Trio Vasnier: "Tocar al Palau de la Música és el premi més gran"

Trio Vasnier

Carmen Alcántara, Pedro López i Samuel Espinosa són els integrants del Trio Vasnier, una jove formació creada el 2013 per a aconseguir aprovar un examen.

Tres anys després, el grup s'ha consolidat com a projecte musical estable, gràcies a fites com guanyar la convocatòria del Palau de la Música Catalana per a nous talents, El Primer Palau, el 2015. Els joves van aconseguir impressionar al jurat per "la qualitat tècnica, la seva solidesa i compenetració demostrada com a grup de cambra i l'extraordinària musicalitat, tan individualment com col·lectivament.

El dimarts 30 de novembre, el Trio Vasnier torna al Palau de la Música per protagonitzar a lliurament de premis de l'edició 2016. Hem parlat amb Carmen, Pedro i Samuel per conèixer de primera mà què ha suposat per a ells, un any després, haver guanyat El Primer Palau.

Barcelona Clàssica: Arpa, flauta i viola no és una formació molt habitual. Com vau arribar a crear-la?

Carmen Alcántara: El grup es va crear inicialment per a la preparació d'un examen de cambra durant la nostra formació musical a Londres, però ha arribat a ser molt més.

Pedro López: Carmen i jo vam estudiar al Conservatori de Saragossa, així que ja havíem tocant junts. Quan ens vam mudar a Londres, Samuel estudiava al Royal College of Music. Jo el coneixia per amics en comú i Carmen, per la JONDE. Va sorgir l'oportunitat de tocar el trio de Debussy per a l'examen ... i fins avui.

Samuel Espinosa: Vàrem sentir que hi havia un feeling especial entre els tres i molt aviat ens vam adonar que volíem continuar fent música junts.

B.C. Quin tipus de repertori hi ha per aquesta formació?

Carmen: Hi ha molt més repertori del que es creu. Des de la seva primera utilització com a formació per Claude Debussy, aquest tipus de trio ha estat elegit per molts altres compositors. Per exemple, podria citar el trio que he descobert recentment de Gubaidulina.

Pedro: És un tipus de formació que va néixer al segle XX, pel que majorment el repertori és francès-impressionista i contemporani. A més de Debussy, hi ha molts altres compositors, com Bax, Dubois, Jolivet, Genzmer ... A causa de la sonoritat de la formació, altres compositors han escrit adaptacions d'altres peces, com la Sonatina per a piano de Ravel, adaptada per l'arpista Carlos Salzedo. Moltes vegades descobrim peces que són veritables obres d'art i no són molt conegudes.

B.C. Hi ha algun músic o formació que sigui referència per a vosaltres?

Samuel: Últimament estic escoltant molt les gravacions del Auros Trio, perquè m'agrada molt la seva aproximació a les obres i la sonoritat que aconsegueixen com a grup.

Pedro: És molt comú que solistes de grans orquestres es reuneixin esporàdicament per tocar i gravar algunes peces. Personalment, m'encanta el CD de Marie-Pierre Langlamet (Berlin Philharmonic) amb Paul Cortese (professor del Liceu) i Maarika Järvi.

B.C. Quins projectes teniu en l'actualitat? Teniu ja idees noves per al futur?

Carmen: El nostre concert més proper és el del Palau de la Música de Barcelona. També estem pensant en participar en un concurs de música de cambra amb arpa que s'organitza a principis d'estiu a Madrid.

Samuel: Per a l'any vinent, tenim pensat presentar-nos a més concursos que ens puguin obrir noves portes al futur.

B.C. Algun lloc especial en el qual us agradaria tocar?

Samuel: Un dels meus somnis seria oferir un recital amb el Trio Vasnier al Wigmore Hall de Londres. És una sala que sempre m'ha encantat, des que la vaig conèixer en la meva etapa d'estudis a la capital britànica.

Pedro: Hi ha moltíssimes sales que tenen una acústica i bellesa espectacular. Tocant música de cambra t’hi pots trobar en un palau del segle XVIII o en un festival d'estiu a la Toscana, encara que hi ha llocs com el Wigmore Hall, al Palau de la Música Catalana o la sala de cambra de Concertgebouw que destaquen especialment.

B.C. Feu compatible el treball en grup amb les vostres carreres individuals, o esteu centrats en el trio?

Carmen: Compatibilitzem els nostres treballs individuals amb el trio. Però, per sort, les nostres carreres individuals enguany han estat molt atrafegades, amb molta feina a orquestres, pel que no hem pogut dedicar al grup tot el temps que ens hauria agradat.

Samuel: Tots residim fora d'Espanya: Carmen i jo, a Alemanya i Pedro, al Regne Unit. De vegades, és difícil veure'ns. Aquest any hem estat especialment ocupats, per la finalització dels estudis individuals, tours amb orquestres, acadèmies, proves, etc. Però penso que, si hi ha un interès comú per treballar junts, no tenim gens de pressa per seguir desenvolupant-nos a llarg termini.

Pedro: Crec que, per als músics, avui dia és molt important fer música sols, en formació de cambra i en orquestra. Sempre es pot inclinar la balança cap a un costat o un altre, però ens encanta tocar junts. I que sigui per molts anys!

B.C. Què ha suposat per a vosaltres guanyar El Primer Palau 2015?

Carmen: Ha suposat complir un somni i aconseguir un incentiu per no deixar de fer música i seguir creixent cada dia.

Pedro: Va ser genial. Ens ha ajudat a consolidar-nos com a grup. Encara que vivim en diferents ciutats, crec que estem molt units i la distància no suposa cap barrera. Ja tenim pensats alguns projectes per al futur.

Samuel: Va ser una bomba per als tres. Jo el recordo com un moment increïble. L'enrenou d'aquest any ha coincidit amb el desig de muntar un repertori nou, el que ens ha requerit molt de temps d'estudi personal i grupal. Però el trio és molt important per als tres i vam gaudir moltíssim tocant junts, pel que la seva continuïtat queda assegurada a llarg termini, sens dubte.

B.C. Quins consells doneu als participants i guanyadors del Primer Palau d'aquest any i de futures edicions?

Pedro: Que gaudeixin. Que gaudeixin molt, tant si hi actuen sols o com a grup de cambra. Recordo amb especial afecte l'emoció i energia que teníem abans de sortir a l'escenari. Va ser increïble.

Samuel: Jo els diria que és tocar al Palau de la Música Catalana és un regal. Per a mi, aquest va ser el premi més gran, i ho tornarà a ser el dia 30 de novembre.

Carmen: Crec que el Primer Palau no és una meta, sinó un pas més en la carrera d'un músic. Jo els diria que segueixin compartint la seva música allà on vagin, sigui al Palau o qualsevol altre tipus de sala.

https://www.youtube.com/watch?v=4hwZeGr63iI