 |
| Assaig amb Simon Halsay |
Imaginem que, un dia, un club de futbol de Primera Divisió (que cadascú posi el nom que vulgui) convida a la seva afició a participar en una jornada d'entrenament i partit oficial, al costat de les estrelles de l'equip. Es muntaria un enrenou considerable: aglomeracions, nervis, molts selfies de record, familiars animant als debutants, jugadors amateurs calibrant les seves possibilitats de convertir-se en professional ...
Doncs, salvant les distàncies entre el futbol i el cant coral, això és el que ha començat a organitzar l'Orfeó Català. Per segona vegada aquesta temporada, s'ha impulsat una experiència participativa (la primera va ser un assaig obert amb el Rèquiem de Fauré). Aquest cop, s'ha fet una convocatòria oberta a cantants aficionats per compartir amb els cors del Palau un assaig del Rèquiem de Mozart i un concert amb públic al final del dia.
Doncs, salvant les distàncies entre el futbol i el cant coral, això és el que ha començat a organitzar l'Orfeó Català. Per segona vegada aquesta temporada, s'ha impulsat una experiència participativa (la primera va ser un assaig obert amb el Rèquiem de Fauré). Aquest cop, s'ha fet una convocatòria oberta a cantants aficionats per compartir amb els cors del Palau un assaig del Rèquiem de Mozart i un concert amb públic al final del dia.
La resposta ha estat tan massiva que, durant la jornada del 5 de novembre, el Palau de la Música Catalana s'ha omplert de cantants des de les 9 del matí, molts d'ells ja vestits de negre, com és reglamentari en l'univers coral, malgrat que un correu electrònic informatiu havia advertit que l'uniforme, avui, ni tan sols era obligatori. Però la il·lusió de jugar amb els grans produeix tot això: pulcre respecte a les normes, puntualitat notable, ganes de fer fotos a tot... Res a envejar al show business esportiu: fins i tot ha vingut la televisió.
El que gairebé no s'han produït són cues, però això ha estat més mèrit de l'organització que dèficit d'afluència. No és gens fàcil aconseguir que un total de 450 cantants, entre professionals i aficionats, s'acreditin amb nom i cognoms, es col·loquin els adhesius identificatius, recullin la partitura i es distribueixin per la platea i l'escenari del Palau en poc més de mitja hora, sense incidents ni retards.
En l'èxit hi han tingut un paper important els membres de l'Orfeó Català, el Cor Jove i el Cor de Noies, estratègicament repartits entre els assistents. La seva presència no només agilitza la logística; també és clau perquè tant l'assaig preparatori com el concert final tinguin un nivell més que interessant, amb pocs dubtes en les complicades entrades del Kyrie, uniformitat en la forma de resoldre cada número i moltes menys estridències en les notes altes del que és habitual en els concerts amateurs.
L'altre pilar de la jornada ha estat la direcció de Simon Halsey. El nou director artístic dels cors de l'Orfeó Català s'ha presentat sense cap protocol i ràpidament ha començat a dirigir la vocalització: ni una cosa ni l'altra solen ser habituals en la rígida etiqueta de la música clàssica, on se segueix reverenciant i dient "mestre" als directors, especialment si aquests tenen el currículum de Simon Halsey.
Però Halsey sembla més interessat en la connexió amb els cantants que en marcar estatus. En l'assaig, gairebé mai es puja a l'estrada de director. Exhibeix un enorme sentit de l'humor: "Estic impressionat per l'afició al cant coral que hi ha a Catalunya. Aquesta és la concentració de tenors més gran que he vist en la meva vida. Al Regne Unit, hi ha tan pocs tenors que, quan vaig de gira amb el meu cor, els distribueixo en avions diferents, per si de cas ".
Quatre hores d'assaig no és massa temps per repassar a consciència compàs per compàs, així que Halsey no fatiga als cantants amb repeticions. Se centra en algunes frases que necessiten un treball especial, però rarament dedica més de cinc minuts a un passatge concret. Al que no renuncia és a les explicacions pedagògiques: així, explica els diferents fragments del Rèquiem inspirats per Händel i J.S.Bach, i també per què hi ha acadèmics insistint en compondre noves versions d'extrema complexitat.
A Halsey se l'ha vist molt orgullós de treballar per a l'Orfeó Català. Intenta donar tots els números de pàgina en català i saluda efusivament als grups turístics que entren de visita per la sala: "Sabeu que esteu en l'únic edifici de concerts del món que és propietat d'un cor?". I també sembla encantat amb la fórmula participativa. Convida als directors dels altres cors a intervenir al final de l'assaig i s'acomiada amb una promesa: "Desenvoluparem aquesta idea fins a omplir de cantants tot el Palau de la Música".
La jornada culmina amb un concert obert a tot el públic interessat: amics, familiars i aficionats (amb sort, potser també algun dels turistes que han vist l'assaig durant el matí). És un bon concert, tot i que l'anomalia del dia és que, probablement, els cantants han gaudit més que els espectadors. El mateix Halsey ho ha explicat durant el matí: "Cantar és molt bo per a la salut. Quan canteu, podeu sentir el cor i la sang corrent per les venes. És millor que el futbol".
El que gairebé no s'han produït són cues, però això ha estat més mèrit de l'organització que dèficit d'afluència. No és gens fàcil aconseguir que un total de 450 cantants, entre professionals i aficionats, s'acreditin amb nom i cognoms, es col·loquin els adhesius identificatius, recullin la partitura i es distribueixin per la platea i l'escenari del Palau en poc més de mitja hora, sense incidents ni retards.
En l'èxit hi han tingut un paper important els membres de l'Orfeó Català, el Cor Jove i el Cor de Noies, estratègicament repartits entre els assistents. La seva presència no només agilitza la logística; també és clau perquè tant l'assaig preparatori com el concert final tinguin un nivell més que interessant, amb pocs dubtes en les complicades entrades del Kyrie, uniformitat en la forma de resoldre cada número i moltes menys estridències en les notes altes del que és habitual en els concerts amateurs.L'altre pilar de la jornada ha estat la direcció de Simon Halsey. El nou director artístic dels cors de l'Orfeó Català s'ha presentat sense cap protocol i ràpidament ha començat a dirigir la vocalització: ni una cosa ni l'altra solen ser habituals en la rígida etiqueta de la música clàssica, on se segueix reverenciant i dient "mestre" als directors, especialment si aquests tenen el currículum de Simon Halsey.
Però Halsey sembla més interessat en la connexió amb els cantants que en marcar estatus. En l'assaig, gairebé mai es puja a l'estrada de director. Exhibeix un enorme sentit de l'humor: "Estic impressionat per l'afició al cant coral que hi ha a Catalunya. Aquesta és la concentració de tenors més gran que he vist en la meva vida. Al Regne Unit, hi ha tan pocs tenors que, quan vaig de gira amb el meu cor, els distribueixo en avions diferents, per si de cas ".
Quatre hores d'assaig no és massa temps per repassar a consciència compàs per compàs, així que Halsey no fatiga als cantants amb repeticions. Se centra en algunes frases que necessiten un treball especial, però rarament dedica més de cinc minuts a un passatge concret. Al que no renuncia és a les explicacions pedagògiques: així, explica els diferents fragments del Rèquiem inspirats per Händel i J.S.Bach, i també per què hi ha acadèmics insistint en compondre noves versions d'extrema complexitat.
A Halsey se l'ha vist molt orgullós de treballar per a l'Orfeó Català. Intenta donar tots els números de pàgina en català i saluda efusivament als grups turístics que entren de visita per la sala: "Sabeu que esteu en l'únic edifici de concerts del món que és propietat d'un cor?". I també sembla encantat amb la fórmula participativa. Convida als directors dels altres cors a intervenir al final de l'assaig i s'acomiada amb una promesa: "Desenvoluparem aquesta idea fins a omplir de cantants tot el Palau de la Música".La jornada culmina amb un concert obert a tot el públic interessat: amics, familiars i aficionats (amb sort, potser també algun dels turistes que han vist l'assaig durant el matí). És un bon concert, tot i que l'anomalia del dia és que, probablement, els cantants han gaudit més que els espectadors. El mateix Halsey ho ha explicat durant el matí: "Cantar és molt bo per a la salut. Quan canteu, podeu sentir el cor i la sang corrent per les venes. És millor que el futbol".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada