Marga Mingote i Inés Garcia: a la recerca de la música de les llegendes islandeses

Marga Mingote

Com era la música de les sagues islandeses? Es pot recuperar un material del qual només ens han arribat petites al·lusions a través de poemes i llegendes?

La resposta és si, si es treballa de forma conjunta des de la Musicologia i la Filologia. Diumenge 20 de novembre, el Festival de Música Antiga Ars Longa ofereix un concert-performance de la soprano i musicòloga Marga Mingote, amb la presentació d’Inés Garcia, doctora en Filologia Alemanya i professora associada a la Universitat de Barcelona.

Amb elles parlem de com és possible recrear avui dia una música perduda fa molts segles, però relacionada amb un imaginari èpic fabulós, cada vegada més atractiu per a la literatura i la cultura actuals.

Barcelona Clàssica: Com sorgeix la idea de dedicar un concert a les sagues islandeses, tan lluny de la tradició musical catalana?
Inés Garcia: La sensació de llunyania es deu justament a l’escassa recepció de la literatura nòrdica medieval a Catalunya. Gairebé no comptem amb traduccions al català (només el volum Llegendes dels vikings, traduït del francès als anys 30). I en castellà, la primera saga islandesa es tradueix als anys 80. La idea del nostre concert és apropar aquesta literatura i, sobretot, la seva poesia al públic català. Apostem pel format concert i pel treball conjunt d’acadèmics amb professionals experts en música històrica.

B.C. Es pot reconstrueix la música d’aquella època?
Marga Mingote: La veritat és que no resulta gens fàcil. Si una cosa bona tenen les cultures clàssiques o egípcies, per exemple, és que ho documentaven tot i estos registres mos permeten saber si una celebració s’acompanyava amb música, amb quins instruments, el sou dels músics, etc. Malauradament, moltes cultures nòrdiques no segueixen estes tradicions i hem de recórrer a escrits com el [poema] Beowulf, per posar un exemple, on trobem alguns passatges on s’explica que un músic toca un cert instrument. Els musicòlegs procurem utilitzar el sentit comú en les ocasions que no disposem d’evidències concretes. I, sempre, deixem ben clar que és una proposta...Tot és benvingut si està ben argumentat.

B.C. Què considereu que inspira més el concepte del concert: la fidelitat històrica o l'exotisme inspirador del tema?
M.M. Ambdós aspectes són molt interessants. Aquest tipus de text i de música està poc treballat i , com a musicòloga, comporta un repte molt gran per poder acostar estos textos i estes músiques al públic.
I.G. Considero que el que inspira més el concert és la creació d'un nou espai de performance. Per a la declamació poètica i el cant, el públic és part imprescindible.

B.C. Per què heu triat l'especialitat de música històrica i l'Escandinàvia medieval?
I.G. La passió per la poesia de les terres del nord es va anar gestant durant les meves estades com a estudiant i investigadora a Suècia i a Islàndia. El tema de la meva tesi doctoral és la recepció de la poesia nòrdica, i la meva línia d'investigació actual s'emmarca dins l'estudi de l'oralitat a l' Edat Mitjana. Aquest estiu passat vaig participar en una conferència de caràcter interdisciplinari a la Universitat d'Oxford, que comptava amb la participació d'actors, músics i cantants. Vam debatre sobre la potencialitat i els límits de la performance de la poesia medieval nòrdica. Aquest concert pretén generar una reflexió des d'aquest marc interdisciplinari.

Inés Garcia i Marga Mingote

M.M Vaig arribar a la música antiga i a la musicologia per casualitat. Fa uns 15 anys, abans de la creació de la ESMUC, els estudiants de cant a Catalunya no tenien més opció que cursar estudis de cant clàssic i operístic, però els estudiants amb altres interessos com el lied, l’oratori o la música antiga no teníem opció al país per formar-nos. Va ser visitant Àustria, Itàlia, Portugal i França, que em vaig poder formar amb músics que portaven molts anys de bagatge en estos estudis, treballant amb instruments originals. En tornar a Catalunya, vaig estudiar Musicologia a la UAB, on ara estic finalitzant la tesi doctoral, i cant i percussions històriques a la ESMUC per a regularitzar la meva formació com a instrumentista. Actualment, imparteixo classes en diferents escoles del país i presento els meus programes d’investigació musical en diversos cicles musicals dins i fora de Catalunya: sempre acceptant nous reptes!

B.C. Quins són els vostres propers projectes?
I.G. Estem organitzant un curs sobre poesia i performance a la pròxima edició dels Juliols de la Universitat de Barcelona, en el qual participarem les dues. I, a títol individual, estic actualment amb dos projectes. Un dels és a l'Escola Bloom, a on porto un Seminari de lectura de literatura nòrdica. L'altre projecte té lloc a la Universitat de Barcelona i consisteix en un Curs d'Extensió Universitària sobre les sagues islandeses que començarà al febrer. 

M.M. Amb la Inés tenim confiança que este projecte podrà veure la llum i mirarem de treballar en conjunt. Volem trobar un espai on poder mostrar les nostres descobertes i els nostres interessos i acostar aquests textos i música al públic. Paral·lelament estic treballant en la meva tesi doctoral sobre l’educació musical als monestirs femenins cistercencs de la Corona d’Aragó i recupero documents musicals al respecte... No parem!