Elena Copons, soprano: “Les vivències personals són les que realment m’han fet fer un pas endavant com a músic”

Elena Copons. Foto: Berta Tiana

Una de les protagonistes de la setmana a la programació de música clàssica a Barcelona és la soprano de Terrassa Elena Copons. Només uns dies després de debutar al rol protagonista de Susanna de Le nozze di Figaro al Gran Teatre del Liceu, ha estat escollida per formar part del quartet solista del Rèquiem de Mozart, al mateix Liceu, sota la direcció de Josep Pons.

Concretament, podrem veure-la dimarts 15 i dijous 17 al Rèquiem, i diumenge a la funció de Le nozze di Figaro.

D’aquesta forma, i comptant el debut de dijous passat, Elena actuarà al teatre barcelonès quatre vegades en deu dies, i en produccions diferents: tota una fita per a qualsevol cantant, i més si és de casa nostra. I, a més, divendres 18 estarà al Teatre L’Atlàntida de Vic, també amb el Rèquiem.

Amb ella parlem de la seva trajectòria artística i de la importància de Mozart al seu repertori.

Barcelona Clàssica: Com van ser els teus inicis amb la música?
Elena Copons: Vaig començar a estudiar llenguatge musical i piano, com a activitat extraescolar als 11 anys. A partir del contacte amb la música coral, vaig decidir posar-m'hi amb el cant.

B.C. I per què decidir que volies ser professional?
E.C. En el lied hi trobo unides dues passions: la música i la poesia. Voler aprofundir en aquest gènere  em va portar a marxar a Viena i allà vaig fer els estudis d'aquesta especialitat.

B.C. Com és la vida d'una soprano a la capital de la música?
E.C. Concerts, òpera i molt d'estudi compaginat amb vida familiar, perquè hi hem fet niu. Viure allà m'ha aportat moltíssimes coses: ampliar horitzons, descobrir una cultura nova, aprendre alemany i gaudir d'una oferta cultural inacabable juntament amb una bona formació.

B.C. Algun professor fonamental?
E.C. Qui més bé em coneix vocalment és Maria Dolors Aldea. I qui ha estat més inspirador és la pianista Carolyn Hague.

B.C. Parla'ns dels moments que creus més importants a la teva trajectòria fins ara.
E.C. N'hi ha molts: en tots els concerts hi poso el cor i l'ànima. Però pel que fa a fites assolides, us diré el premi de Stuttgart, diversos concerts al Musikverein de Viena i el debut de Susanna al Liceu. De totes maneres, el que realment sempre m'ha fet fer un pas endavant en l'evolució com a músic han estat vivències amb les persones que tinc a prop.

Foto: Berta Tiana

B.C. En el teu repertori destaquen els papers protagonistes d'òperes de Mozart. Et consideres especialista en Mozart?
E.C. No vull especialitzar-me, perquè m'agraden totes les èpoques i he fet de tot. Ara bé, Mozart sempre hi ha estat present...

B.C. Quines característiques especials té la "teva" Susanna?
E.C. He intentat entendre i integrar a l'acció l'elegància, la picardia, la frescor, el temperament i l'astúcia d'aquest rol. Susanna és multicolor. El meu propòsit és que tot això vingui conduït amb una bona dosi de naturalitat.

B.C. Properament protagonitzaràs una òpera contemporània, Displace, de Joan Magrané i Raquel García-Tomàs, que es representarà al desembre al Centre Arts Santa Mònica i el 2017, al Teatro Real de Madrid. Per què aquesta obra? I quins altres projectes estàs preparant?
E.C. Jo crec en aquests tipus de projectes: surts de la zona de confort i intentes transformar la dificultat en facilitat. A més a més, aquesta temporada hi ha oratoris i recitals: Händel, Mahler, Strauss i recitals de lied.

B.C. Cap a on t'agradaria que anés el teu futur repertori? 
E.C. M'agradaria seguir compaginant, com fins ara, òpera, lied i oratori.

B.C. Et veus a papers més dramàtics?
E.C. Si la veu ho demana, m'ho plantejaria. De moment, no.