Esteve Nabona: "Els cantaires joves em demanen Händel i Bach"

Esteve Nabona Foto: A.Bofill

Dimarts, 19 de juliol, el Cor Jove i el Cor Mitjans de l’Orfeó Català tanquen la seva temporada al Palau de la Música Catalana amb la cantata Carmina Burana de Carl Orff. 

El concert presentarà la versió per a dos pianos i percussió de l’obra d’Orff, amb la participació del conjunt Percussions de Barcelona i dels pianistes Josep Buforn i Josep Surinyac. Hi actuaran com a solistes vocals la soprano Marta García Cadena, el tenor Beñat Egiarte i el baríton Josep-Ramon Olivé.

El concert el dirigeix Esteve Nabona, director del Cor Jove de l'Orfeó Català, qui ha parlat amb Barcelona Clàssica per a fer balanç de la temporada, parlar de projectes de futur, explicar com han estat els primers contactes amb Simon Halsey, el nou director de l'Orfeó Català i fins i tot repassar la seva trajectòria personal.

Barcelona Clàssica: Quin balanç feu de la temporada?
Esteve Nabona: Diria que estem en un moment en que es veu la progressió dels últims anys. Gràcies al treball fet durant les darreres temporades i a les aportacions de tots - dels professors de cants, dels de lectura musical, de la feina feta al Cor Infantil, etc.-, tenim capacitat de treballar les obres amb més profunditat i més ràpidament.

Aquesta ha estat una temporada amb molta activitat. Hem fet més de 20 concerts amb 6 programes diferents. Vam començar amb el Rèquiem de Fauré, a la inauguració de la temporada de l’OBC; després, el concert-homenatge a John Rutter, el Cantem el Messies i la banda sonora de Star Wars... I només al primer trimestre! 

B.C.  Juliol també ha estat molt intens...
E.N. Tanquem l’any amb un juliol també molt actiu, amb quatre concerts i dos programes nous: un repertori de compositors francesos, al Palau de la Música Catalana i també al Festival Extensión del Festival Internacional de Música y Danza de Granada, i el Carmina Burana, amb el qual actuarem també al Palau i a Ciutadella, a Menorca.

B.C. Per què heu triat fer el Carmina Burana, que és, potser, una de les obres més repetides a la programació?
E.N. És una obra del gran repertori per cor. La fem perquè ens la demanen i sabem que hi ha públic que la vol sentir. Serà una versió amb dos pianos i percussió. Busquem una versió dinàmica, brillant, molt lluminosa. Per aquest concert, comptarem amb un cor d’uns 60 cantants, amb reforços del Cor de Mitjans del Palau.

B.C. Ja us ha sentit Simon Halsey, el nou director de l’Orfeó Català?
E.N. Ens ha sentit i ens ha convidat a fer el Rèquiem de Verdi amb la London Symphony Orchestra i l'Orfeó Català, la propera temporada. És una obra on calen més de 100 veus i, en lloc d’utilitzar reforços de cors de fora, seran cantants del Cor Jove.

B.C. Habitualment, hi ha molta connexió entre l’Orfeó Català i el Cor Jove?
E.N. La connexió amb l’Orfeó cada vegada és més forta. Abans, costava més. A l’Escola Coral de l’Orfeó Català hi ha nois i noies que comencen als sis anys i, de vegades, quan arriben a l’edat adulta, troben que necessiten provar altres coses. Però als últims anys sembla que el percentatge de gent que s’incorpora a l’Orfeó Català està creixent. Actualment, aproximadament un 40% dels cantants de l’Orfeó han tingut experiència en els cors de l’Escola.

Concert del Cor Jove de l'Orfeó Català
Foto: A. Bofill

B.C. Quins projectes prepareu per a l’any vinent?
E.N. Al cor li fa molta il·lusió el concert amb l’OBC per a la banda sonora de Les dues torres, d’El senyor dels anells. Ja vam fer l’any passat la primera pel·lícula de la trilogia, La comunitat de l’anell. També és especial el Messies familiar i, per descomptat, el Concert de Sant Esteve, tot un repte sempre. I, pel que fa a nous programes, tindrem “De la mort a la vida”, amb una primera part d’obres barroques (el Miserere d’Allegri i les Funeral Sentences de Purcell) i una segona part amb l’obra d’Elgar From the Bavarian Highlands, composada per l’autor durant una estada a Alemanya, amb poemes a l’estil dels valsos amorosos de Brahms. A més, també farem el Rèquiem d’Albert Guinovart i actuarem al Simposi Coral que es farà a Barcelona el juliol del 2017.

B.C. A nivell personal, que t’aporta la direcció del Cor Jove?
E.N. El dirigeixo des del 2003 i és un cor que m’estimo molt. M’encanta dirigir gent jove; quan ho faig, no puc evitar veure’m a mi mateix quan tenia la seva edat, una etapa especial, de descobriment de tantes coses. 

B.C. Diuen que els joves d’ara són diferents dels d’abans.
E.N. En part, és cert. Ara tenen més formació i són més oberts. Saben valorar la bona música. Abans em trobava de vegades amb la demanda de fer gospel o música africana; ara els joves cantaires em demanen Händel i Bach. 

B.C. No tems la possibilitat de necessitar un canvi en algun moment, després d’una etapa tan llarga al capdavant del mateix cor?
E.N. El Cor Jove és per cantants entre els 16 i 25 i això comporta que ells es renoven molt. En quatre anys, el cor es transforma totalment i és com si tingués un cor nou. Així no ens avorrim mútuament; ni ells de mi, ni jo d’ells.

B.C. Quan vas començar a estar relacionat amb la música coral?
E.N. Els meus pares es van conèixer cantant en un cor a la Schola Orfeònica de Sants i, naturalment, quan era petit, em van apuntar. També em portaven al Palau de la Música, a les temporades de l’OBC dels anys 70 i 80, sota la direcció d’Antoni Ros-Marbà. I en aquells concerts em faig fixar en la trompa. Vaig seguir cantant, però paral·lelament vaig començar a estudiar l’instrument.

B.C. I així és com inicies la teva carrera com a músic professional.

E.N. Si. En acabar la meva formació, vaig col·laborar com a trompa amb orquestres professionals: l’OBC, la Simfònica del Vallès, l’Orquestra del Liceu... 

B.C. Com vas tornar a la música coral?
E.N. Amb 17 anys, em vaig incorporar a l’Agrupació Cor Madrigal i el director, Manel Cabero, em va proposar ser el seu assistent i em va suggerir que fes algun curs de direcció coral. I cada vegada vaig anar aprofundint més fins que va arribar un moment en què estava dedicant-me professionalment tant a la  direcció com a l’instrument. Treballava des de les nou del matí fins a la mitjanit; al matí, assajava amb l’orquestra; a la tarda, estudiava i a la nit, assajava amb els cors. Aquell ritme era impossible de portar, i encara més quan es donava la coincidència de concerts. 

B.C. Un ritme insostenible...
E.N. Havia de renunciar a alguna cosa i em vaig adonar que amb la trompa estava estancat. Em feia més feliç dirigir cors. Vaig deixar d’estudiar trompa diàriament i vaig renunciar a les feines com a instrumentista. I només dos mesos després d’aquesta decisió, em va trucar Josep Vila proposant-me que presentés un projecte per a dirigir el Cor Jove.
 

B.C. Portes altres projectes, a banda del Cor Jove?
E.N. Ara mateix estic centrat en aquesta formació. Si faig algunes col·laboracions puntuals, com les formacions pel Messies participatius de “la Caixa” –enguany ajudaré a preparar el concert de Barcelona-. I també dirigeixo el projecte social del Palau de la Música Clavé XXI, on participen més de 1.300 nens, i l'Escola Coral de l'Orfeó Català.

B.C. Com a expert en cant coral juvenil, et preocupa que als concerts corals i de música clàssica en genera es vegi molta més gent gran que joves?
E.N. Hi ha molta gent jove que canta, però el jove busca uns projectes diferents als concerts multitudinaris. De totes maneres, de l’envelliment de la música clàssica ja se’n parlava quan jo era petit i venia amb els meus pares al Palau de la Música. Potser la gent no s’interessa per la música clàssica fins a una certa edat. Estaria bé fer un estudi sobre això.