Pere Lluís Biosca: "Fa 40 anys els cors no estaven al nivell dels instrumentistes, però aixó ha canviat"

Pere Lluís Biosca

Una de les formacions corals amb millors crítiques d'aquesta temporada ha estat el Cor de Cambra de la Catedral de Barcelona, també anomenat Cor de Cambra Francesc Valls en homenatge al mestre de capella de la catedral a l'època barroca, Francesc Valls i Galan. El cor es va crear l'any 2003 per participar a les celebracions litúrgiques de la Catedral.

Es tracta d'un cor totalment professional, el que és tota una raresa a Catalunya, on l'habitual és que les corals, fins i tot les de més alt nivell, siguin en cert grau "amateurs". Però la professionalització està aconseguint uns resultats excel·lents: el Cor Francesc Valls ofereix cada diumenge, un programa diferent, seleccionat expressament per a la litúrgia corresponent a aquell dia concret, i amb un altíssim nivell artístic.

De la història del Cor Francesc Valls parlem amb el seu director, Pere Lluís Biosca, considerat com un dels experts en música antiga i música coral amb més prestigi de Catalunya.

Barcelona Clàssica: Com vas començar en el cant coral?
Pere Lluís Biosca: Vaig cantar en una coral infantil, però curiosament no em va agradar gens i ho vaig deixar. Alguns anys més endavant, vaig entrar com a pianista acompanyant al cor de l’institut i l’experiència va ser molt diferent. Vaig començar a fer també tasques de direcció i als 17 anys, amb uns amics, vàrem crear un cor propi.

B.C. Com van ser els teus passos cap a la direcció coral professional?

P.L.B. Vaig començar amb els cursos de la Federació Catalana d’Entitats Corals (FCEC), que em van servir de molt, pels coneixements i per la gent que hi vaig trobar. D’altra banda, vaig començar a cantar al Cor Madrigal, i Mireia Barrera, la seva directora, em va proposar ser el seu assistent. Aquest ha estat el meu aprenentatge més important. Abans de l’ESMUC no hi havia formació reglada, però un cop creat el centre vaig entrar-hi per cursar direcció coral. Vaig ser alumne de la segona promoció del Grau Superior de l’especialitat.

B.C. Mireia Barrera ha estat la persona que més ha influït a la teva carrera?
P.L.B. Sens dubte. D’ella he après la seriositat, el rigor i el plantejament de com ha de ser un cor professional.

B.C. Vas estar un any estudiant a Finlàndia. Què et va aportar l’experiència?
P.L.B. La pràctica és fonamental per un director i al meu curs teníem, per fer pràctiques, al Cor de la Ràdio i Televisió Finlandesa durant quatre hores a la setmana. Estar al capdavant d’ un grup com aquell, amb cantants professionals, amb un nivell de lectura a vista espectacular, t’obliga a anar més enllà com a director.

B.C. Com és el panorama coral a Finlàndia?
P.L.B. Catalunya té similituds amb Finlàndia. Com aquí, hi ha molts cors. La diferència és que Finlàndia, com altres Estats de la zona del Bàltic com Estònia, és un país nou, amb tradicions noves, i tot el repertori que fan és contemporani, dels segles XX i XXI.

B.C. I tu ets un expert en música antiga...
P.L.B. No exactament. A l’ESMUC estava adscrit al departament de música antiga i vaig fer alguns projectes. Però, un director de música simfònica està més limitat al repertori d’uns segles concrets, mentre que un director coral té un ventall de temps més ampli, que es remunta com a mínim al Renaixement.

Imatge del Cor de Cambra Francesc Valls

B.C. Com comences a col·laborar amb el Cor de Cambra de la Catedral de Barcelona?
P.L.B. L’any 2004 em van trucar per dirigir un concert homenatge a Ireneu Segarra. Al cap de poc temps, em van proposar dirigir el cor, cosa que vaig fer durant un any i mig. Quan David Malet en va assumir la direcció, ell em va oferir ser el seu assistent. I des del 2015 sóc el director titular. En total, són ja més de 10 anys vinculat al Cor de Cambra.

B.C. Un cor que ha assolit durant aquest temps un nivell altíssim...
P.L.B. És una aposta del Capítol de la Catedral que s’ha d’agrair. Ara mateix, Barcelona és l'única catedral d’Espanya i una de les poques d’Europa amb un cor professional propi. Només Notre Dame i algunes catedrals centreeuropees tenen un cor així. A Anglaterra, els cors són infantils, amb una orientació més educativa que d’activitat professional.

B.C. El ritme d’activitat que porteu és frenètic.
P.L.B. Són 78 serveis litúrgics a l’any, sempre en horari de diumenge a les 10.30 hores i cadascú amb un repertori diferent. A cada missa corresponen dos o tres motets, sempre en relació amb els textos que l’Església té estipulats per aquell dia. Això suposa una feina de recerca de repertori, que faig jo. I estan els assajos: un per missa.

B.C. Sabeu si la vostra participació contribueix a que vagi gent a sentir-vos?
P.L.B. Hi ha gent que ens ve a veure, però crec que tampoc no és massa conegut, més enllà dels habituals de la missa. La realitat és que la majoria dels no habituals són turistes que es troben amb l’actuació del cor. A la pàgina web surt l’agenda completa, amb l’horari i el repertori que fem cada dia.

 

Imatge del Cor de Cambra Francesc Valls

B.C. A més de cantar a l’ofici del diumenge al matí, participeu en un altre acte important: el Cant de la Sibil·la.
P.L.B. És l’acte que té més popularitat i és un projecte que va fer David Malet. Es tracta de la reconstrucció de la Sibil·la tal com es feia a la Catedral: amb els mateixos vestits, la litúrgia i el ritual, recreats amb la col·laboració de musicòlegs i historiadors. Es fa exactament al mateix lloc on es feia antigament, a diferència de la Sibil·la de la catedral de Palma, que ha variat la seva ubicació al llarg dels anys.

B.C. Quins concerts corals recordes que t’hagin impactat més?
P.L.B. És molt relatiu, perquè l’impacte depèn molt del moment en què experimentes un determinat concert. Recordo que, quan era molt jove, em va impressionar un concert de la Coral Càrmina, dirigida per Josep Vila. Aquella era una manera de fer música que no havia vist ni viscut fins llavors. Després, fent direcció, recordo un concert del cor Lieder Camera i del Cor Madrigal amb un programa de simfonisme coral, amb obres de Schönberg i Berg. I també sempre m’ha agradat molt el Cor del Liceu, amb una forma de cantar molt lírica i molt solvent.

B.C. Tens algun cor que sigui un model per a tu?
P.L.B. El Monteverdi Choir. Per mi, és el referent i el que m’agradaria aconseguir. Ho han fet tot. Després, hi ha molts grups molt bons especialitzats en música antiga. 

B.C. Dona la sensació que la música coral està vivint un salt cap endavant amb formacions com el Monteverdi Choir.
P.L.B. La qualitat dintre de la música coral és molt recent. Només cal veure les gravacions de fa 40 o 50 anys: els cors no estaven al nivell dels instrumentistes. Això ha canviat: hi ha més formació i més interès pel repertori coral.

B.C. Pot un cantant amateur anar millorant de nivell?
P.L.B. Sí que es pot. Una de les coses més important és que un cantant “amateur” no caigui en problemes d’ “amateurs”: és a dir, cal anar als assajos i demostrar compromís amb el grup. Cal creure’s al director i estar obert al que ell et pot aportar. I després és recomanable adquirir formació vocal. La intuïció funciona fins a un cert punt. El repertori va evolucionant i, sense els mitjans tècnics adequats, és molt difícil afrontar-ho. Els compositors no pensen en cors amateurs quan escriuen, sinó en el que volen fer.