Moment de La flauta màgica Foto: A. Bofill |
El Gran Teatre del Liceu presenta, del 18 al 28 de juliol i del 12 al 17 de setembre, La flauta màgica, de W.A. Mozart. Es tracta d'una de les òperes més conegudes per tots els públics, però la versió que arriba al Liceu és ben innovadora.
El muntatge, produït per la Komische Oper Berlin, proposa una fusió de l’estètica del cinema mut, l’animació i la
videocreació. L’espectacle presenta una atrevida posada en escena de l’australià Barrie Kosky -actualment director artístic de la Komische Oper- i el col·lectiu ‘1927’ (Suzanne Andrade i Paul Barritt).
Malgrat la seva tardana estrena a Barcelona –i en els països mediterranis en general-, el 1925, La flauta màgica s’ha convertit, en les darreres dècades, en una de les òperes més populars. Melodies com “Der Vogelfänger bin ich ja” de Papageno, o les dues àries de la Reina de la Nit (“O zitt’re nicht... Zum Leiden bin ich auserkoren” i “Der Hölle Rache kocht in meinem Herzen”), d’una dificultat extraordinària i una força dramàtica notòria, són ben conegudes per a tothom, sense oblidar la solemne “O Isis und Osiris” de Sarastro, o el divertit duo entre Papageno i Papagena en què es prometen tenir molts fills.
La flauta màgica es va estrenar el 30 de setembre de 1791 al Theater auf der Wieden de Viena i va arribar al Gran Teatre del Liceu el 15 de gener de 1925. La darrera representació va ser el 28 d’abril de 2012 i s’ha pogut veure al Gran Teatre 61 vegades.
La flauta màgica es va estrenar el 30 de setembre de 1791 al Theater auf der Wieden de Viena i va arribar al Gran Teatre del Liceu el 15 de gener de 1925. La darrera representació va ser el 28 d’abril de 2012 i s’ha pogut veure al Gran Teatre 61 vegades.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada