Sarrià en col·laboració amb el Festival Rossini de Bad Wildbald.
L'òpera només s'ha representat una vegada en tota la seva història: el 1839, a la casa d'una família noble de Nàpols. Segons diaris de l'època, va tenir una gran acollida per part del públic, però mai va arribar a estrenar-se en un teatre comercial. L'obra va quedar oblidada, com la resta de la producció de Balducci.
Gairebé dos-cents anys més tard, Jochen Schönleber, director del Festival Rossini de Bad Wildbald, va tenir la idea de recuperar Il Conte di Marsicco. Schönleber, des de la direcció del festival, que se celebra cada any en una localitat de la Selva Negra alemanya on va estiuejar Rossini, està dedicat a la recerca de nous cantants i nou repertori: "Hi ha més de mil òperes que només s'han representat un cop, i no per un problema de qualitat, sinó per mala sort: potser un cantant malalt, potser un problema polític o massa intromissions de la censura. Moltes vegades, en la història de l'art no hi ha justícia", afirma Jochen.
L'òpera només s'ha representat una vegada en tota la seva història: el 1839, a la casa d'una família noble de Nàpols. Segons diaris de l'època, va tenir una gran acollida per part del públic, però mai va arribar a estrenar-se en un teatre comercial. L'obra va quedar oblidada, com la resta de la producció de Balducci.
Gairebé dos-cents anys més tard, Jochen Schönleber, director del Festival Rossini de Bad Wildbald, va tenir la idea de recuperar Il Conte di Marsicco. Schönleber, des de la direcció del festival, que se celebra cada any en una localitat de la Selva Negra alemanya on va estiuejar Rossini, està dedicat a la recerca de nous cantants i nou repertori: "Hi ha més de mil òperes que només s'han representat un cop, i no per un problema de qualitat, sinó per mala sort: potser un cantant malalt, potser un problema polític o massa intromissions de la censura. Moltes vegades, en la història de l'art no hi ha justícia", afirma Jochen.
En el cas de Giuseppe Balducci, Jochen explica que la seva obra va ser destruïda i oblidada perquè el compositor mai va ser un professional de la música, sinó director financer d'una família rica de Nàpols que tenia tres filles. Les òperes les va compondre per a elles i les seves amigues. Per això Il Conte di Marsicco és una obra per a sis veus femenines.
El repartiment, escollit en cinc audicions en diverses ciutats europees a les que s'han presentat centenars de candidates, està compost per Mar Campo, Mae Hayashi, Blanca Marsans, Karina Repova, Serena Sáenz, Paula Sánchez-Valverde i Marina Viotti. Totes elles estan acompanyades al piano per Davide Dellisanti, qui també és el director musical, i Viviana Salisi.
"La música de Balducci era molt bona, però les seves històries resulten enrevessades", explica Jochen Schönleber. De fet, Il Conte di Marsicco narra una història del segle XIII, en què dues famílies nobles s'enfronten per la reclamació d'una herència en el marc de guerres polítiques. Per si fos poc, hi ha també complicacions amoroses. "En realitat, el missatge és molt simple", afirma Jochen Schönleber, qui també és director escènic i escenògraf de la producció: "L'obra diu que, per fer la pau, no pots destruir els enemics. Sembla una cosa senzilla, però a Europa li ha costat 700 anys entendre-ho. Recordem el que va passar després de la I Guerra Mundial: el Tractat de Versalles va ser el germen de la nova guerra".
La producció juga amb elements escenogràfics molt bàsics, propis de la vida diària, que afavoreixin una lectura atemporal de l'òpera. Tot i la transcendència del tema, no falten elements còmics: "És una història seriosa, però hi ha lloc per a l'humor", afirma Schönleber.
Després de la seva representació a Barcelona, Il Conte di Marsicco estarà al Festival de Bad Wildbald d'aquest estiu, amb el mateix cast. Formarà part de la programació oficial del festival, que fa una acurada selecció d'obres belcantistas i de joves talents per presentar-los a nivell internacional: "El teatre és molt petit, però atraiem a aficionats de tot el món, perquè és molt especialitzat. A més, les obres es graven amb una altíssima qualitat, el que és un atractiu perquè figures emergents vinguin ", explica Jochen. De fet, el Festival ha comptat en altres edicions amb cantants que després s'han convertit en estrelles del bel canto, com Joyce Di Donato o Michael Spyres.
Preguntem a Jochen Schönleber si un festival així seria trasplantable a Barcelona: "Les grans ciutats no tenen per què oferir una cosa tan especialitzada, ja que són atractives en si mateixes". Si a algú se li està passant pel cap buscar vacances d'estiu a la Selva Negra, a més de tornar a veure Il Conte di Marsicco, podrà assistir a concerts especials, com una gala d'inauguració al cim de les muntanyes a la qual només es podrà accedir en funicular.
"La música de Balducci era molt bona, però les seves històries resulten enrevessades", explica Jochen Schönleber. De fet, Il Conte di Marsicco narra una història del segle XIII, en què dues famílies nobles s'enfronten per la reclamació d'una herència en el marc de guerres polítiques. Per si fos poc, hi ha també complicacions amoroses. "En realitat, el missatge és molt simple", afirma Jochen Schönleber, qui també és director escènic i escenògraf de la producció: "L'obra diu que, per fer la pau, no pots destruir els enemics. Sembla una cosa senzilla, però a Europa li ha costat 700 anys entendre-ho. Recordem el que va passar després de la I Guerra Mundial: el Tractat de Versalles va ser el germen de la nova guerra".La producció juga amb elements escenogràfics molt bàsics, propis de la vida diària, que afavoreixin una lectura atemporal de l'òpera. Tot i la transcendència del tema, no falten elements còmics: "És una història seriosa, però hi ha lloc per a l'humor", afirma Schönleber.
Després de la seva representació a Barcelona, Il Conte di Marsicco estarà al Festival de Bad Wildbald d'aquest estiu, amb el mateix cast. Formarà part de la programació oficial del festival, que fa una acurada selecció d'obres belcantistas i de joves talents per presentar-los a nivell internacional: "El teatre és molt petit, però atraiem a aficionats de tot el món, perquè és molt especialitzat. A més, les obres es graven amb una altíssima qualitat, el que és un atractiu perquè figures emergents vinguin ", explica Jochen. De fet, el Festival ha comptat en altres edicions amb cantants que després s'han convertit en estrelles del bel canto, com Joyce Di Donato o Michael Spyres.
Preguntem a Jochen Schönleber si un festival així seria trasplantable a Barcelona: "Les grans ciutats no tenen per què oferir una cosa tan especialitzada, ja que són atractives en si mateixes". Si a algú se li està passant pel cap buscar vacances d'estiu a la Selva Negra, a més de tornar a veure Il Conte di Marsicco, podrà assistir a concerts especials, com una gala d'inauguració al cim de les muntanyes a la qual només es podrà accedir en funicular.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada