Barcelona Clàssica: Minsung Lee: "Sóc pianista per poder ajudar els altres amb la meva música"

diumenge, 31 de juliol del 2016

Minsung Lee: "Sóc pianista per poder ajudar els altres amb la meva música"

El pianista Minsung Lee
En l'edició 2015 del Concurs Internacional de Piano Maria Canals, va irrompre a la final un semidesconegut pianista de 25 anys, gairebé sense referències a Google ni gravacions a YouTube (cosa rara en els pianistes "millennials"!). En el seu currículum figuraven alguns primers premis, però tots en competicions al seu país natal, Corea del Sud.

No obstant això, la seva interpretació de Tchaikovski li va valer el segon premi del Maria Canals i li va obrir les portes als circuits musicals europeus.

Un any després, Minsung Lee es disposa a iniciar la seva "aventura" europea. Al setembre començarà estudis a Leipzig. El dilluns 1 d'agost actua al Palau de la Música, amb un programa d'obres de Haydn, Brahms, Ravel i Bartok.
 

Barcelona Clàssica: Com et vas iniciar amb el piano? Per tradició familiar?
Minsung Lee:
Vaig començar a estudiar piano als vuit anys a l'escola de música del meu poble. Ho vaig fer per hobby, però cada vegada em sentia més interessat i fascinat pel piano clàssic. Així que vaig cursar secundària a l'escola artística per poder estudiar música de debò. I crec que si que hi va haver certa influència de la meva família i, sobretot, del meu pare, perquè el meu avi patern era trompetista. De tota manera, el meu pare és arquitecte, no músic.

B.C. Recordes en quin moment vas decidir convertir-te en pianista professional?
M.L.
Ho vaig fer a l'escola secundària. En la música clàssica vaig trobar una emoció càlida i tranquil·la a la vegada, que em va ajudar a tirar endavant en moments difícils. Així que vaig pensar que jo també podia ajudar els altres amb la meva música.

B.C. Hi ha hagut algun professor que hagi exercit una influència fonamental en la teva carrera?
M.L.
Sí. El meu professor de la Universitat de Seül, Hyung-Joon Chang m'ha influït molt. És un gran artista. Em va ajudar a descobrir aspectes molt importants de la música i també de la vida. I va canviar moltes coses en mi.

B.C. Quins plans tens per al futur?
M.L.
M'acabo de graduar a la Universitat Nacional de Seül i ara entraré en Hochschule fur Musik and Theater de Leipzig. I seguiré amb nous reptes amb la participació en concursos i recitals i l'estudi de nou repertori.

B.C. Per què vas decidir venir al Concurs Maria Canals de piano?
M.L.
El Maria Canals és un concurs internacional molt conegut, i també molt difícil. Sabia que hi participen artistes de molt nivell i estic molt feliç d'haver vingut i de l'experiència que he tingut aquí.

B.C. Què recordes de la teva participació en el concurs?
M.L.
Un concurs sempre és difícil. Un pianista ha de tenir moltes coses en compte: concentració, esforç, pràctica ... Però crec que el més important és la capacitat de resistència i la força mental.

B.C. Els pianistes asiàtics estan obtenint molt bons resultats en els concursos de música. Aquest any, a la final del Maria Canals van arribar dos pianistes japonesos i un xinès. A què es deu això? I per què els pianistes orientals estan molt més presents en els concursos que en les programacions dels auditoris?
M.L.
Crec que l'èxit dels músics de l'Extrem Orient es deu al fet que comencen a rebre formació des de molt joves. Hi ha molt potencial de creixement, perquè les possibilitats la música són interminables. Dit això, molts artistes, entre els quals m'incloc, pensem que la música implica molt estudi i molta feina, i això suposa certa sobrecàrrega. A més, hi ha molt bons pianistes al món.

B.C. Com és l'educació musical a Corea?
M.L.
Crec que l'educació a Corea del Sud és molt bona. Naturalment, jo vaig néixer allà i allà vaig començar a estudiar música, i estic molt satisfet.

B.C. Com descriuries les obres de Haydn, Brahms, Ravel i Haydn que presentes al Palau de la Música?
M.L.
Haydn és sofisticat i simple, i la sonata que obre el programa té l'estil típic del Classicisme. Brahms és "maestoso" i harmònic i els quatre moviments sonen amb un caràcter diferent. Ravel és orquestral, simfònic, brillant i realment musical: la melodia és preciosa. I Bartok presenta aspectes de percussió i una estructura clàssica.

B.C. Quin és el teu compositor favorit?
M.L.
Chopin. La seva música és brillant, adorable, amb melodies i harmonies que transmeten calidesa i emoció.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada