Daniel Espasa: "A la interpretació barroca hi ha grans dosis de creació, igual que a la música moderna o el jazz"

Daniel Espasa dirigeix Vespres d'Arnadí

Director musical, pianista, compositor, professor, arquitecte vocacional, expert en música barroca, especialista en jazz, acordionista, músic acompanyant de Maria del Mar Bonet, director teatral... Daniel Espasa, nascut a La Canonja (Tarragona) és totes aquestes coses (i algunes més).

La seva figura està especialment d’actualitat pel fet d’impulsar, des de la formació Vespres d’Arnadí, que ell dirigeix, el primer festival d’estiu de producció pròpia, amb una sèrie de quatre concerts a l’església de Sant Felip Neri inspirats en la música veneciana dels temps del Barroc. 

Es tracta d'una oportunitat especial de veure a una de les formacions musicals creades a Barcelona amb més projecció del moment. Aquesta és la seva història.

Barcelona Clàssica: Com van ser els teus inicis en la música? Per tradició familiar?
Daniel Espasa: És així. Vaig néixer en un poble, La Canonja, amb forta tradició musical. Just abans de la Guerra Civil, l'Orfeó Canongí tenia una interessant activitat musical, dirigida per Josep Gols, i molta de la meva família és aficionada a la música. El meu pare és ex escolà de Montserrat i director del cor del poble i ma mare, pianista i mestre de música. Hi ha músics professionals que tenen lligam amb La Canonja, com per exemple els germans Tomàs, del Quartet Casals; l'Albert Guinovart o el saxofonista Xavier Figuerola.

B.C. Durant la teva carrera has desenvolupat múltiples facetes. Sempre ha existit aquesta inquietud per provar coses diferents o ha anat apareixent amb els anys?
D.E. La meva formació original és de pianista. Quasi sense adonar-me'n, he estat lligat a aquest instrument des de petit, potser pel fet de tenir-ne un a casa des que vaig néixer, i sentir-lo tocar per ma mare o les meves àvies. Tota la resta va anar venint paulatinament. Em vaig interessar ben aviat per '”altres” músiques a banda de la música culta. D'adolescent, juntament amb amics de l'institut i del meu poble, vam crear un grup de rock simfònic, Otxque!, amb el que vam arribar a enregistrar un CD per haver guanyat un concurs a Tarragona. En el grup, jo composava les músiques, tocava la guitarra elèctrica, els teclats i era el cantant principal. Va ser una etapa molt bonica i en guardo molt bon record.

B.C. Com sorgeix l'interès especial per la interpretació barroca?
D.E. Com a pianista, sempre m'havia sentit molt atret pel repertori barroc, sobretot per J. S. Bach. Però el meu interès especial va ser la curiositat que em despertava el baix continu. Escoltava versions d'una mateixa obra barroca i sentia que totes sonaven ben diferent, en gran part pel fet que els intèrprets del baix continu estan improvisant. Trobava que a aquesta interpretació hi havia una gran dosi de creació, i això ho lligava en la meva experiència com a intèrpret de música moderna o de jazz. Quan vaig acabar els estudis superiors de piano, em vaig llençar simultàniament a estudiar jazz i música antiga.

B.C. Hi ha hagut alguna persona que hagi estat una influència determinant per a la teva carrera?
D.E. N'hi ha moltes, algunes de les quals no les he pogut conèixer mai, doncs m'han influït pel seus concerts o les seves gravacions. Però sí que puc dir que dec molt a alguns del meus mestres, com la pianista Monique Deschausées o els clavecinistes Béatrice Martin o Pierre Hantaï.

Vespres d'Arnadí

B.C. Què anima la creació de Vespres d'Arnadí?
D.E. Vespres d'Arnadí sorgeix de la primera fornada de graduats del departament de música antiga de l'Esmuc. Juntament amb l'oboista Pere Saragossa ens va venir molt de gust crear un grup per interpretar la música que més ens agrada i també per a descobrir repertoris més desconeguts, tant internacionals com de la nostra terra. En el començament el grup era molt reduït, i amb els anys hem anat agafant més envergadura segons quins projectes, sense oblidar mai el repertori més cambrístic. A banda del repertori instrumental ens encanta també oferir concerts amb cantants i cors. I també hem realitzat alguns projectes interessants amb dansa i teatre. El nostre proper pas: l'òpera.

En els deu anys de la nostra carrera hem editat 3 CDs amb discogràfica pròpia, Musièpoca. L'últim, dedicat a repertori operístic de Händel, el vam presentar fa unes setmanes al Palau de la Música de Barcelona.

B.C. Hi ha hagut alguna fita que hagi suposat un punt d'inflexió i un salt endavant per a Vespres d'Arnadí?
D.E. N'hi ha hagut unes quantes. Al principi de la nostra existència, al 2007, vam actuar al Festival de Torroella de Montgrí amb un espectacle, 'La Festa de l'Arxiduc', que vam representar arreu dels Països Catalans. El 2009 vam editar el nostre primer CD dedicat a la música de Charles Desmazures, que va tenir un ressò internacional destacat.

També destacaria tres concerts: la versió en concert de l'òpera de Händel Rodelinda al Festival Via Stellae de Santiago de Compostel.la del 2012; l'any passat, el concert de presentació del CD 'Anna Maria Strada' al Festival Händel de Halle; i el concert que vam realitzar la setmana passada al Auditorio Nacional de Madrid conjuntament amb el nostre amic contratenor Xavier Sabata, amb el qui personalment havia compartit escenari abans de dedicar-nos a la música antiga. Tots dos vam començar a interessar-nos per aquest repertori en el mateix moment. 

B.C. Per què la creació d'un festival propi i, a més, triar fer-ho a Barcelona ciutat?
D.E. Feia temps que teníem intenció d'assentar-nos a la nostra ciutat, Barcelona, i vam pensar que era el moment de fer una aposta valenta per fer visible la labor que hem anat fent durant aquests anys.

B.C. Heu tingut algun "leit motiv" especial a l'hora de triar el repertori?
D.E. Enguany, en aquesta primera edició del Festival Vespres d'Arnadí, hem triat la ciutat de Venècia com a punt de partida. Venècia és potser la ciutat més important en l'art barroc i va ser molt influent a tota Europa, no només en la música. En aquests concerts oferim música veneciana, amb Vivaldi al capdavant, però també d'altres autors com Galuppi, Albinoni, Marcello o fins i tot Cesti. A més, hem volgut relacionar Venècia amb la nostra ciutat, i oferim peces del compositor barceloní Domènec Terradellas, compositor conegut sobretot per les seves òperes, estrenades a Roma, Londres i també Venècia. Sonaran àries d'aquestes òperes estrenades a Venècia, algunes d'elles que no han sonat des d'aleshores.També hi ha peces instrumentals dels germans Pla, coneguts intèrprets i compositors catalans, amb una carrera important a tota Europa.

B.C. Moltes veus parlen de la necessitat de buscar "nous públics" per a la música clàssica. Necessita el mateix la interpretació barroca, que "a priori" sembla encara més especialitzada i minoritària que el repertori clàssic?
D.E. Jo crec que la interpretació de la música barroca viu un bon moment. Cada vegada es nota més l'interès i el coneixement del públic en aquest repertori. Només cal veure la programació de l'Auditori o del Palau de la Música, on hi veiem alguns del artistes o orquestres més conegudes del món, i normalment amb bona assistència de públic. Crec que ara seria un bon moment per donar impuls a les formacions del país, on es pot apreciar cada cop major qualitat en les interpretacions.

B.C. Quins propers projectes té Vespres d'Arnadí?
D.E. A banda del Festival Vespres d'Arnadí, aquest estiu oferirem un concert al Festival de música antiga de Praga (Txèquia) juntament amb la soprano María Espada, i tornarem a participar en el Festival de Peralada, amb un espectacle amb música de Monteverdi. A la tardor, gravarem el nostre proper CD.

B.C. A nivell personal, continues també amb altres projectes al marge de Vespres d'Arnadí?
D.E. Així és. Tinc la sort d'estar involucrat en altres projectes molt diversos i molt interessants per mi. A banda de seguir col.laborant amb Maria del Mar Bonet com a director musical del seu grup, aquesta tardor estaré dirigint musicalment la nova obra que dirigirà el Lluís Pasqual al Teatre Lliure, 'In memoriam', que estrenarem al Festival Temporada Alta de Girona. Serà la meva quarta col.laboració amb ell, després d'espectacles com 'El Rei Lear' o 'A teatro con Eduardo'. El pròxim 10 de setembre seré el director musical de l'acte oficial de la Diada Nacional. I continuaré amb les meves classes d'improvisació i música de cambra a l'Esmuc.